La doble imposició, al centre de les crítiques a l’impost de patrimoni

Bona part de les crítiques dels detractors de l’impost sobre patrimoni se centra en raons de doble imposició. Argumenten que el tribut recau sobre una base imposable (l’estalvi, els immobles, les accions i la riquesa) que procedeix de fonts de renda prèviament gravades (salaris, plusvàlues, rendiments professionals, donacions, herències). En el cas dels immobles, els detractors de l’impost parlen fins i tot de «múltiple imposició», ja que hi ha la tributació en l’IRPF de la segona vivenda, l’IBI municipal o la plusvàlua. La doble imposició és un dels arguments que va portar a la supressió d’aquest impost a Suècia. Els defensors de l’impost, tanmateix, afirmen que no existeix aquesta doble imposició, de la mateixa manera que tampoc existeix quan l’IVA grava un bé o un servei adquirit després d’haver obtingut un salari sotmès a tributació en l’IRPF. Alguns crítics contra l’impost adverteixen de «la seva propensió natural a la confiscatorietat», en la mesura que és un tribut que, tot i que recau sobre el patrimoni, es paga amb renda, tal com fa notar el catedràtic César García Novoa al ‘Llibre Blanc per a la reforma fiscal’ de l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), vinculat a la CEOE. Aquest és l’argument que porta empresaris com Carlos Bartomeu, president d’Air Nostrum, a plantejar que el principi de la progressivitat fiscal (més tributació a més nivell de renda) es concentri en l’IRPF, a través de més gravàmens si es necessita més recaptació. «Ara bé, l’impost del Patrimoni es paga hagis produït o no diners», argumentaven en una recent entrevista a EL PERIÓDICO. Límit conjunt Per conjurar aquest risc, hi ha en la llei l’anomenat límit conjunt d’IRPF i patrimoni que estableix que la suma del que es tributa pels dos impostos no pot superar el 60% de les rendes obtingudes a l’any (la base imposable de l’IRPF), tot i que amb un límit: com a mínim, en tot cas, es pagarà el 20% de la quota inicial resultant en l’impost sobre patrimoni. «Per molt baixa que sigui la renda, fins i tot encara que sigui igual a zero, sempre caldrà pagar el 20% de la quota de l’impost sobre el patrimoni», censura García Novoa, per remarcar el caràcter confiscatori que pot arribar a suposar aquest tribut. En general, aquest límit del 60% permet que el resultat a pagar per l’impost de patrimoni baixi a la meitat per a patrimonis compresos entre 5 i 10 milions o a la tercera part, en el cas dels patrimonis més alts, segons les estimacions incorporades pels experts en el ‘Llibre Blanc sobre la reforma tributària’ encarregat pel Govern a un grup de 16 persones expertes. En el cas d’un contribuent amb un patrimoni de 112 milions i una renda anual d’un milió, la quota inicial de l’impost de patrimoni (3,7 milions) queda reduïda a 740.962 euros (cinc vegades menys) després d’aplicar el límit del 60%, segons supòsits elaborats pel Registre d’Economistes Assessors Fiscals (Reaf) del Consell General d’Escoles d’Economistes.

La doble imposició, al centre de les crítiques a l’impost de patrimoni

Els detractors del tribut afirmen que la riquesa procedeix de fonts de renda que prèviament han sigut gravades

El més llegit