Salari mínim Espanya 2023: a quins treballadors beneficia i els seus efectes en l’economia

El Govern espanyol ultima la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2023. Els experts nomenats per l’Executiu han entregat les seves recomanacions i li plantegen que aquest sòl salarial pugi un mínim de 4,6% i un màxim de 8,2%, des dels actuals 1.000 euros bruts (en 14 pagues). Tradicionalment, els governs aproven en l’últim Consell de Ministres de l’any la xifra final de l’SMI, que abans consulten amb patronal i sindicats. A fi que entri en vigor a partir de l’1 de gener i que les empreses actualitzin les quanties ja en la nòmina de l’esmentat mes. El Ministeri de Treball encara té pendent conversar amb els agents socials i portar a un pròxim Consell de Ministres la revalorització. Està pendent concretar-se la xifra final, cosa que la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, preveu fer aquest dimecres, i decidir si hi haurà una revalorització addicional a mitjans d’any, en cas que la inflació torni a repuntar. ¿Quants treballadors i de quins sectors se’n veuen beneficiats? El salari mínim, per definició, és el sou que guanyen aquells que menys guanyen. És un indicador obligatori que està pensat per combatre la pobresa laboral. És a dir, que a algú no li arribi el sou per sustentar-se un nivell mínim de vida malgrat tenir feina. No obstant, segons coincideix àmpliament la literatura sobre el tema, la principal explicació de la pobresa laboral és la falta de temps de treball, no de salari. És a dir, hi ha més gent pobra perquè treballa molt poques hores i voldria treballar-ne més, que perquè el seu sou sigui baix. El retrat robot sobre el que cobra el salari mínim, segons coincideixen des del Banc d’Espanya, passant pels sindicats i la fundació Iseak, és una dona jove, d’origen migrant i que treballa en una petita empresa del sector serveis o al camp. Al voltant del 10% de la població treballadora cobra el salari mínim, és a dir, uns dos milions de persones arreu d’Espanya. ¿Apujar el salari mínim destrueix ocupació? L’acadèmia del premi Nobel va donar el màxim guardó d’Economia a David Card, que va demostrar que incrementar el salari mínim interprofessional no estava lligat obligatòriament a la destrucció d’ocupació tal com fins aleshores havia sostingut la bibliografia publicada sobre el tema. Card va analitzar com va evolucionar l’ocupació a les cadenes de menjar ràpid de Nova Jersey, on havia pujat l’SMI, i de Pennsylvania, on no ho va fer, i va determinar que, en l’esmentat cas, apujar el salari mínim no només no va destruir ocupació, sinó que en determinades activitats fins i tot en generava. La principal contribució de Card va ser que apujar el salari mínim o no depèn de cada cas, i que els seus efectes necessiten ser analitzats específicament. És a dir, contraposar si val la pena que aquells que segueixin treballant guanyin més, davant el risc que n’hi hagi d’altres que perdin la feina i en comptes d’ingressar una mica més, passin a ingressar zero. En el cas espanyol, han sigut diversos els estudis publicats sobre les recents revaloritzacions del salari mínim. La conclusió més compartida és que els increments sí que tenen un efecte negatiu sobre l’ocupació, però que és limitat. Més que destruir-se, més aviat es deixa de crear ocupació. El Banc d’Espanya va determinar que la pujada de l’SMI de 735 euros a 900 euros, el 2019, va frenar la creació d’entre 94.000 i 173.000 llocs de treball; davant 1,5 milions de treballadors que van veure incrementades les seves nòmines. La fundació Iseak, en el seu informe encarregat pel mateix Ministeri de Treball, va determinar que «aquesta mesura va tenir un impacte nul en l’ocupació en els períodes immediatament posteriors a la pujada (fins a 5 mesos després de la pujada)». No obstant, «a partir d’aquell moment es produeix un impacte gradual negatiu», via perduda d’ocupació de part del col·lectiu de persones que guanyen el salari mínim. En termes absoluts, és a dir, en el conjunt de l’economia, les pujades del salari mínim no han llastat de manera generalitzada el mercat de treball i, actualment, hi ha 20,2 milions de treballadors en actiu, la xifra més alta de l’estadística disponible. ¿És una mesura que promou l’equitat? En aquest equilibri entre equitat i ocupació, una altra de les conclusions en què coincideixen les diferents anàlisis sobre les últimes pujades és que el Govern ha aconseguit reduir la desigualtat salarial en els últims anys. És a dir, la bretxa entre els que menys guanyen i els que més s’han reduït. I part d’això s’explica perquè més salari mínim no es tradueix en una retallada d’hores en la jornada per part de l’empresa. «L’evidència empírica internacional conclou que, en general, els augments del salari mínim incrementen les rendes de les famílies a la cua baixa de la distribució i redueixen la desigualtat salarial i, en menor mesura, la desigualtat i la pobresa», apunten els experts del Govern en el seu informe. «De l’anàlisi de desigualtat d’ingressos es desprèn que la pujada de l’SMI compleix un dels seus grans objectius: la reducció en la desigualtat salarial», coincideixen a dir des de la fundació Iseak. ¿Tot el Govern pensa el mateix sobre el salari mínim? L’informe publicat aquest dilluns pels experts designats pel mateix Executiu deixa clar que no. Les conclusions subscrites col·lectivament suggereixen un increment d’entre el 4,6% i el 8,2%. És a dir, passar dels actuals 1.000 euros bruts al mes (en 14 pagues), a una xifra entre els 1.046 euros i els 1.082 euros. No obstant, el Ministeri d’Economia s’ha encarregat d’incloure una nota a part, que explícitament només subscriu el Ministeri d’Economia, en la qual suggereix que el salari mínim hauria de pujar un 3%, és a dir, fins als 1.030 euros. Si la divisió entre Calviño i Díaz torna a saltar davant les càmeres o es manté entre bambolines ho sabrem en els pròxims dies.

Salari mínim a Espanya: a quins treballadors beneficia i els seus efectes en l’economia

El Govern central planteja apujar aquest sòl salarial fins a un màxim de 1.082 euros a partir de l’1 de gener del 2023

El més llegit