L’ICO canalitzarà fins a 15.000 milions en crèdits europeus per a projectes sostenibles

El Govern ha posat ja les primeres xifres a la segona part del desplegament dels fons europeus per a la recuperació econòmica, aquella que ja no està constituïda per ajudes a fons perdut com fins ara, sinó per crèdits que hauran de tornar els estats membres abans del 31 de desembre del 2058. L’Institut de Crèdit Oficial (ICO), així, canalitzarà fins a 15.000 milions d’euros en préstecs en condicions avantatjoses per finançar projectes mediambientalment sostenibles i inversions d’empreses, pimes i autònoms, segons han confirmat fonts coneixedores del procés a EL PERIÓDICO. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, té previst presentar aquest dimarts davant la Comissió Interministerial per a la Recuperació, Transformació i Resiliència l’addenda al Pla de recuperació espanyol, aprovat per Brussel·les el juliol del 2021. Aquesta actualització del pla servirà per explicar a la Comissió Europea a quines finalitats es pretenen assignar els 7.706 milions d’euros en subvencions addicionals que corresponen al país per haver tingut un creixement econòmic menys marcat els últims dos anys (fins als 77.234 milions); els 2.586 milions que li toquen del Pla REPowerEU (l’objectiu del qual és estalviar energia, incrementar la producció verda i diversificar les fonts de subministrament), i els préstecs del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que en el cas d’Espanya ascendeixen a un màxim de 84.000 milions fins al 2026 i que el Govern preveu demanar en la seva totalitat (als Pressupostos del 2023 ja estan previstos 4.789 milions). En aquests 84.000 milions en crèdits estan inclosos els 15.000 milions (17,8% del total) que canalitzarà l’ICO. L’Executiu pretén que serveixin principalment per finançar inversions sostenibles i d’economia circular de tota mena d’empreses, pimes i autònoms, com la instal·lació de panells solars, la rehabilitació d’edificis o la substitució de vehicles per altres de més verds. Amb això es busca avançar en la transició ecològica, però també fer més competitives les empreses, ja que les exigències de sostenibilitat són cada vegada més grans, per exemple, per obtenir capital dels inversors professionals o presentar-se a concursos per adjudicar-se projectes. Una part dels 15.000 milions també es preveu utilitzar per millorar el finançament que han de captar les empreses per emprendre els seus projectes d’inversió. Així, se’ls concediran aquests crèdits en condicions avantatjoses (terminis, tipus d’interès, etc.), ja que el finançament que aporta la Unió Europea té millors condicions que el que presenten ara com ara tant el Tresor espanyol com els bancs. Això, sí, l’ICO, lògicament, no podrà prestar a les empreses més barat del que Europa presta a Espanya. Contingut de l’addenda Calviño compareixerà dijous davant de la comissió mixta del Congrés i el Senat per a la Unió Europea per ampliar la informació sobre l’addenda que analitzarà aquest dimarts el Govern. A més del destí de les inversions, aquesta ampliació del Pla de recuperació inclourà les noves reformes que es comprometrà a portar a terme l’Executiu per obtenir els fons. La Comissió Europea avaluarà la proposta, que posteriorment ha de ser ratificada pel Consell Europeu. L’addenda haurà de complir els mateixos criteris que el pla original, de manera que el percentatge de finançament dedicat a la transició verda haurà d’assolir el 37% i el destinat a la transformació digital haurà d’ascendir al 20%. Calviño ja ha anat avançant que les inversions reforçaran els Pertes en marxa i es concentraran en el reforç de l’autonomia estratègica d’Espanya i Europa en seguretat energètica, agroalimentària, tecnològica i digital. Els préstecs es mobilitzaran a través d’instruments financers (com crèdits, préstecs, avals o participacions en capital). Addicionalment, es crearà un fons per a inversions estratègiques dirigit a les comunitats autònomes, que els permetin portar a terme polítiques públiques de la seva competència, tals com vivenda, transport o economia de les cures. Negociació amb els bancs Com que els crèdits europeus s’han de canalitzar mitjançant instruments financers, el Govern està negociant amb la banca la seva participació, com va avançar aquest diari. L’objectiu és que el sector aporti la seva xarxa d’oficines perquè els préstecs puguin arribar a tot el territori, així com la seva experiència per calibrar el risc que suposa concedir un préstec a un client, particularment a les pimes, per decidir si se li dona o se li denega. La idea és que el sector participi en el finançament que rebran els projectes lligats a la transició ecològica. Sobre la taula hi ha que els bancs col·laborin amb l’ICO, com ja es va fer durant la primera fase de la pandèmia amb els crèdits a empreses avalats per l’Estat (140.737 milions d’euros). Així, s’estudia combinar línies de mediació (en les quals l’ICO finançaria els projectes verds a través dels bancs) amb línies d’avals (en les quals serien les entitats les que aportarien finançament addicional amb un aval públic parcial de l’ICO). Un punt clau per a la banca és que no es vol ocupar de validar que els projectes compleixen els requisits de sostenibilitat necessaris per rebre els préstecs europeus. Les entitats argumenten que no en són expertes, i per això aposten perquè ho faci un tercer independent.

L’ICO canalitzarà fins a 15.000 milions en crèdits europeus per a projectes sostenibles

Els préstecs serviran també per finançar inversions d’empreses, pimes i autònoms en condicions avantatjoses

Calviño presentarà aquest dimarts l’addenda al Pla de recuperació davant la Comissió Interministerial a la Moncloa

El més llegit