El Govern està negociant amb els sindicats més representatius entre els funcionaris un nou avantprojecte de llei de la funció pública. L’esmentada norma pretén actualitzar l’existent, que regula les condicions organitzatives i laborals dels empleats públics de l’Administració General de l’Estat i els ajuntaments i que regeix des de 1984. El nou text, que ja ha passat pel Consell de Ministres i que estarà subjecte a modificacions –pot ser que algunes de pes– un cop superi la negociació amb les centrals i després salti al Congrés, on l’Executiu haurà d’obtenir el suport d’una majoria de partits. Algunes d’aquestes novetats són la possibilitat de suspendre els treballadors que no passin un examen sobre com han exercit les seves funcions. Aquestes són les claus del nou avantprojecte de llei, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. 1. Premi o càstig segons l’acompliment En l’actual legislació ja hi ha un règim disciplinari així que els empleats públics poden arribar a perdre la seva plaça. Per exemple, l’abandonament del servei, la «notòria» falta de rendiment o la publicació o utilització indeguda de secrets oficials constitueixen actualment faltes molt greus que poden portar la «remoció» –el terme tècnic utilitzat per a la privació del càrrec–. I l’avantprojecte que ha començat a tramitar el Govern desenvolupa i explicita el règim disciplinari, així com també incorpora l’obligació d’examinar regularment la feina de tots els treballadors públics. «L’avaluació de l’acompliment ha sigut definida per l’OCDE com un dels instruments principals per a la millora contínua dels serveis públics, de gran utilitat a efectes d’adequar l’evolució de la carrera professional a l’aplicació i compromís del personal empleat públic en el compliment de les seves funcions», justifica el Govern en el seu avantprojecte. Per fer-ho, cada unitat haurà de tenir definits uns objectius estratègics, i el seu compliment sumarà punts en cas de promoció i l’incompliment en restarà. Si l’obtenció de resultats negatius és «continuada [...] donarà lloc a la remoció del càrrec», segons especifica el text. L’avantprojecte no especifica com es portarà a terme la fixació dels objectius ni els criteris d’avaluació sobre el seu compliment. «Es determinarà reglamentàriament», apunta el text. Aquí CCOO i la UGT ja han avançat que esperen intervenir activament en el redactat final. 2. Nous complements salarials En la funció pública hi ha la figura del ‘trienni’, és a dir, un plus salarial que acumula un treballador cada tres anys d’acompliment professional. Ara el Govern pretén premiar les carreres dilatades en l’Administració amb la introducció del que ha batejat com a «promoció horitzontal». És a dir, el treballador guanyarà més sou no per ascendir en l’organigrama, sinó per anar acumulant experiència en el mateix càrrec o en equivalents en rang. L’avantprojecte de llei no estableix la relació de trams ni quant més guanyaran els empleats públics amb l’ascens. Sí que especifica que es mantenen els triennis, que es cobraran a banda d’aquest complement, i que un treballador pot retrocedir trams si incorre en faltes disciplinàries. 3. Teletreball El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública aprofita l’avantprojecte de llei de la funció pública per regular el treball a distància. No tota la plantilla podrà teletreballar i en queden exclosos els empleats públics que, per la seva funció, requereixin una presència física. Això quedarà determinat per cada cap d’àrea o departament. L’Administració haurà de proveir dels mitjans necessaris per a l’exercici a distància, com portàtils, teclats i altres productes que cada unitat necessiti per fer la seva feina, així com els mitjans de seguretat perquè la informació pública que manegi cada treballador no es vegi compromesa. Els dies de teletreball no estan estipulats i, tal com va quedar acordat anteriorment amb els sindicats, cada departament pactarà les seves pròpies condicions. 4. Planificar les ofertes d’ocupació El Ministeri d’Hisenda i Funció Pública pretén millorar els seus mecanismes de planificació a l’hora de convocar les seves ofertes d’ocupació pública. Una part important de l’actual plantilla de l’AGE es jubilarà durant la pròxima dècada i el Govern vol programar amb més detall com els reemplaça. Per això l’avantprojecte contempla que el ministeri faci de manera periòdica anàlisis de les disponibilitats i necessitats de personal, tant des del punt de vista del nombre d’efectius, com el dels perfils professionals o la seva qualificació. I, per evitar perdre efectius en departaments amb falta de personal, l’avantprojecte contempla vetar temporalment la mobilitat de funcionaris o «la convocatòria de concursos de provisió de llocs limitats a personal dels àmbits» que es determinin. A l’altra banda de la balança, reforçar la promoció interna cap a determinats departaments que requereixin gent o incentivar la permanència en el servei actiu després del compliment de l’edat de jubilació, tot i que mai per sobre dels 70 anys. 5. Directius públics El nou avantprojecte de llei de la funció pública pretén impregnar aquesta filosofia de treball per objectius a tot l’organigrama, inclosos els directius públics. Els sindicats li critiquen que manté la discrecionalitat en el nomenament i no incideix en la professionalització dels alts càrrecs. Si bé el document aprovat en el Consell de Ministres i que estarà subjecte a canvis distingeix clarament entre directius de confiança i professionals. Aquests últims s’aniran renovant cada cinc anys i podran ser apartats si tenen una «avaluació negativa de la seva gestió» o «per pèrdua de confiança». El text fa un reconeixement explícit en matèria d’igualtat en les altes esferes. «L’Administració de l’Estat vetllarà per la representació equilibrada entre dones i homes en els càrrecs de personal directiu públic professional», recull l’avantprojecte.