La Comissió Europea ja ha posat fil a l’agulla per calcular el potencial cost-benefici que tindria limitar la influència dels preus del gas en la factura de la llum prenent com a punt de partida el mecanisme ibèric que apliquen Espanya i Portugal, tal com li van encarregar els líders de la UE en la passada cimera europea. Una anàlisi preliminar que dona ja algunes xifres que estudiaran aquest dimarts els ministres d’Energia de la UE en la reunió que fan a Luxemburg. Segons la conclusió de Brussel·les, estendre l’anomenada ‘excepció ibèrica’ a tota la UE permetria estalviar uns 13.000 milions d’euros tot i que amb un impacte desigual entre els estats membre en funció del pes del gas en el seu mix energètic.
Segons el document d’orientació produït per l’Executiu comunitari, amb el límit de 180 euros per MW h als beneficis de les energies inframarginals –com ara renovables o nuclear– ja acordat es recaptaran 70.000 milions d’euros. Anar més enllà i aplicar, a més, un mecanisme similar a l’hispanoportuguès sumaria uns 13.000 milions d’euros més a l’estalvi amb el consegüent efecte positiu sobre la inflació. Tal com han reclamat diversos estats membre, Brussel·les planteja fixar un límit al preu del gas utilitzat per generar electricitat «significativament més alt» que l’aplicat a la península Ibèrica. Davant els 48,8 euros per MW h advoca per una forquilla d’entre 100 i 120 euros/MW h.
«Aquest nivell de subvenció busca un equilibri entre garantir l’eficàcia de la mesura per reduir els preus de l’electricitat i evitar que les centrals de gas esdevinguin tan atractives financerament que augmenti la seva utilització i es redueixi l’ús de tecnologies de generació alternatives», afirma la Comissió, sobre un dels grans temors que fa que països com Alemanya o els Països Baixos siguin totalment reticents al mecanisme. En tot cas, la Comissió posa èmfasi que amb els preus actuals del gas (d’uns 60 euros/MW h) un mecanisme d’aquest tipus «no produiria cap resultat».
Evitar fuga d’electricitat
L’eficàcia del model, segons la Comissió, dependrà en gran manera d’evitar la fuga d’electricitat subsidiada cap a països tercers, com el Regne Unit o Suïssa. Si no es resol aquest problema, alerten, es podria disparar la producció d’electricitat procedent de plantes de gas amb un augment d’entre 5.000 i 9.000 milions de metres cúbics. Resoldre tot això requeriria tancar acords amb els països beneficiats per estendre l’esquema més enllà de les fronteres de la UE o fixar un model en dues fases, amb un preu per a l’electricitat destinada a l’exportació i un altre per a la intraeuropea. El problema d’aquesta opció seria que provocaria un canvi significatiu en el funcionament del mercat elèctric i xocaria també amb una sèrie d’acords internacionals que prohibeixen la creació de preus d’exportació més alts com l’acord de cooperació entre la UE i el Regne Unit.
Un altre element problemàtic és que el cost de la mesura dependrà de la quota de gas utilitzada per cada estat membre. «Els estats membre que depenen molt de centrals de gas en el seu sistema elèctric s’enfrontaran als costos més alts per als necessaris subsidis. Aquest seria el cas, per exemple, d’Alemanya, Holanda i Itàlia», afirma la Comissió. Mentrestant, els països importadors nets de gas es beneficiarien d’una electricitat subsidiada per altres estats membre, cosa que faria que «el principal beneficiari net fos França», conclou la Comissió que també apunta que altres països d’Europa central i de l’est «probablement» també registrarien «beneficis» d’un mecanisme com l’ibèric.
Atès que el sistema no tindria impacte en els contractes a llarg termini, els estats membre amb una part important de la generació elèctrica coberta per si mateixos, com els països bàltics o nòrdics, es veurien menys beneficiats. La manera més efectiva de respondre a tots aquests desequilibris seria, segons Brussel·les, crear un esquema europeu de redistribució de costos tot i que seria complicat de dissenyar a causa de la falta d’estadístiques fiables i els desafiaments polítics».
Solució més permanent
Malgrat aquest balanç ple de clarobscurs, i depenent dels col·legisladors, la Comissió Europea considera que els canvis en el disseny del mercat poden proposar-se i aplicar-se ràpidament. «Proporcionaria una solució més permanent a l’excessiva dependència de la factura elèctrica europea dels mercats de gas natural, molt volàtils, i aportaria als consumidors els beneficis de les energies renovables de menor cost, d’acord amb la seva participació en el mix elèctric i amb la ràpida assimilació que es necessita per eliminar el gas rus», conclou la Comissió.
A l’espera del debat, la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, ha deixat clar que Espanya recolzarà els països que reclamin per a si mateixos la mesura. «És la nostra obligació recolzar els estats que estan desprotegits», ha indicat a la seva arribada a la reunió. «Ara com ara, no cal que s’apliqui el mecanisme, perquè el preu del gas està per sota d’aquest límit que vam introduir a Espanya i Portugal, però funciona com una reassegurança i, si el preu del gas tornés a créixer, els consumidors espanyols i portuguesos estarien protegits. Entenem que països amb un sistema elèctric amb poc gas i carbó es vulguin beneficiar d’una resposta semblant», ha explicat.