Bona part de les crítiques dels detractors de l’impost sobre patrimoni se centra en raons de doble imposició. Argumenten que el tribut recau sobre una base imposable (l’estalvi, els immobles, les accions i la riquesa) que procedeix de fonts de renda prèviament gravades (salaris, plusvàlues, rendiments professionals, donacions, herències). En el cas dels immobles, els detractors de l’impost parlen fins i tot de «múltiple imposició», ja que hi ha la tributació en l’IRPF de la segona vivenda, l’IBI municipal o la plusvàlua. La doble imposició és un dels arguments que va portar a la supressió d’aquest impost a Suècia.