El Govern negocia amb la banca la seva participació en els crèdits europeus per a projectes verds

Nova negociació entre el Govern central i la banca. Després de tancar amb acord fa dues setmanes el pla d’ajuda als hipotecats vulnerables i de classe mitjana en necessitat, el Ministeri d’Economia i les patronals bancàries AEB (bancs tradicionals) i CECA (antigues caixes d’estalvi) han començat a reunir-se en els últims dies per mirar d’arribar a un nou pacte sobre el paper que podrien jugar les entitats financeres en el desplegament dels fons europeus que no són ajudes a fons perdut com fins ara, sinó crèdits que hauran de tornar els estats membres abans del 31 de desembre del 2058, segons confirmen a EL PERIÓDICO diverses fonts al corrent de les converses. Aquests préstecs, en principi, començaran a arribar al país l’any que ve: el Govern central ha inclòs 4.789 milions d’euros en els Pressupostos del 2023. L’Executiu, així, repeteix des de fa mesos que abans que acabi aquest any presentarà a la Comissió Europea una addenda al Pla de Recuperació espanyol, aprovat per Brussel·les el juliol del 2021. Aquesta actualització del pla servirà per explicar a quines finalitats es pretenen assignar els 7.706 milions d’euros en subvencions addicionals que li corresponen al país pel seu inferior creixement econòmic en els últims dos anys (fins als 77.234 milions); els 2.586 milions que li toquen del Pla REPowerEU (l’objectiu del qual és estalviar energia, incrementar la producció verda i diversificar les fonts de subministrament); i els préstecs del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que en el cas d’Espanya ascendeixen a un màxim de 84.000 milions fins al 2026 i que el Govern central preveu demanar en la seva totalitat. Aquests crèdits europeus s’han de canalitzar mitjançant instruments financers, per això el Govern central està negociant amb la banca. L’objectiu és que el sector aporti la seva xarxa d’oficines perquè els préstecs puguin arribar a tot el territori, així com la seva experiència a calibrar el risc que suposa concedir un préstec a un client, particularment a les pimes, per decidir si se li dona o se li denega. La idea ara com ara és que el sector participi en el finançament que rebran els projectes lligats a la transició ecològica que l’Executiu preveu recolzar mitjançant els crèdits europeus. Mediació i avals De moment s’han celebrat almenys dues reunions, però encara no s’han produït avanços rellevants. Sobre la taula hi ha la possibilitat d’arribar a un acord que impliqui la participació de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO), com ja es va fer durant la primera fase de la pandèmia amb els crèdits a empreses avalats per l’Estat (140.737 milions d’euros). Així, s’estudia combinar línies de mediació (en les quals l’ICO finançaria els projectes verds a través dels bancs) amb línies d’avals (en les quals serien les entitats les que aportarien finançament addicional amb un aval públic parcial de l’ICO). Un punt clau per a la banca és que no vol ocupar-se de validar que els projectes compleixen els requisits de sostenibilitat necessaris per rebre els préstecs europeus. Les entitats argumenten que no en són expertes, i per això aposten perquè ho faci un tercer independent. Defensen, en aquest sentit, un model similar al que s’ha seguit a Grècia, on s’ha creat una plataforma en la qual s’inclouen totes les dades rellevants de cada projecte i la consultora Grant Thornton s’ocupa d’acreditar que es compleixen els requisits. L’addenda del Pla de Recuperació inclourà les inversions a què es destinaran els fons, a més de les noves reformes, que es comprometrà a portar a terme el Govern central per obtenir-los. El document haurà de complir els mateixos criteris que el pla original, amb la qual cosa el percentatge de finançament dedicat a la transició verda haurà d’assolir el 37%. És a dir, que fins a 31.080 milions dels 84.000 milions totals podrien arribar a ser canalitzats pels bancs. La Comissió Europea avaluarà la proposta, que posteriorment ha de ser ratificada pel Consell Europeu. Experiència prèvia El sector financer ja va mantenir reunions preliminars l’any passat amb l’anterior secretari general del Tresor, Carlos San Basilio, per analitzar la possible participació dels bancs com a intermediaris en la part de subvencions de les ajudes europees. Segons fonts financeres, les seves propostes van ser acollides amb tebiesa i en un moment determinat les converses es van interrompre sense explicació, tot i que en el sector predomina la idea que es va deure a una decisió política. En aquesta ocasió, sembla que no serà així. «El rol dels bancs serà molt important en la instrumentació de les eines financeres que utilitzarem en la distribució dels préstecs dels fons Next Generation. Allà sí que podem optimitzar la seva participació, com es va fer amb els avals de l’ICO, que va comptar amb la seva capil·laritat i la seva experiència financera. Estem en això. Tenim fins a final d’any per definir l’addenda i identificar els instruments específics de com s’articularà l’arribada i la distribució d’aquests fons europeus i quina serà la col·laboració de cada un dels agents. Hem d’aprofitar els coneixements que tenen els bancs de les pimes», va apuntar l’actual responsable del Tresor, Carlos Cuerpo, en una recent entrevista a ‘El Confidencial’.

El Govern negocia amb la banca la seva participació en els crèdits europeus per a projectes verds

Economia i el sector analitzen que les entitats col·laborin amb l’ICO per canalitzar fins a 31.080 milions per a transició ecològica

El més llegit