De mesurar la productivitat a cada quant vas al lavabo: com les empreses utilitzen els algoritmes

No es veuen a simple vista, però hi són, arrelats en el dia a dia de la ciutadania. Un banc utilitza algoritmes per decidir si concedeix un crèdit o no, un ajuntament utilitza milers d’algoritmes per decidir si li concedeix un préstec a un ciutadà o no i una empresa fa servir algoritmes per decidir si contracta una persona o una altra. «Es coneixen molt poc, però d’existir, n’existeixen moltíssims. Moltíssims més dels que coneixem», afirma la professora d’ESADE i assessora del Ministeri de Treball en intel·ligència artificial, Anna Ginès. L’ús de la intel·ligència artificial està normalitzat en pràcticament totes les esferes de la vida quotidiana, inclòs el mercat laboral. S’hi valen les empreses per mesurar la productivitat, per guiar els treballadors durant processos productius i fins i tot es comença a introduir per determinar si han d’apujar (i quant) els salaris. Algoritmes que prenguin decisions de manera 100% automatitzades n’hi ha molt pocs, segons coincideixen les diferents fonts consultades per aquest reportatge, però que recomanen i assessoren en decisions n’hi ha molts. En les empreses de repartiment, el seguiment de les comandes a través d’intel·ligència artificial i geolocalització és una pràctica habitual i constitueix en una eina que, indirectament, pot servir a la direcció per controlar el rendiment dels repartidors. Telepizza, en un cas polèmic que el 2021 va arribar al Tribunal Suprem, va intentar implantar un sistema de seguiment d’aquest tipus. Els magistrats van considerar excessivament invasiva la mesura i la van vetar. A Amazon, l’ús de sensors als seus magatzems és recurrent i partint de les dades que aquests proveeixen, un algoritme suggereix als caps de planta com redistribuir els treballadors per descarregar feina d’una punta a l’altra de la cadena de producció. Tot i que no fa falta recórrer a multinacionals o firmes punteres en tecnologia per trobar exemples. Per exemple, l’ús d’assistents digitals, estil Alexa (Amazon), Siri (Apple) o Cortana (Microsoft), és recurrent a molts centres de treball. O hi ha corporacions d’atenció telefònica que utilitzen la intel·ligència artificial per mesurar el temps que els seus treballadors passaven al lavabo al llarg de la jornada laboral, segons va arribar a jutjar l’Audiència Nacional el 2021. Cada vegada que una persona recorre a Infojobs o qualsevol altra plataforma d’ocupació, està participant d’un algoritme per trobar feina i ser trobat. «La intel·ligència artificial que cada empresa de treball temporal utilitza forma part del valor afegit que aporta al seu client. En un mercat laboral cada cop més especialitzat, les companyies que més bé s’adaptin per oferir una millor solució als seus clients són les que prosperaran», expliquen des d’Asempleo, la patronal d’empreses de treball temporal i agència d’ocupació a Espanya. Normalitzats però poc regulats No ser contractat o promocionat per ser ‘massa’ gran, per ser una dona o un home o per pertànyer a una ètnia i no a una altra són només alguns dels biaixos que un algoritme pot incloure sota l’aparença de neutralitat que confereix la tecnologia. Tal com va deixar en evidència una sentència del Tribunal Ordinari de Bolonya, que va determinar que l’algoritme batejat com ‘Frank’ i utilitzat per Deliveroo, anava marginant els repartidors que menys disponibles estaven a l’hora de repartir. Per prevenir pràctiques d’aquest tipus, la patronal Asempleo va promoure un codi ètic entre els seus associats per prevenir aquestes discriminacions. «Un ús descontrolat d’algoritmes en l’àmbit laboral pot provocar que augmenti la desigualtat. Perquè, lluny de tancar bretxes com la de gènere o les socials, les faria augmentar. Sense control, un algoritme, sempre basat en experiències esbiaixades, només promouria les mateixes pràctiques. A més, provocaria un risc de violació de la privacitat, important en tant que es podrien perfeccionar perfils dels treballadors per prendre decisions sense que la persona treballadora hagi fet res, només per les seves previsions», afirma el responsable d’anàlisi i transformació digital de CCOO de Catalunya, Daniel Cruz. «Estem en una fase inicial de regulació. Tenim un reglament europeu de protecció de dades que obliga qualsevol que tingui un algoritme que pren decisions íntegrament automatitzades a informar-ne. Però ens fa falta anar més enllà, com, per exemple, segells certificats per distingir els algoritmes que han sigut auditats i que garanteixen que els esmentats algoritmes no produeixen un biaix discriminatori», afirma Ginès. «Tot i que hi hagi persones darrere, necessitem saber en quins àmbits s’estan utilitzant els algoritmes per poder valorar si són correctes o no. Perquè si no tinc temps per valorar-lo, no em quedarà cap més remei que acceptar la decisió de l’algoritme. Ni tan sols l’Administració fa públic quants i quins algoritmes utilitza en el seu dia a dia per prendre decisions», afegeix.

De mesurar la productivitat a cada quant vas al lavabo: com les empreses utilitzen els algoritmes

Les eines que parteixen de la intel·ligència artificial estan normalitzades en el mercat laboral però la seva dimensió encara és desconeguda

El més llegit