Empreses catalanes: les que se’n van anar i les que es van quedar

El grup tèxtil i de moda Mango manté la seva seu fiscal a Palau Solità i Plegamans; el grup de perfumeria, també de moda, Puig, a l’Hospitalet de Llobregat; les empreses d’alimentació BonÀrea i Vall Companys a Guissona i Lleida; el grup de sanitaris i llar Roca a Barcelona; la cadena de supermercats Bon Preu i l’empresa de coure i metall La Farga a les Masies de Voltregà; el fabricant de pizzes Tarradellas a Gurb; Costa Brava Mediterranean Foods a Girona; la siderúrgica Celsa a Castellbisbal... La gran majoria d’aquestes empreses familiars facturen més de mil milions d’euros anuals i són líders als seus sectors. En ple cinquè aniversari dels fets d’octubre del 2017 a Catalunya se succeeixen les anàlisis sobre l’estat de l’empresa catalana, de les 7.200 que van decidir abandonar la seu fiscal a la comunitat; però, es parla poc de les 622.000 inscrites als registres mercantils el 2022. «Mai, ni abans ni ara, es va posar sobre la taula l’opció de sortir de Catalunya per part de la família propietària», comenten des d’una d’aquestes companyies. En la memòria, la decisió de Banc Sabadell i CaixaBank d’abandonar la seva seu fiscal a la comunitat el 5 i 6 d’octubre d’aquell any per traslladar-se a Alacant i València, respectivament. La decisió va obrir les portes a la sortida de fins a 1.800 empreses al llarg d’aquell mes, segons l’Escola de Registradors Mercantils. ¿Les raons? Com assenyalava Jaume Guardiola, exconseller delegat del Sabadell i avui president del Cercle d’ Economia, en una trobada organitzada per EL PERIÓDICO: «Els bancs van viure una cursa –fuga de diners– fins al punt que vam veure que si els clients continuaven retirant diners hauríem de demanar ajuda». Prèviament, el 4 d’octubre, la primera empresa cotitzada que va anunciar la seva sortida va ser la biotecnològica Oryzon Genomics, presidida per Carlos Buesa, i que avui té una capitalització de 120 milions d’euros. Josep Sánchez-Llibre, vicepresident de Conserves Dani i president de la patronal catalana Foment del Treball, recorda aquells moments com a «molt difícils» per a l’empresariat català. Moltes grans empreses familiars en sectors molt dirigits al consumidor final van analitzar la possibilitat de marxar per por de perdre mercat a la resta d’Espanya. Fins i tot, malgrat que en la gran majoria dels casos els seus propietaris mai havien manifestat els seus posicionaments polítics. Les paraules de José Luis Bonet, en aquell moment president de Freixenet, van mostrar un altre angle: «Mai vam témer la possibilitat que es declarés la independència. L’Estat ho impediria». Bonet, president de la Cambra de Comerç d’Espanya, va ser un dels empresaris que sempre havien realitzat declaracions molt vehements contra el procés. De l’Ibex 35, juntament amb Sabadell i Caixa, van ser tres més les empreses que tenien la seva seu fiscal a Catalunya que van abandonar la comunitat: Inmobiliaria Colonial, Naturgy i Cellnex. Tanmateix, dues empreses de l’Ibex 35 van mantenir la seva seu. L’empresa d’hemoderivats Grifols –tot i que aquesta mantingui una complexa estructura societària pels seus negocis internacionals amb part de la seu fiscal a Irlanda–, controlada per aquesta família, i el fabricant de piscines Fluidra, controlada per les seves quatre famílies fundadores, d’origen Sabadell. La por de la inseguretat jurídica, a perdre dipòsits en el cas dels bancs o mercat en el cas d’altres empreses, van ser els arguments per anar-se’n. L’impost de societats és el mateix en tots els llocs i només la possibilitat de canvi de residència de l’alta direcció de les empreses afectades podria variar els impostos a títol personal: des del patrimoni al tram autonòmic. ¿Una altra conseqüència directa? Que, lentament, la seu operativa i de presa de decisions estigui migrant. ¿Tornaran algunes d’aquestes empreses? Ningú s’atreveix a fer prediccions. El desig es confon amb la realitat. Sánchez-Llibre manifesta: «Almenys, hem parat la sagnia que se n’anessin. Des de la marxa de Quim Torra com a president de la Generalitat hi ha més estabilitat. Falta tenir la seguretat per part de l’independentisme que no hi haurà més declaracions unilaterals d’independència». Guardiola, des del Cercle, diu que treballarà perquè les empreses que se’n van anar retornin. També és la intenció a Foment i altres institucions, incloent acadèmics a títol personal. Existeixen converses puntuals, improvisades, tot i que en alguns bufets s’afirma que encara no hi ha peticions formals. «Ara que Junts s’ha acabat tal com es coneixia, es podran començar a replantejar algunes tornades», assenyalen fonts d’empreses que van marxar. Diu Antoni Cañete, president de la patronal Pimec: «Desitgem que el cap de les empreses que se’n van anar tornin a unir-se als seus cossos. Espero que al llarg del 2023 comencin a produir-se tornades». El context polític català, amb un nou Govern en marxa, i espanyol continuarà definint aquestes decisions. Pressa, per ara, no n’hi ha.

El més llegit