Giró treu pit del seu any i mig al capdavant d’Economia

En un balanç que Jaume Giró ha elaborat del seu primer (i últim) any i mig al capdavant de la Conselleria d’Economia, destaca almenys 14 «fites» aconseguides durant la seva gestió. El més destacat, aconseguir «per primera vegada després de 12 anys» que els Pressupostos de la Generalitat entressin en vigor al gener, una cosa que la sortida de Junts del Govern –a la qual l’exconseller s’oposava– dificulta que es pugui tornar a repetir amb els comptes del 2023. Després de remarcar en un document en què treu pit de la seva gestió que ha hagut de lidiar amb una pandèmia que va tenir un impacte de més de 4.220 milions d’euros per als comptes de la Generalitat el 2021; i els efectes de la guerra d’Ucraïna, l’exconseller recorda que ha sigut una etapa «que no ha sigut gens fàcil», amb factors que «han condicionat les polítiques», exigit «esforços pressupostaris» i «intervencions legislatives urgents». Giró agraeix al seu equip els èxits obtinguts. Els seus puntals han sigut rellevats, com és el cas del secretari general, Jordi Cabrafiga, substituït per Josep Vilarrúbia; o la secretària d’Afers Econòmics i Fons, Matilde Villaroya, per Miquel Puig. La secretària d’Hisenda, Marta Espasa, segueix en el càrrec. Eix Transversal L’extitular de la cartera destaca entre els projectes que va liderar l’inici de «l’operació econòmica i financera més important dels últims 10 anys» per a la Generalitat. Es tracta de la recuperació de la gestió de l’Eix Transversal (C-25) per part del sector públic, cosa que permetrà «un estalvi de 810 milions en les finances públiques» fins al 2040. L’actual titular de la Conselleria, Natàlia Mas, que va recollir el testimoni al capdavant de la conselleria fa poc més d’un mes i mig, ha posat en marxa el procés després de transferir a la societat concessionària Cedinsa, que hi està en contra i ho ha impugnat, 479 milions amb romanents de tresoreria, canviant el plantejament inicial de Giró de fer-ho amb finançament bancari i el fons de liquiditat autonòmica (FLA). Altres fites que destaca Giró al llarg del seu mandat són la reducció del període mitjà de pagament del sector públic català per sota dels 30 dies, la consecució per primera vegada des del 2012 del grau d’inversió del deute de la Generalitat per part de DBRS Morningstar i Fitch Ratings, el que suposa deixar de ser considerada ‘bo porqueria’; o l’impuls per a la creació d’un fons complementari de riscos de la Generalitat i un altre d’inversió en tecnologia avançada amb una dotació de 60 milions entre el 2022 i el 2026, entre altres mesures. També remarca la reducció de la càrrega fiscal dels contribuents amb rendes per sota dels 12.450 euros mitjançant la rebaixa del tipus impositiu en el tram autonòmic de l’IRPF del 12% al 10,5% o aconseguir aflorar 338,5 milions de deute tributari el 2021 per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), un 55% més que en l’exercici anterior. Respecte als recursos destinats a pal·liar els efectes de la pandèmia de la covid, recorda que es van dedicar 2.340,3 milions a convocatòries per ajudes durant els dos anys de la crisi sanitària, dels quals 1.737,7 van ser per a pimes, empreses i autònoms. En l’àmbit normatiu afirma que s’han impulsat 7 normes amb rang de llei, de les quals se n’han aprovat 6, 12 memòries preliminars d’avantprojectes de llei, 3 decrets i 1 consulta pública prèvia. A més dels Pressupost per al 2022 destaca, per exemple, el pla estadístic de Catalunya 2023-2028. Pel que fa a impulsar normatives estatals recorda la proposició de llei per garantir el servei de caixer automàtic als municipis amb risc d’exclusió financera».

Giró treu pit del seu any i mig al capdavant d’Economia

L’exconseller destaca en un document 14 «fites» que inclouen l’entrada en vigor del Pressupost del 2022 al gener «per primera vegada en 12 anys»

El polític remarca entre les seves actuacions l’inici del rescat de la gestió de l’Eix Transversal o la sortida del deute català del ‘bo porqueria’

El més llegit