¿Què està passant a França?

França està vivint des del final de setembre una onada de mobilitzacions en protesta per l’alça del cost de la vida a causa de la crisi energètica provocada per la guerra d’Ucraïna. Aquest dimarts té lloc la segona vaga intersectorial per exigir augments de salaris que compensin l’alça de la inflació. La primera aturada va tenir lloc el 26 de setembre, dia que va començar una vaga en bona part de les refineries i molts dipòsits de carburant del país que ha provocat problemes de proveïment a moltes gasolineres. La primera ministra francesa, Élisabeth Borne, va anunciar l’11 d’octubre la requisició de dipòsits de combustible de la multinacional nord-americana Esso-ExxonMobil. A partir de l’endemà, el Govern francès va obligar a treballar operadors, sota l’amenaça de penes judicials, del dipòsit de Port-Jérôme Gravenchon, a Normandia (oest de França). Una setmana després d’haver dit que «no hi havia problemes d’escassetat», l’Executiu d’Emmanuel Macron actua amb mà de ferro per trencar la multitudinària vaga que va deixar sense combustible les gasolineres del nord del país. 1. ¿Quina és la situació actual? 1. ¿Quina és la situació actual?França celebra aquest dimarts una jornada de vaga intersectorial, especialment visible en el del transport, per reclamar una alça salarial que compensi la pujada de la inflació i denunciar la resposta del govern a l’aturada que viuen les refineries des de fa setmanes. «Demanem un salari mínim de 2.000 euros, que equival a un augment de 300 euros», ha dit el secretari general de la CGT, Philippe Martinez. El país, la segona economia de la Unió Europea (UE), va registrar al setembre la taxa d’inflació harmonitzada més baixa de la zona euro, un 6,2%, per sota d’altres economies com la d’Alemanya (10,9%), Itàlia (9,5%) i Espanya (9,3%), segons Eurostat. Malgrat estar millor que els seus veïns, el clima social a França és tens. El temor de perdre poder adquisitiu va ser la principal preocupació dels francesos durant l’últim cicle electoral d’abril a juny i la crida a estalviar energia per evitar talls a l’hivern ha enrarit l’ambient. 2. ¿Com està la situació a les gasolineres? El 30,1% de les gasolineres a França pateixen escassetat de combustible, segons les últimes dades del Ministeri de la Transició Energètica, comunicades. Aquests problemes resulten recurrents des del 5 d’octubre i es van accentuar a partir del cap de setmana següent. Afecten sobretot la regió del nord d’Hauts-de-France (amb a prop del 60% de gasolineres amb penúries) i a tota l’àrea metropolitana de París (amb el 45% en escassetat). El motiu principal és la multitudinària vaga, que dura des de fa més de tres setmanes, dels treballadors de Total i d’Esso Exxon Mobil. Des del 26 de setembre, van impulsar aquesta mobilització que ha tingut un seguiment massiu —de fins al 90% dels operadors— en tres de les sis principals refineries del país i en diversos dipòsits de combustibles. També bloquegen l’accés a aquestes instal·lacions. A la interrupció d’aquestes infraestructures claus en el subministrament, s’hi van sumar les compres preventives dels automobilistes davant les penúries creixents. 3. ¿Quines són les reivindicacions dels sindicats? 3. ¿Quines són les reivindicacions dels sindicats?Els treballadors d’aquestes empreses energètiques demanen augments salarials —del 10% en el cas de Total i del 7,5% en l’Esso Exxon Mobil— que compensin la forta inflació (del 5,6% al setembre) i tinguin en compte els espectaculars beneficis d’aquests grups. Amb un benefici net de més de 10.000 milions d’euros durant el primer semestre, Total simbolitza aquelles empreses a França que van aconseguir uns guanys rècord, considerats indecents d’una banda de l’opinió pública, gràcies a la crisi energètica. Els dirigents dels dos grups accepten augmentar els sous, però en percentatges inferiors als reivindicats pels sindicats. A principis de la setmana passada van arribar a acords amb les organitzacions sindicals més moderades (bàsicament la CFDT), tot i que encara no amb les més combatives, com la CGT i Force Ouvrière. 4. ¿Quines mesures va prendre el Govern francès? 4. ¿Quines mesures va prendre el Govern francès?El Govern d’Emmanuel Macron va intentar, primer, passar de puntetes davant el primer conflicte social rellevant en una tardor que pot ser calenta a França, a causa de la inflació, la crisi energètica i la voluntat governamental d’allargar l’edat mínima de jubilació, dels 62 als 65 anys. El portaveu de l’Executiu, Olivier Véran, va assegurar que «no hi ha problemes d’escassetat». Però sis dies després, les autoritats van apostar per la mà dura amb la requisició dels dipòsits de combustible i obligant a treballar aquells operaris necessaris per al subministrament. 5. ¿Com està afectant els automobilistes? 5. ¿Com està afectant els automobilistes?L’escassetat de combustible va provocar llargues cues, de més d’una hora, a les gasolineres. També va causar un augment sobtat del preu del combustible. Després d’haver baixat a 1,50 euros el litre al setembre gràcies a una subvenció estatal de 30 cèntims, el preu ha pujat en pocs dies a 1,80. A més, serveis bàsics, com línies d’autobusos escolars, van quedar interromputs en algunes localitats de la regió parisenca. I també es van produir moments de tensió entre automobilistes. Fins al punt que un home va rebre sis ganivetades, davant dels seus fills, després d’haver discutit amb un altre client d’una gasolinera, a prop de la frontera amb Suïssa.

¿Què està passant a França?

Cinc claus per entendre l’onada de mobilitzacions al país veí

El més llegit