Escrivá es resigna a continuar negociant al gener la reforma de les pensions

La reforma de les pensions dissenyada pel ministre José Luis Escrivá es manté encallada, i la Seguretat Social es va quedant sense temps per tancar aquesta carpeta abans del 31 de desembre tal com van prometre a Brussel·les. El Govern ha dissenyat un esquema per apuntalar la sostenibilitat del sistema públic de prestacions en vista del previsible augment de la despesa provocat per la progressiva jubilació de la generació del ‘baby boom’. No obstant, ni sindicats ni patronal estan ara mateix predisposats a acceptar l’última proposta d’Escrivá, conscients que sense el seu suport –sobretot el dels primers– la reforma no té possibilitats de superar el tràmit parlamentari. L’opció que el Consell de Ministres de dimarts vinent, l’últim abans d’acabar l’any, validi un reial decret llei amb els canvis promesos a la Comissió Europea és ara mateix improbable, segons coincideixen diferents fonts presents en el diàleg social. Espanya inverteix al voltant del 12% del PIB a pagar les nòmines de gairebé 10 milions de pensionistes. Segons els càlculs de la Comissió Europea, aquest percentatge s’elevarà fins al 15,5% del PIB cap al 2050, una vegada la voluminosa generació de les persones conegudes com a ‘baby boomers’ es retirin del mercat laboral i reclamin les pensions per les quals fa dècades que cotitzen. Per aconseguir-ho, Brussel·les reclama mesures per assegurar la sostenibilitat del sistema, és a dir, que entrin a la caixa tants diners com en surtin. Després d’haver desmuntat la reforma del PP, que confiava a contenir la despesa mitjançant pensions més baixes, Escrivá, en diverses fases, ha dissenyat una reforma amb què calcula poder quadrar aquests números. Entre els incentius per allargar la vida laboral i les penalitzacions per avançar la jubilació preveu gastar menys; en concret es preveu un estalvi equivalent a 1,5 punts del PIB a l’horitzó del 2050. A més, es preveu que el nou sistema de cotització de treballadors autònoms podrà aportar uns ingressos addicionals equivalents al 0,6% del PIB el 2050. El recàrrec sobre les cotitzacions socials per finançar l’anomenat Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI) podrà afegir un punt més de PIB al sistema, sempre que es prorrogui fins al 2050, tal com ja admet l’Executiu que farà d’acord amb les recomanacions de Brussel·les. A més, Escrivá espera afegir mig punt més anual de PIB en aquest mateix horitzó temporal per efecte de la pujada de les bases màximes de cotització. Segons aquests càlculs, el conjunt de les mesures de la reforma que pretén ultimar Escrivá haurien de cobrir el desquadrament de 3,5 punts de PIB a què, d’una altra manera, s’arribaria al 2050. Falta de suports en el diàleg social El problema per a Escrivá és que ni sindicats ni patronal estan ara mateix predisposats a avalar la tercera fase de la reforma (allargament del període de còmput de la pensió i elevar el límit màxim de cotització). I els motius són els mateixos que encallen la reforma des de fa setmanes. Les centrals no volen ampliar el període de còmput per calcular futures pensions i els empresaris no estan disposats a acceptar un augment dels costos laborals com el que planteja el ministre. Escrivá estaria disposat a forçar la màquina, tancar ja la negociació si aconseguís un acord únicament amb els sindicats i portar la reforma al Consell de Ministres aquest mateix dimarts, dins del termini de referència del 31 de desembre. No obstant, les converses entre bambolines que el ministre manté amb les centrals no estan en el dia d’avui prou madures, segons les centrals mateixes. Si bé «el diàleg social és un ens viu i tot pot canviar en qualsevol moment», recorda una font coneixedora de les negociacions. Tret d’un moviment d’aquest tipus en les posicions sindicals, Escrivá arribarà al Consell de Ministres de dimarts encara sense suports lligats i haurà de continuar negociant en les primeres setmanes del gener. Fonts coneixedores de les reunions apunten que el ministre estaria disposat a allargar les converses si la CEOE donés senyals d’entrar-hi a negociar. L’entrada en joc de la CEOE, de passada, podria servir per rebaixar les pretensions de CCOO i UGT que resulten de difícil digestió per al Ministeri de Seguretat Social. Malgrat tot, des del grup empresarial no se senten pressionats fins al punt de veure’s forçats a entrar en aquesta negociació, ja que no veuen les centrals sindicals entrant en un acord en el qual Escrivá vol ficar sí o sí l’ampliació del període de còmput. Un element que no agrada als sindicats i que promet generar problemes amb els potencials aliats parlamentaris del mateix ministre. Com, per exemple, el seu soci de coalició, Unides Podem, dins del qual hi ha divisions sobre aquest tema i una de les ales està especialment en contra d’aquesta matèria.

Escrivá es resigna a continuar negociant al gener la reforma de les pensions

El Govern espanyol va prometre a Brussel·les tenir tancada la norma abans del 31 de desembre, però ara s’obre a allargar les converses per convèncer els sindicats i sumar-hi la CEOE

El més llegit