¿Qui guanya i qui perd amb el nou càlcul de les pensions proposat per Escrivá?

La reforma de les pensions entra en la seva fase decisiva i el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá, ja ha posat negre sobre blanc quina és la seva proposta. El Govern planteja canviar el sistema de càlcul de les futures prestacions, ampliant els anys a tenir en compte però afegint la possibilitat de descartar els dos pitjors. Segons el mateix Escrivá aquesta modificació beneficiarà aquells treballadors amb carreres laborals més discontínues, especialment les dones i aquells empleats que perden el seu lloc de treball a pocs anys de jubilar-se. Per l’altra banda, tenir en compte més anys perjudicarà aquells empleats amb carreres laborals més estables i que concentren en els últims anys de vida laboral les seves millors cotitzacions. No obstant, els sindicats i els seus propis socis de Govern desconfien dels càlculs del ministre i consideren que ampliar el període de còmput suposaria una retallada encoberta. Actualment quan un treballador decideix jubilar-se la Seguretat Social pren com a referència per calcular la seva pensió els últims 25 anys de la seva vida laboral. No sempre ha sigut així ni aquest és el model que regeix a tot Europa, on hi ha una amalgama heterogènia de sistemes de pensions. Actualment són 25 anys, però abans de la reforma del 2011 de José Luis Rodríguez Zapatero eren 15 anys. I la intenció d’Escrivá és elevar aquest número de manera «progressiva» –segons precisen des del seu departament– fins als 30 anys. Tot i que amb la possibilitat de descartar els dos pitjors anys, perquè així l’extensió del període de còmput no sigui tan nociva per a la futura pensió del treballador. Històricament l’ampliació dels anys cotitzats per calcular la pensió no ha beneficiat els treballadors. Segons un recent informe del Banc d’Espanya, la reforma del 2011, quan es va passar de 15 a 25 anys, va suposar una retallada del 5% sobre les futures prestacions. Aquest mateix estudi ratifica que ampliar sense efectes correctors els anys de càlcul és perjudicial per als interessos dels treballadors, ja que cobraran menys pensió. Passar, per exemple, de 25 a 35 anys implicaria una retallada de la prestació d’un 8,2%. Aquesta possibilitat la va estudiar al seu dia Escrivá, tot i que no va arribar a desenvolupar-la íntegrament davant les divisions internes de la coalició. El plantejament que ha posat a sobre de la taula el ministre de la Seguretat Social és una qüestió, segons els seus números, d’equitat. «El 30% dels futurs pensionistes es veuran beneficiats amb la reforma», apuntava Escrivá en una entrevista a EL PERIÓDICO. La seva intenció no és que la Seguretat Social ingressi més per aquesta via o gasti menys, sinó que gasti diferent. És a dir, que aquells amb pitjors carreres laborals en surtin beneficiats. Tornant a l’estudi del Banc d’Espanya, l’ampliació del període de càlcul sumada a possibles efectes amortidors –com deixar el futur pensionista triar els seus millors anys de cotització– perjudica en gran manera els treballadors amb salaris mitjans, beneficia aquells amb nòmines baixes i tendeix a un efecte neutre per a les més altes. Desconfiança entre els seus socis El discurs d’Escrivá apunta a una millora de l’equitat amb la seva reforma, però no tots els actors implicats en aquesta donen validesa als seus números. Primerament els mateixos agents socials amb què està negociant la reforma. Si bé la CEOE no s’ha pronunciat específicament sobre aquest tema, sí que ho han fet CCOO i UGT. Les centrals veuen amb bons ulls una de les dues potes de la reforma: apujar les bases màximes de cotització. Això significa que la gran empresa i l’Administració pagui més pels seus treballadors de més salaris, ja que actualment hi ha una part important de salari que no cotitza. Però els sindicats desconfien a entrar a canviar el període de còmput, una cosa per la qual van ser criticats quan van avalar la reforma del 2011. «No és, segons la nostra opinió, una mesura necessària en aquest moment, quan acabem de culminar el desenvolupament de l’extensió anterior, ni tenim la certesa que compti amb un suport suficient per a la seva tramitació parlamentària, cosa que constitueix una condició necessària per a qualsevol nou debat respecte a això», va afirmar CCOO en un comunicat després de rebre la proposta formal del Govern. En la mateixa línia s’ha expressat UGT. «El ministre ha tornat a equivocar-se, és un debat que no és necessari abordar avui. Encara estem en l’últim any d’entrada en vigor dels 25 anys (de còmput) sense saber encara els seus efectes pràctics sobre el sistema», ha dit el seu secretari general, Pepe Álvarez, en declaracions a RNE aquest dimarts. La desconfiança dels sindicats i el rebuig d’Unides Podem a tocar aquesta qüestió complica les negociacions. «Confiem que Escrivá renunciï. No avalarem retallades», apunten fonts de la formació morada, que desconfien totalment dels càlculs del ministre, malgrat que no aporten propis. Des de Podem consideren que aquesta qüestió no és dins del pacte de la coalició, malgrat que el Govern en el seu conjunt va remetre l’esmentat compromís a Brussel·les en el marc del Pla de Recuperació per a la recepció dels fons europeus. Aquesta promesa condiciona el calendari de negociacions i el 31 de desembre la reforma ha d’estar aprovada.

¿Qui guanya i qui perd amb el nou càlcul de les pensions proposat per Escrivá?

El Govern planteja que per calcular les futures prestacions es tinguin en compte els últims 30 anys cotitzats, amb la possibilitat de descartar els dos pitjors

El més llegit