La banca demana que l’ajuda als hipotecats no l’obligui a més provisions

Les negociacions entre la banca i el Govern per aprovar mesures de suport als hipotecats vulnerables amb dificultats de pagament per la pujada de l’euríbor avancen, però tenen encara aspectes rellevants per tancar. El sector, en aquest sentit, està mirant d’aconseguir que l’extensió de fins a cinc anys en el termini dels crèdits que ha proposat al Ministeri d’Economia no l’obligui a fer provisions addicionals per fer front a possibles pèrdues per futurs impagaments, amb el consegüent impacte en els beneficis. Així ho confirmen diverses fonts, que tanmateix reconeixen que és complicat que aquesta petició tiri endavant. En la proposta de reial decret que les patronals AEB i CECA van traslladar a Economia en la seva reunió de dimarts –avançada per Efe i a què ha tingut accés aquest diari– s’assenyalen dos punts com a pendents de negociació. D’una banda, aplicar la mesura amb independència de l’avaluació de solvència del client. I d’altra banda, que les extensions en el termini dels crèdits no computin a efectes de provisions, és a dir, que aquests crèdits no siguin reclassificats de manera generalitzada en la categoria de ‘vigilància especial’. La majoria dels préstecs, inclosos els hipotecaris, estan classificats en la categoria de ‘risc normal’, que comprèn aquelles operacions en les quals el risc d’impagament no ha augmentat significativament des del seu reconeixement inicial. Per això, la normativa obliga els bancs a guardar unes provisions equivalents a la pèrdua esperada en 12 mesos. En canvi, aquells crèdits en els quals el risc d’impagament ha augmentat significativament però no han entrat en morositat passen a la categoria de ‘risc normal en vigilància especial’, cosa que obliga les entitats a proveir una part de la pèrdua esperada en tota la vida del crèdit. Flexibilitat Els bancs argumenten que l’ampliació del termini en fins a cinc anys en l’actual context i com a mesura de suport a hipotecats vulnerables no s’hauria d’entendre com un augment significatiu del risc d’impagament que obligui a portar els crèdits de manera generalitzada a vigilància especial i per tant a fer més provisions. Només caldria fer les aquestes provisions, entenen, quan l’hipotecat deixés de pagar durant més de tres mesos i caigués per tant en morositat. Amb tot, s’admet que la normativa comptable no és del tot concloent en aquest aspecte i per tant es planteja un tractament flexible com el que va permetre l’Autoritat Bancària Europea (EBA, per les seves sigles en anglès) en la primera fase de la pandèmia. És poc clar, en qualsevol cas, que una llei nacional pugui permetre aquest tipus de flexibilitat si no l’empara una institució europea com l’EBA. I en tot cas, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, ha reiterat aquest dijous que no vol una sola mesura estrella per als hipotecats en conflictes, com l’extensió del termini proposada pel sector. Així, ha reiterat per segon dia consecutiu que el seu ministeri i el sector treballen en un «catàleg de mitjanes». Insuficient Després de reunir-se amb la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, la vicepresidenta ha reconegut a la banca el seu «compromís i implicació» per arribar a un acord. «El sector financer està posant sobre la taula diferents propostes. Dono la benvinguda a totes les propostes, els equips estan ara mateix a Madrid analitzant-les i treballant intensament perquè al més aviat possible vegem quines poden ser les més eficaces», ha insistit. Per la seva banda, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha afirmat que «no és suficient» que els bancs ofereixin allargar les hipoteques i els ha reclamat que «avancin més». En aquest sentit, CaixaBank també ha plantejat congelar les quotes dels hipotecats vulnerables durant un any, com va avançar aquest diari.

El més llegit