¿Per què l’aturada de transportistes no és una vaga?

Els transportistes tornen a estar cridats a parar de manera indefinida, a partir d’aquest diumenge. La Plataforma en Defensa del Transport, que ja va aconseguir tensar al març i durant 20 dies les cadenes de subministraments de diverses regions d’Espanya, torna a la càrrega amb les seves reivindicacions i convoca els transportistes a parar. No obstant, el que alguns popularment han batejat com a vaga no és tal i el terme que defineix la protesta és ‘aturada’». El matís, més enllà de la qüestió semàntica, té implicacions jurídiques i permet entendre l’especial incidència que les protestes de fa sis mesos van aconseguir, més tenint en compte que els convocants no tenen representació formal als òrgans de negociació entre el Govern central i el sector. Per exemple, una aturada no comporta serveis mínims obligatoris i una vaga sí. «Interrupció col·lectiva de l’activitat laboral per part dels treballadors a fi de reivindicar certes condicions o manifestar una protesta». És la definició que realitza la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) del concepte ‘vaga’. «Interrupció d’activitats col·lectives per iniciativa d’algun grup social o d’una autoritat». És la que dona per a ‘aturada’. La mateixa acadèmia, sense entrar en consideracions jurídiques, ja introdueix matisos rellevants per diferenciar totes dues definicions, com la finalitat explícita de la protesta o el seu origen. La vaga és un moviment de protesta que està àmpliament regulat i l’aturada, per contra, és un concepte una mica més difús laboralment. El primer punt que diferencia l’un de l’altre és qui convoca. L’aturada de transportistes no és una protesta convocada pels assalariats del sector, que descontents per les condicions que els ofereixen els seus ocupadors decideixen parar l’activitat. No, l’actual aturada està convocada per una associació que agrupa treballadors autònoms i empresaris. És a dir, ells mateixos controlen la seva feina i l’organització d’aquesta. No estan subjectes directament a les ordres d’un altre que els diu quines rutes han d’agafar o quins horaris fer. Concretament els convocants apel·len als petits transportistes, que habitualment són amos ells mateixos del camió que condueixen o també poden llogar-lo a un tercer. Tot i que també pot ser recolzat per autònoms que tinguin un o més camions en propietat. Un altre element que diferencia l’actual aturada d’una vaga és el motiu. Una vaga clàssica sol dirigir-se a l’ocupador, és a dir, el treballador protesta contra la persona que li paga la nòmina per exigir-li alguna cosa. En l’actual cas, els transportistes no protesten contra les grans empreses de transport, sinó directament contra el Govern central. En aquest sentit té més en comú amb una aturada patronal –empresaris que voluntàriament decideixen aturar la seva activitat– que amb una vaga. De fet, un conductor assalariat no té dret a afegir-se a les aturades convocades per la plataforma. Avís previ Les vagues, en tant que històricament han sigut protagonistes en la resolució (o no) de conflictes laborals, estan àmpliament regulades. Per convocar una vaga els promotors no poden fer-ho d’un dia per l’altre. Està prohibit que un dia els treballadors, de manera espontània, s’aixequin del seu lloc de treball i es neguin a treballar. Això pot comportar sancions i fins i tot faltes greus, si això implica un risc per als seus companys. En una vaga els promotors han d’avisar amb un període d’antelació d’entre set i 15 dies, depenent del sector i les implicacions de les aturades, l’autoritat laboral competent. En canvi, en el cas d’una aturada patronal no és necessari donar un preavís i és per això que la plataforma pot anunciar un dilluns que les seves protestes comencen el diumenge de la mateixa setmana. El preavís juga també un paper conciliador, ja que representa que els treballadors anticipen la seva vaga per donar peu a aquesta autoritat laboral perquè mediï i miri d’evitar la protesta. És habitual en les vagues laborals que dies abans del conflicte treballadors i empreses siguin citats pel Departament de Treball o pel Ministeri de Treball per acostar postures. En el cas de l’aturada de transportistes aquesta mediació no és obligatòria. Serveis mínims Un altre element especialment rellevant que diferencia una vaga i una aturada són els serveis mínims. Una vegada els treballadors anuncien formalment i mitjançant registre les seves protestes, si afecten serveis essencials –com és el cas del transport– l’autoritat laboral competent fixa uns serveis mínims. És un cas habitual quan els treballadors de les aerolínies, ja sigui els de terra o els tripulants de cabina, que el Ministeri de Transports blindi una sèrie de vols, per no deixar sense servei un gran nombre de persones. També quan els sanitaris protesten, per garantir tractaments urgents o imprescindibles. Però en el cas dels transportistes i si bé incumbeix un sector qualificat com a essencial, al no ser una vaga no hi ha serveis mínims fixats. Si, per contra, fossin els conductors assalariats els que convoquessin vaga contra les empreses del sector, el Ministeri de Transports sí que estaria obligat a fixar uns serveis mínims.

¿Per què l’aturada de transportistes no és una vaga?

Els convocants criden a protestar contra les actuals condicions en el transport a la carretera

El més llegit