Rèquiem per l’impost del patrimoni

Ferit de mort. O és la interpretació dels assessors fiscals sobre el futur de l’impost del patrimoni. Així ho ha expressat el president del Consell General de Col·legis d’Economistes, Valentí Pich, durant unes jornades celebrades a Barcelona. A més, a escala internacional aquest tribut és una rara avis, segons el catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat Abat Oliva i catedràtic Jean Monet d’Integració Fiscal Europea, Juan Corona. El consell d’escoles d’economistes ha organitzat aquest dimarts un debat sobre aquest impost, en un moment en què Andalusia ha anunciat una bonificació en aquest gravamen del 100% igual com a la Comunitat de Madrid, i Galícia ha afirmat que elevarà la bonificació actual del 25% al 50%. Corona ha explicat que aquest tipus de gravamen només es manté a Noruega i Suïssa, després d’haver existit a la meitat dels països de l’OCDE als anys 70 i 80 del segle passat. Jaume Menéndez, membre de la comissió fiscal del Col·legi d’Economistes de Catalunya, ha recordat que malgrat que amb prou feines hi ha un impost com el del patrimoni en altres països, sí que hi ha gravàmens sobre la riquesa basats en determinats actius, com és el cas de França (per a immobles) o Itàlia (per a valors financers). Corona destaca que a França o Suècia es va suprimir aquest gravamen per motius «tècnics» i no de «demagògia política». En el cas suec es van basar en motius d’equitat, eficiència i suficiència. En el primer cas, van arribar a la conclusió que es practicava la doble imposició, és a dir, que es gravava un patrimoni que ja havia tributat per l’IRPF o altres tributs, afirma aquest catedràtic especialista en fiscalitat. En termes d’eficiència, a Suècia van veure que el tribut es va convertir en un gravamen sobre l’estalvi, cosa que vol dir sobre la inversió, una cosa que no és precisament el més adequat en l’actualitat. I en termes de suficiència es va veure que la recaptació obtinguda no justificava l’existència d’un gravamen d’aquest tipus. Corona ha alertat que l’impost estimula la deslocalització i ha recordat que quan es va suprimir a Suècia es van repatriar gran volums de capitals i es va millorar la recaptació. I el mateix va passar a França. El president del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF), Agustín Fernández, ha destacat que més de dos terços de la recaptació de l’impost a Espanya els aporten els patrimonis de menys de sis milions, franja en la qual hi ha el 94% dels declarants. Entre 6 i 30 milions hi ha el 3,41% dels declarants, que aporten el 22% de la recaptació. En la de més de 30 milions hi ha l’11% dels ingressos, franja en la qual hi ha el 0,3% de declarants. Al seu torn ha mostrat els seus dubtes sobre l’impost temporal a la solidaritat anunciat pel Govern central, que recaurà sobre els patrimonis de més de 3 milions. El secretari general adjunt de Foment del Treball, Salvador Guillermo, ha defensat l’impost de successions i donacions, amb «tipus més baixos», però no el de patrimoni, que, segons el seu parer, afecta l’estalvi i la inversió. Si el que es vol és gravar de veritat la riquesa, Corona ha defensat l’opció d’aplicar recàrrecs en l’IVA de béns considerats de luxe. Una altra via seria gravar la riquesa en el moment de la transmissió, és a dir, en la successió amb tipus «assenyats i raonables». Així es gravaria la fortuna «dels més rics, no dels menys rics». Fernández aposta per la declaració censal informativa i, en el cas de tenir un gravamen ad hoc, un mínim exempt més elevat, una tarifa menys costosa que tingui en compte els tipus d’interès i que les autonomies puguin modular la tarifa.

Rèquiem per l’impost del patrimoni

Els economistes i assessors fiscals donen per «ferit de mort» el gravamen sobre la riquesa

El més llegit