Roger Torrent: «Tenim més de 600 carpetes amb possibles inversions estrangeres a Catalunya»

Després d’un any d’importants operacions d’inversió estrangera, la Generalitat té clar que això només acaba de començar. La Conselleria d’Empresa i Treball té sobre la taula 600 possibles inversions. «Som el Govern de la reindustrialització», defensa el titular del departament, Roger Torrent, que mira prioritàriament cap a l’automoció, l’energia i els semiconductors. ¿Com veu l’economia catalana en aquests moments? El dibuix que hem fet del 2022 s’ha anat complint: hi continua havent dificultats evidents encara per gestionar, però alhora no han parat els projectes. Hem constatat la resiliència de l’economia catalana, que ha guanyat respecte al 2008: avui afrontem aquesta crisi amb més internacionalització, més diversificació, més diversitat sectorial... I, per tant, més preparats. La Generalitat té diverses apostes clau en aquest sentit: indústria, economia digital, sector audiovisual, videojocs... ¿Hi ha alguna més prioritària que l’altra? Tenim una agenda socioeconòmica molt vinculada a la transformació del model productiu. Per fer-ho hem apuntat cap a sectors que són clau: des de l’energia fins als semiconductors, passant per la mobilitat, les ciències de la salut... Hi ha un dibuix clar de quins són els àmbits amb bona base i recorregut i que, a més, formen part de l’agenda econòmica europea. ¿Per què se’ns coneix fora? Som el principal pol de la indústria de l’automoció del sud d’Europa, però hi ha altres sectors, com per exemple l’energètic. Avui podem ser un pol de generació d’energia, no només per descarbonitzar la nostra economia, sinó per ser productors i exportadors d’energia en altres àmbits. Aquí l’aposta per l’hidrogen verd és clau. També hi ha la microelectrònica i els semiconductors: tenim tots els ingredients per incorporar-ne tota la cadena de valor a Catalunya. ¿Veurem més operacions com la que han anunciat aquesta setmana amb Ideaded? N’hi haurà més. I ja n’hi ha hagut: venim d’anuncis com el de Cisco, Intel i Monolitic Power Systems. Estem consolidant un ecosistema a Catalunya que ho té tot per ser un ‘hub’ líder en l’àmbit europeu de disseny, prototipatge i fabricació de semiconductors. Tenim talent, molt bons investigadors, capacitat d’atraure gent de fora, centres d’investigació referencials mundialment, 86 empreses en aquest sector i, sobretot, una indústria usuària d’aquests microxips. Cap país té tota la cadena de valor del microxip, ni tan sols Taiwan ni Corea del Sud, que en són els líders. ¿No hi ha risc que es quedi en una cadena molt local? El Perte del microxip ha posat sobre la taula molts diners i no se sap de tantes grans operacions El Perte dels semiconductors és una palanca crucial, és una oportunitat claríssima amb recursos europeus. Per això reclamem al Govern espanyol la coparticipació en la definició del Perte i la cogestió en la decisió de cap on van els recursos. No volem que passi com amb el vehicle elèctric: no té sentit que només s’hagin executat el 30% dels recursos disponibles. Però l’arribada d’Intel i Cisco sembla més atribuïble a Madrid. ¿La Generalitat ha treballat també activament a aconseguir-ho? Fem feina constantment. En aquests moments tenim més de 600 carpetes de possibles inversions estrangeres a Catalunya. No totes quallaran, però moltes sí. I s’afegiran a les que ja hem aconseguit els últims anys. Hi ha una actitud molt proactiva per part de la Generalitat en captació d’inversió estrangera. Parlem d’automoció. ¿Com està el procés de reindustrialització de Nissan? S’ha allargat molt més del que s'esperava... Estem satisfets perquè hem pogut salvar els projectes tractors, que són els que donen contingut i sentit al projecte del ‘hub’. Dit això, la solució hauria sigut diferent respecte als projectes que haurien sigut finalment subvencionats si el Govern espanyol hagués acceptat els avals de l’Institut Català de Finances (ICF), i hauria sigut diferent si les condicions del Perte respecte als avals haguessin sigut diferents. ¿Estava mal dissenyat, llavors? És una evidència. Que només s’hagi executat una part minoritària dels recursos és una prova fefaent que estaven mal dissenyats i mal plantejats. ¿Però el projecte s’ha salvat? El projecte s’ha salvat i té finançament. Ara s’ha d’acabar el procés de licitació, però el projecte D-Hub tindrà continuïtat i recorregut, i per a nosaltres és clau perquè sempre havíem dit que s’havia de preservar la continuïtat industrial, mantenir els llocs de treball i que fossin activitats vinculades al sector de l’automoció. ¿I Chery? ¿Veu possibilitats que aquesta companyia xinesa s’instal·li a Barcelona? Estem preparadíssims per acollir projectes d’aquesta mena, hi estem treballant i estic convençut que els pròxims anys hi haurà molts interessos per fabricar a Catalunya. ¿Hi ha projectes grans i significatius sobre la taula ara mateix? Sí. Catalunya és molt atractiva, especialment ara que hi ha un context de relocalització de la producció i que hi ha empreses d’altres latituds del món que tenen interès a començar a produir a Europa per seguretat, perquè volen ser a prop dels mercats i perquè són empreses poc conegudes a Europa a les quals tenir una pota productiva aquí els ajuda especialment.

Roger Torrent: «Tenim més de 600 carpetes amb possibles inversions estrangeres a Catalunya»

El conseller d’Empresa assegura que Catalunya «ho té tot per ser un ‘hub’ líder europeu en semiconductors»

Segons el seu parer, la reindustrialització dels terrenys que ocupava Nissan a la Zona Franca de Barcelona està salvada

El més llegit