Naturgy amb la vista més enllà del 2023

Naturgy havia de liderar l’operació empresarial de l’any. Avui no se sap si algun dia arribarà a complir-se. Ni tan sols el 2024, com internament dins de la companyia comencen a estudiar els més optimistes. Ningú és capaç de predir què passarà el 2023. Tot va començar el 10 de febrer. El grup energètic espanyol, hereu de l’antiga Gas Natural, que va comprar Unión Fenosa, anunciava la decisió de dividir la companyia en dos negocis separats totalment, incloent-hi govern corporatiu. Un englobaria els negocis liberalitzats i de més creixement, entre els quals hi ha les energies renovables. En l’altre s’enquadrarien els negocis d’infraestructures regulades i de transport d’energia. Dins el complex entramat de les companyies energètiques, per als inversors el primer assumeix més risc i menys –o zero– dividends; i l’altre és més conservador, amb alts dividends. Al fer l’anunci, la companyia considerava que aquests negocis ja estaven formalment separats en el dia a dia. ¿Com valorarien els mercats cada divisió era una incògnita? Des de l’inici es va comunicar que els accionistes es repartirien les accions salomònicament al principi. Posteriorment, cada accionista aniria prenent les decisions que considerava oportunes d’acord amb la seva estratègia. Naturgy té com a primer accionista Criteria, eina d’inversió de Fundació Caixa, amb un 26,27%; i la segueixen tres fons de capital risc, cadascun amb objectius diferents: CVC/Rioja (20,7%), GIP (20,6%) i, estrenat uns mesos abans de l’anunci de l’operació Bessons, l’australià IFM (13,9%). El cinquè accionista de referència és la petrolera algeriana Sonatrach, amb un 4,1%. Recorda la rellevància de la procedència del gas. Es mouen lliurement en borsa (free float) un 14% de les 969,6 milions d’accions en circulació. Les accions de Naturgy s’acosten als 26 euros i la capitalització de la companyia és de 25.170 milions, la sisena en el rànquing de l’Ibex 35. En dotze mesos el valor s’ha revaloritzat un 17,4%. Catorze dies després de l’anunci de l’operació Gèminis va arribar la guerra i una nova etapa en la política energètica a Europa. El gas es va convertir en la matèria primera més seguida del món per culpa de la dependència centreeuropea de Rússia. La Comissió Europea va augmentar els seus controls i intervencionisme. A la batalla contra el canvi climàtic s’afegia un nou factor. Naturgy posa fre a la divisió sine die fins que el panorama s’aclareixi. A aquesta situació se li afegeixen més rumors sobre moviments en el sector en l’àmbit europeu que els fons accionistes de Naturgy podrien facilitar. El Govern espanyol no s’ha mantingut aliè a l’estratègia de Naturgy. La vicepresidenta tercera Teresa Ribera va ser molt vehement en una recent entrevista a Cinco Días manifestant-se en contra de l’operació Bessons «en aquest moment» i mostrant-se favorable a l’entrada d’un soci industrial. ¿Excés d’intervencionisme i opinió governamental? Des de Naturgy aposten per treure ferro i deixar passar el temps mentre avui el negoci continuï creixent. S’ha de passar el 2023, que no és poca cosa. L’assegurada transició de Sánchez Galán Cinc anys va trigar Ignacio Sánchez Galán a passar a ser de vicepresident executiu i conseller delegat a president executiu. Va ser el 2006 quan va substituir Íñigo de Oriol com a president d’Iberdrola ¿La diferència? Va assumir tot el poder, gestionant les diferents àrees amb responsables per cada una, però sense un clar número dos. El nomenament d’Armando Martínez, director general de negocis de l’elèctrica, com a CEO obre una nova etapa en què es preveu un repartiment de responsabilitats. Hi ha encara pocs casos en l’Ibex 35 en què hi hagi un president florero. A Espanya, el paper, per molt que hi hagi un CEO o conseller delegat, del president (tot i que no sigui executiu) continua sent primordial per a la imatge institucional, la visió estratègica i la relació amb els accionistes primordials. Si, a més, resulta que el valor de l’empresa creix i la seva imatge exterior és positiva, les queixes són mínimes. Les pressions d’alguns fons d’inversió en nom del govern corporatiu esperat i la separació de poders són més soroll que no pas nous. Galán, com altres pesos pesants del panorama empresarial i financer espanyol aguantaran el temps que faci falta. Santander: a l’espera de Lula El 27% del benefici del grup financer Santander en els nou primers mesos de l’any van procedir del negoci bancari del Brasil: 2.027 milions d’euros al canvi sobre 7.316 milions. Qualsevol moviment en l’economia més gran de Llatinoamèrica afecta els comptes del banc càntabre. A les bones notícies procedents de l’apreciació del real l’últim any a causa de la pujada dels tipus d’interès per combatre la inflació s’ha afegit la incertesa política. L’augment dels preus està en el 7,1%, menys que la zona euro i els EUA i la taxa d’atur ha caigut al 8,9%. ¿Afectarà el nou Govern de Lula da Silva al sector? L’experiència amb Lula com a president ja ha existit, del 2003 al 2010. Però alguns núvols podrien augmentar en l’horitzó si Lula decidís sortir de l’ortodòxia fiscal en aquesta segona etapa en la direcció del país a Brasília. Reduir la taxa de pobresa, que afecta un 30% de la població (214 milions d’habitants), és encara el principal desafiament. Hi ha ràtios que preocupen. El Brasil és el país on és present el Santander amb una taxa de morositat més important, un 6,63%, i el cost de risc més alt, un 4,46%.

El més llegit