La ‘cessió’ d’obres de l’Estat a la Generalitat començarà amb l’N-2 i dos intercanviadors ferroviaris

Posar el crit al cel per la baixa execució dels projectes de l’Estat a Catalunya podria tenir els dies (o els anys) comptats. L’exigència de complir compromisos en matèria d’infraestructures de competència estatal recaurà en part en la mateixa Generalitat, si es culmina l’acord sobre els Pressupostos entre ERC i el PSOE. La ‘cessió’ d’obres al Govern català, que els republicans van xifrar fa uns dies en 900 milions d’euros, començarà amb l’N-2 del Maresme i dos intercanviadors ferroviaris del Vallès. Tot i que és al País Basc on aquest sistema ha donat més fruits, Catalunya havia assajat amb diferent sort les conegudes com ‘comandes’ de gestió amb la B-23 i la controvertida B-40. Ara s’han triat tres grans blocs de projectes de carreteres (l’esmentada N-2, les actuacions a l’AP-7 i l’AP-2 i l’Eix Pirinenc, l’N-260) i un de vinculat al transport públic, la connexió d’estacions dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) amb Rodalies, a Volpelleres (Sant Cugat del Vallès) i l’Hospital General (Terrassa) amb Rubí, segons el Departament de Territori. Més d’un exercici Les mateixes fonts de la Generalitat han explicat a aquest diari que aquests treballs viaris i ferroviaris s’aniran concretant durant els pròxims mesos i es fixaran els terminis. El mateix passarà amb les partides pressupostàries, perquè es tracta d’inversions plurianuals, és a dir, que corresponen a més d’un exercici. De fet, justament aquesta condició intrínseca als projectes d’infraestructures –que s’allarguin uns quants anys– és la que provoca que les obres s’eternitzin. És el cas, sense anar més lluny, de l’N-2 del Maresme. El primer acord sobre la cessió de la infraestructura i el desemborsament de 400 milions per a la seva pacificació es va fer el 2009: només se’n van traspassar 97. Ironies del destí, el conseller era Joaquim Nadal, ara en el Govern un altre cop però com a responsable de Recerca i Universitats. Projectes fets per Territori Tretze anys després i amb la carretera alliberada d’un 30% de vehicles pel final del peatge de la C-32, des de Territori han redactat fins a sis projectes per a l’N-2 que avancen a diferent velocitat. El que faltava eren els diners. L’acord dels Pressupostos a què han arribat els socialistes i els republicans xifra en 384 milions el que es destinarà a aquesta via. En faltaven 310 per cobrar i s’ha actualitzat la quantitat, concreten. En aquest cas, la ‘comanda’ de gestió es desplegaria en tres convenis i és on es poden veure abans els resultats, com passa amb els intercanviadors entre Renfe i els FGC del Vallès, que tenen un cost de 20 milions. El de Sant Cugat és d’execució més simple perquè Volpelleres (línia dels FGC de Sabadell) i l’estació de Rodalies són a prop, mentre que l’intercanviador entre l’Hospital General (línia dels FGC de Terrassa) i la parada de Rubí necessita un projecte més complex perquè ha de salvar l’autopista. Prudència ministerial Des del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) prefereixen ser prudents. Saben que les negociacions pressupostàries les carrega el diable i prefereixen entrar en joc quan els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) estiguin definitivament pactats i aprovats. No obstant, s’han mantingut les converses entre el Mitma i Territori, també amb alguns diputats del Parlament que han actuat com a intermediaris. El que està clar és que les inversions en carreteres que cedirà el Govern central perquè executi la Generalitat passaran per davant de les ferroviàries, amb l’excepció dels intercanviadors. Això és, raonen des de Transports, perquè la infraestructura és competència d’Adif al tractar-se de la xarxa d’interès general, cosa que dificultaria la gestió subrogada posterior. Obres iniciades a Salt Amb les actuacions de l’AP-7 i l’AP-2, un programa de 1.000 milions en total presentat per la ministra Raquel Sánchez a finals de juliol, hi ha una mica de camí recorregut. Per començar, el ministeri té definides les 42 actuacions i sap quines són les més urgents. De fet, a l’accés de Girona sud, a Salt, van començar els treballs de millora fa pocs dies. Parlen d’un calendari d’entre cinc i set anys i, de moment, en l’acord per aprovar els PGE s’estipulen 250 milions en diversos anys, sense aclarir. Finalment, molt menys madur, és l’abandonat Eix Pirinenc, per al qual s’han pactat 260 milions. L’N-260, que travessa totes les comarques de muntanya des de Portbou (Alt Empordà) fins al Pont de Suert (Alta Ribagorça) i després segueix cap a Osca, també és a la llista de deutes històrics d’inversió i només el temps dirà si la Generalitat la tira endavant.

La ‘cessió’ d’obres de l’Estat a la Generalitat començarà amb l’N-2 i dos intercanviadors ferroviaris

Les ‘comandes’ de gestió ja tenen concreció econòmica però falta fixar calendaris i la manera de procedir

Les negociacions entre ERC i el PSOE per als comptes del 2023 pretenen resoldre la històrica baixa execució en infraestructures

El més llegit