Com Noruega controla 17.000 milions a Espanya

El Govern noruec ha presentat els seus pressupostos per a l’any vinent. Una de les mesures serà reduir els impostos als ingressos més baixos. Això és, a qui guanyi menys de 72.150 euros anualment al tipus de canvi actual. Una família amb ingressos totals de 106.000 euros pagarà 750 euros menys en impostos el 2023. L’OCDE xifrava la pressió fiscal a Noruega el 2020 en un 38,8%. A Espanya és del 36,6% i a França, per exemple, del 45,4%. El Govern noruec també estima mantenir la taxa d’atur l’any vinent en l’1,7% i la inflació, en el 4,8%. El primer ministre del país escandinau és el laborista Jonas Gahr Store. Lidera una coalició amb el partit de centre, d’origen agrari. L’ex primer ministre Jens Stoltenberg, també laborista, és avui el noruec amb més influència internacional com a secretari general de l’OTAN. Segons la majoria de paràmetres que s’utilitzin, el regne de Harald V, 5,4 milions d’habitants, és el més ric del planeta i lidera els rànquings de Desenvolupament Humà. Així mateix, el seu fons d’inversió sobirà (Norges Bank Investment Management) és el més gran del món, per sobre dels àrabs i asiàtics. La web del fons actualitza, sense parar, el valor de mercat d’unes inversions que es mouen al voltant d’1,2 bilions d’euros. En els pressupostos del 2023, el Govern finançarà les seves despeses utilitzant un 2,5% del valor de mercat d’aquest fons. A Noruega res va tornar a ser el mateix des del 23 de desembre de 1969, data en què es va descobrir una de les principals reserves petrolíferes del planeta al mar del Nord, a la qual cosa s’afegiria després el descobriment de gas. Avui Noruega és l’11è productor mundial de petroli i el novè de gas. Els efectes de la guerra d’Ucraïna en el mercat energètic han multiplicat per quatre el seu superàvit comercial en un any. Noruega, seguit de Qatar, ha sigut –involuntàriament– el país més beneficiat pel crac energètic. El fons, supervisat pel Ministeri d’Economia, es va crear per fer créixer i invertir a l’estranger els ingressos procedents del petroli i el gas. Compta amb alguns dels gestors més influents (i discrets) del món. Només ara, el seu CEO, Nicolai Tangen, ha començat a aparèixer en públic amb entrevistes a consellers delegats de grans multinacionals. Un moviment de compra o venda del fons noruec mou els mercats. També a Espanya. Noruega té els estalvis dels seus ciutadans invertits en accions de 9.338 empreses de 70 països, a més de renda fixa sobirana i corporativa, a més de béns immobiliaris. Apple, on controla el 0,84%, és la seva primera inversió, seguit de Microsoft, Alphabet/Google, Amazon i Nestlé. En l’informe del primer semestre, el fons admet haver perdut un 14% el seu valor per la caiguda dels mercats borsaris i el preu dels bons. Al final del 2021, Noruega tenia invertit a Espanya 17.000 milions d’euros, dels quals, 10.252 milions estaven distribuïdes en 74 companyies i 6.400 milions en renda fixa. A més de bons de l’Estat, té en el seu poder bons de les autonomies de Madrid, Andalusia i el País Basc. Catalunya, que va arribar a ser la comunitat en la qual tenia més pes, ha desaparegut de la seva cartera. En immobiliari, Noruega concentra la majoria de les seves inversions industrials als municipis de Sant Boi, Coslada, Alcalá de Henares i Subirats. El rècord d’inversió de Noruega a Espanya va ser el 2019, amb 18.200 milions. En renda fixa, el rècord es va produir el 2008, el doble que el 2021. Els canvis d’estratègia inversora també s’han produït a les empreses espanyoles a mesura que variaven els seus resultats i evolució. Fa 10 anys, les cinc empreses amb més participació escandinava eren Telefónica, Santander, el BBVA, Repsol i Inditex. Avui lidera el rànquing de les apostes noruegues per Espanya el grup Iberdrola, on controla el 3,22%, i l’empresa de torres de telecomunicacions Cellnex, on participa amb un 3,63%. No obstant, entre les cotitzades és Iberpapel la companyia en la qual té més pes. ¿Com influeix Norges Bank en les seves participades? No té consellers, però sí que s’obliga a mantenir reunions privades amb una àmplia selecció d’empreses participades (al voltant de 2.000), a més d’exigir-se votar en totes les decisions del Consell. Un comitè ètic, creat el 2004, pot formular totes les preguntes necessàries i influir en les inversions. El fons es reserva l’oportunitat de desinvertir a les companyies per motius comercials o ètics. Entre les quals cita expressament: les productores d’oli de palma. L’últim any ha presentat un pla d’acció inversor per combatre el canvi climàtic que exigirà que les seves participades tinguin emissions zero en CO2 el 2050. S’afegeix a un pla anticorrupció i de defensa dels drets dels nens. L’interrogant és com anirà aplicant el mateix país, Noruega, totes aquestes exigències amb si mateix. La seva estratègia en l’extracció i venda de petroli i gas continuarà sent més que auditada.

El més llegit