El Govern reclama a la banca un pla d’ajuda doble per als hipotecats

Nous avenços en les negociacions entre el Govern i la banca per aprovar una estratègia d’ajuda als hipotecats de rendes més baixes amb problemes de pagament per l’escalada de l’euribor. El Ministeri d’Economia acaba de traslladar al sector a través de les seves patronals AEB (bancs) i CECA (antigues caixes) que vol un pla d’actuació doble, segons confirmen diverses fonts financeres. Així, el departament que dirigeix Nadia Calviño pretén actualitzar i flexibilitzar el Codi de Bones Pràctiques del 2012 per a la reestructuració d’hipoteques de clients vulnerables. I paral·lelament, vol crear un marc d’actuació específic per alleujar la càrrega financera d’hipotecats que no incorrin en els requisits de vulnerabilitat de l’esmentat codi però que també puguin patir dificultats per fer front a les seves quotes. Aquest plantejament de l’Executiu és una primera resposta a la proposta que li van traslladar els bancs fa tres setmanes. Les entitats van plantejar una única mesura: allargar en cinc anys (fins a un màxim de 40) el termini de les hipoteques a tipus variable sobre primera vivenda firmades des del 2012 en aquells casos en què les quotes pugin almenys un 30% després de la seva revisió per l’alça de l’euríbor. Perquè els hipotecats poguessin beneficiar-se’n, van proposar uns requisits només una mica més flexibles que els del Codi del 2012. Però Economia no ha considerat suficient aquest plantejament. El ministeri vol ampliar i fer més flexible el Codi de Bones Pràctiques, com ja es va fer el 2013, 2015, 2017 i 2019. La raó és que aquell text va ser dissenyat en un context molt diferent, en el qual l’atur era en màxims històrics, quan ara el problema és la pujada de l’esforç financer per pagar per l’alça de tipus del Banc Central Europeu (BCE). Les mesures actuals de l’esmentat codi inclouen la reestructuració del deute: períodes de carència en el pagament del principal i reducció del tipus d’interès (a euribor més 0,25%) durant cinc anys, ampliació del termini a un màxim de 40 anys i, si no és suficient, quitacions en el deute (en general del 25%) i dacions de l’immoble en paga del crèdit. Alleujament de la càrrega Addicionalment, Economia ha traslladat als bancs que vol un marc d’actuació amb mesures d’alleujament de la càrrega financera (no condonació de deute) per a altres llars que ara com ara no siguin considerades vulnerables però que tinguin dificultats severes per atendre els pagaments que els facin estar en risc d’arribar a ser vulnerables. Cal veure si es faria com una addenda o annex al codi del 2012 o de forma independent. «Estem treballant amb les entitats perquè, al més aviat possible, tinguem un ventall d’instruments i mesures que puguin alleujar la situació d’aquelles famílies que es puguin veure en una situació de vulnerabilitat a causa de la ràpida pujada dels tipus i aquelles famílies que es trobin en risc de vulnerabilitat», va apuntar Calviño la setmana passada. En el codi del 2012, els requisits de vulnerabilitat es defineixen com tenir uns ingressos familiars anuals que no superen en tres vegades l’indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) de 14 pagues (és a dir, 24.318,84 euros, actualment); haver patit en els últims quatre anys un increment del pes del pagament de la hipoteca sobre la renda familiar d’almenys 1,5 vegades, i tenir una quota hipotecària superior al 50% dels ingressos nets del conjunt dels membres de la unitat familiar. El Govern contempla redefinir aquests criteris donada la pujada dels tipus en un context d’estabilitat en l’ocupació, mentre cal veure com es defineixen els requisits que hauran de complir els beneficiaris del marc d’actuació per a no vulnerables en conflictes. Negació del problema En el sector bancari, en qualsevol cas, hi ha veus visiblement molestes. «El risc veritablement pot ser que encara no existint un problema, perquè les xifres de mora no ho reflecteixen i la producció dels últims anys és molt més prudent i segurament continuarà fent front a les seves obligacions sense problemes, la reacció imminent de la classe política és mirar cap a la hipoteca i dir: què faràs tu per resoldre aquest problema que has creat», ha criticat aquest dimarts Javier Rodríguez Pellitero, secretari general de l’AEB. En unes jornades de Societat de Taxació, el directiu patronal ha defensat que els actuals problemes econòmics dels ciutadans no es deriven principalment de la pujada dels tipus, sinó de l’alça de l’energia, els carburants i la cistella de la compra. «Estem en una pujada dels tipus que ha sigut ràpida, però seguim en tipus del 2 i escaig per cent, que això no són tipus alts, això és una broma. Tanmateix, gairebé qualsevol mitjà de comunicació obre cada dia amb les notícies sobre la dramàtica pujada dels tipus d’interès i les quotes hipotecàries», ha afirmat. Rodríguez Pellitero, així, ha destacat que el mercat hipotecari ha facilitat l’accés a la vivenda a àmplies capes de la societat durant 40 anys, però que els «excessos per part de tots» de la bombolla fa que en els últims anys tingui «mala premsa». «La hipoteca a Espanya sobretot per a la percepció de determinats mitjans de comunicació i de grups polítics, en particular de determinats grups polítics, és culpable i s’ha de fer perdonar la seva existència», ha lamentat.

El Govern reclama a la banca un pla d’ajuda doble per als hipotecats

L’Executiu vol actualitzar el Codi del 2012 per a clients vulnerables i un marc d’actuació específic per a altres hipotecats amb problemes

La patronal bancària AEB afirma que els tipus per sobre del 2% «no són alts, això és una broma»

El més llegit