Competència demana al Govern retardar la reforma de la tarifa regulada de la llum i dubta de la seva utilitat

Cop de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) al Govern a costa de la reforma de la tarifa regulada de la llum. L’organisme que comanda Cani Fernández proposa esperar que «finalitzi l’aplicació del mecanisme d’ajust el 31 de maig del 2023» per valorar la seva «necessitat i proporcionalitat» i posa en dubte el seu objectiu principal de dotar d’«assequibilitat» i «estabilitat» la factura dels consumidors. La reforma del PVPC forma part de l’acord aconseguit per Espanya i la Comissió Europea per a la posada en marxa del conegut com a ‘límit al preu del gas al mercat elèctric’. La modificació havia de realitzar-se a principis d’octubre del 2022 per a la seva entrada en vigor l’1 de gener del 2023, però finalment no ha sigut així al no tenir encara l’Executiu l’avaluació del Consell d’Estat a la seva proposta, segons al·leguen fonts del Govern. En un informe aprovat pel ple de la CNMC el 16 de desembre del 2022, l’organisme es mostra molt crític sobre els canvis plantejats pel Govern. Concedeix que la proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica permet reduir «en certa manera» la volatilitat de les factures del consumidor», tot i que ho quantifica en uns 1,7 euros de mes o de menys al mes respecte a la metodologia actual per a un «consumidor mitjà», la qual cosa –segons afegeix– «no suposa un guany rellevant en estabilitat». I critica que en el dia a dia la nova fórmula pot donar «senyals incorrectes», ja que al no haver-hi el mateix perfil horari de preus del mercat diari, hi haurà hores amb molta generació elèctrica a preus gairebé zero que l’usuari no ‘vegi’ i, per tant, no tingui aquest senyal que li permeti incrementar el seu consum en aquelles hores. I, el contrari, que amb la formulació plantejada resultin «zeros o preus negatius en el cost de l’energia del PVPC sense que hi hagi aquests preus realment al mercat de comptat». Descarta que la nova fórmula permeti abaratir la factura a l’argumentar que «incorpora una sèrie de costos que li poden suposar un increment del preu davant la metodologia actual». En concret, la nova metodologia «suavitzarà els increments dels preus en escenaris de preus a l’alça i, al seu torn, mitigarà les reduccions, en escenaris de descensos de preus», diu el text. Segons els seus càlculs, el 2021 el nou mètode hauria suposat un estalvi per als consumidors, mentre que el 2022 el resultat hauria sigut un encariment. Per això, demana realitzar una nova anàlisi d’aquesta metodologia «una vegada finalitzi l’aplicació del mecanisme d’ajust el 31 de maig del 2023 per valorar la necessitat i proporcionalitat d’aquesta reforma en la metodologia del PVPC». La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat aquest dilluns en una entrevista a ‘Espejo Público’ que demanarà a Europa mantenir aquest límit de preu «almenys fins a final del 2024» mentre «duri la crisi energètica i no hi hagi una reforma del mercat elèctric a Europa». Consumidors vulnerables Tampoc és partidària la CNMC de mantenir els consumidors vulnerables dins d’aquesta tarifa i demana «reflexionar» sobre la conveniència que el descompte del bo social sigui calculat sobre el preu del PVPC. En l’actualitat, els consumidors vulnerables només poden beneficiar-se del bo social si tenen un contracte de preu regulat. En aquest sentit, la CNMC demana «analitzar altres alternatives» que ofereixin a aquest tipus de consumidors «unes condicions de preus més favorables i estables» i proposa aprovisionar aquests consumidors a través de l’energia assignada en les subhastes renovables. «Aquesta formulació del preu regulat que paguen els consumidors vulnerables i del seu cost d’energia, en particular, suposaria una simplificació al mecanisme del finançament del bo social el disseny actual del qual fa que recaigui, de forma acumulada, sobre el consumidor d’electricitat», afegeix l’organisme. Microempreses La proposta del Govern també limita els beneficiaris de la tarifa regulada a «persones físiques i microempreses». Aquestes últimes hauran d’acreditar que ho són a través d’una declaració responsable supervisada per la CNMC. Tanmateix, el superegulador adverteix que no té capacitat per realitzar aquesta tasca. «Es considera que, atès l’elevat nombre de microempreses, 881.360 segons la memòria que acompanya el reial decret, aquesta tasca no podria ser empresa per la CNMC per falta de mitjans», diu l’informe, que planteja la implementació «d’un procés de validació per part de l’Administració».

Competència demana al Govern retardar la reforma de la tarifa regulada de la llum i dubta de la seva utilitat

Adverteix que la nova fórmula no suposarà un «guany rellevant» per a l’estabilitat dels preus i, tanmateix, encarirà el rebut en determinats casos

El més llegit