Les 5 claus de les dades de l’atur del novembre del 2022

El novembre sol ser l’últim dels àrids –en termes de contractació– mesos tardorals. L’última baula d’un impàs entre el vigorós estiu i el repunt del desembre per a la campanya nadalenca. I tenint en compte que històricament és un mal mes, el d’aquest 2022 –amb una guerra a Ucraïna i múltiples incerteses a l’horitzó– ha sigut un dels menys dolents. Les dades d’ocupació revelen una paràlisi de les contractacions i dels acomiadaments, pràcticament sense moviments en la xifra total d’afiliats. Les dades deixen traces agredolces, amb una ocupació estancada i un atur que sí que deixa bons números, amb el segon descens més pronunciat en un onzè mes de l’any de tota la sèrie històrica. La reforma laboral continua millorant les condicions de contractació, si bé els efectes ‘final de mes’ continuen sent demolidors i el col·lectiu d’autònoms creix, però a uns ritmes cada vegada més tènues. Aquestes són les claus de les dades d’afiliació publicades aquest divendres pels ministeris de Treball i Seguretat Social. Ocupació: Ni es crea ni es destrueix El mes de novembre ha deixat un balanç fred, ni s’ha creat ni s’han destruït llocs de treball. Simbòlicament, el mes ha tancat amb 155 ocupats menys, sobre un total de 20,2 milions de treballadors en actiu. Una dada bona, en termes relatius, ja que l’habitual durant els cinc anys anteriors a la covid era perdre uns 28.909 ocupats al novembre. Aquest 2022, malgrat la inflació i les pertorbacions derivades de la guerra d’Ucraïna, la pèrdua d’ocupats ha sigut pràcticament zero i s’ha focalitzat gairebé exclusivament en l’hostaleria (-101.752). Amb una expectativa de recuperar-ne una part el mes que ve quan calgui oferir sopars d’empresa, de Nadal o atendre altres celebracions. I aquesta pèrdua d’ocupació s’ha vist compensada pel comerç –amb 24.948 reforços pel Black Friday, el Cyber Monday i altres cites proconsum–, la construcció (+10.887), l’educació (+27.670) i l’Administració pública (+11.351). Les contractacions públiques –i el consegüent esforç quant a recursos per a l’erari públic– han remat a favor per mantenir aquest saldo pràcticament neutre en l’ocupació. Atur: El segon descens més pronunciat de l’estadística La resistència del mercat de treball en termes d’afiliació a la Seguretat Social ha facilitat que les dades de l’atur baixin al novembre en 33.512 persones, la segona millor dada de la sèrie històrica per a un novembre (amb permís de l’atípic i encara pandèmic 2021). L’atur, si bé baixa, continua registrant un total de 2,8 milions d’aturats, la segona taxa més elevada de tota la Unió Europea (UE). L’atur ha baixat gairebé en la mateixa proporció entre homes i dones, tot i que ho ha fet amb especial intensitat entre els joves que entre els sèniors. En aquest sentit, el nombre d’aturats menors de 25 anys se situa en un total de 207.936 (un 7% del total d’aturats), la xifra més baixa de la sèrie històrica d’un mes de novembre. La falta de subministraments no genera efecte contagi La guerra a Ucraïna i l’escassetat de semiconductors estan distorsionant les cadenes de subministraments en alguns sectors de l’economia, especialment els industrials i de l’automoció, però no presenten afectacions generalitzades en totes les activitats. El nombre de treballadors afectats per un erto es va mantenir estable sobre els 20.000 empleats, fet que, d’una banda, evidencia que hi ha un col·lectiu de persones que segueix encallat en sectors que no aconsegueixen recuperar-se del tot, i, de l’altra, que l’efecte paràlisi no s’ha contagiat al conjunt de l’economia i està molt focalitzat. En el seu moment de més afectació durant la pandèmia, els treballadors suspesos en erto van arribar als 3,4 milions de persones. L’ocupació autònoma perd pistonada L’ocupació autònoma va perdent pistonada a mesura que avança el 2022. Les xifres d’evolució interanual revelen una desacceleració en la creació de nous treballadors per compte propi, més enllà de la dada concreta de cada mes. Al gener el ritme de creixement era de l’1,7%, i ara al novembre està en el 0,12%. L’alta incertesa de cara al 2023 no és el millor escenari per emprendre noves activitats econòmiques, i això es reflecteix en les estadístiques. Actualment hi ha 3,3 milions d’afiliats al RETA. Catalunya guanya tant ocupació com atur Catalunya va tancar el mes de novembre en números verds i també amb un simbòlic creixement de 519 ocupats, fins a un total de 3,6 milions de treballadors catalans en actiu. Altres motors econòmics, com Madrid (+34.134) i València (+21.064) van registrar millors números en termes d’ocupació aquest novembre. Un mes en el qual el principal ‘culpable’ de la fluixa dada d’ocupació van ser les Illes Balears, on finalitza l’última ronda de la temporada turística i es van liquidar 80.387 llocs de treball. A Catalunya el patró estacional es va deixar notar per províncies, ja que, mentre que Barcelona i Lleida van crear ocupació, Girona i Tarragona en van destruir. I, quant a l’atur, si bé el conjunt d’Espanya va registrar un descens notable, Catalunya va experimentar un lleu repunt de 986 persones més anotades a les oficines d’ocupació. Un increment menys marcat que altres anys, concretament el menys dolent des del 2015, però un increment que deixa la xifra total d’aturats a Catalunya en 348.982 persones.

Les 5 claus de les dades de l’atur del novembre del 2022

El mercat laboral perd 155 cotitzadors i l’atur baixa en 33.000 persones a les portes del Nadal

El més llegit