En absència de noves mesures de pujades d’impostos o de retallada de despeses, el dèficit públic es mantindrà a Espanya elevat, per sobre del 4%, almenys durant els pròxims cinc anys i el deute públic encara seguirà rondant el 110% del PIB el 2027. Aquestes són algunes de les prediccions que el Fons Monetari Internacional (FMI) incorpora en el seu informe Fiscal Monitor publicat aquest dimecres, en el marc de l’assemblea de tardor que l’organisme multilateral celebra a Washington.
En un entorn de creixement del PIB revisat a l’alça per a aquest any, l’FMI preveu que el dèficit de les administracions públiques baixarà el 2022 fins al 4,9% del PIB, des del 6,9% del 2021. Aquesta previsió està en línia amb la formulada pel Govern, que projecta un dèficit del 5% per a aquest any.
La divergència esclata el 2023 i es prolonga fins al 2027. El Govern espanyol preveu que el 2023 el dèficit baixarà al 3,9% del PIB i tornarà a fer-ho el 2024 (3,3%) abans de situar-se el 2025 en el 2,9%, per sota de la referència del 3% que regeix en el procediment de dèficit excessiu de la Unió Europea. L’FMI, però, no és tan optimista. Segons l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva, el dèficit es mantindrà al llarg del pròxim lustre per sobre de la cota del 4% (4,2% el 2024 i 4,1% el 2025, abans de tornar a repuntar al 4,3% en els dos anys següents).
Tal evolució del dèficit passarà factura al deute públic, que, segons les prediccions de l’FMI, encara continuarà instal·lada en el 109,6% el 2027.
Deute global en el 91% del PIB
«El dèficit i el deute es van reduir el 2021 i el 2022, però es manté per sobre dels nivells prepandèmia», afirma l’FMI per al conjunt dels països, en una sentència vàlida també per al cas espanyol. El deute públic global es mantindrà en un elevat 91% del PIB el 2022, encara 7,5 punts per sobre del nivell previ a l’esclat de la pandèmia. «Gairebé el 60% de les economies d’ingressos més baixos ja estan en sobreendeutament o l’alt risc d’arribar-hi, la qual cosa remarca la necessitat d’un sòlid marc per alleujar el deute», s’adverteix.
La reducció del dèficit i el deute el 2021 i el 2022 reflecteix el menor pressió de la pandèmia sobre els comptes públics i també la «sorpresa de la inflació», que contribueix a reduir el dèficit i el deute (pels ingressos més grans i per l’elevació del PIB nominal). No obstant –adverteix l’FMI amb caràcter general per al conjunt de les economies–, «en el context d’alta inflació, elevat endeutament, tipus d’interès creixents i elevada incertesa», les polítiques econòmiques «han de prioritzar» l’estabilitat financera i macroeconòmica i no fiar la correcció dels indicadors a la persistència d’una elevació de preus que ha de ser corregida.
L’FMI preveu que a la zona euro el dèficit públic baixarà el 2023 al 3,3% del PIB (des del 3,8% de 2022), amb taxes que arribaran al 5,6% a França i al 4,8% a Bèlgica, per sobre del nivell espanyol. Per a Alemanya es preveu un dèficit del 2,5% el 2023, abans de cedir fins al 0,5% el 2027.
Contra les rebaixes d’impostos generalitzades
Després de la tensió més elevada en els comptes públics derivada de les exigències de la pandèmia, l’actual encariment de l’energia i dels aliments torna a exigir l’adopció de mesures pública per part dels Governs, dificultant el progressiu retorn a l’estabilitat financera. L’FMI ha detectat l’adopció de 750 mesures en un total de 174 països en la primera meitat de 2022 per contenir els preus dels aliments i l’energia. La major part de les mesures consisteixen en la reducció d’impostos indirectes i de taxes i subsidis als preus de l’energia.
L’FMI aprofita la publicació del seu informe ‘Fiscal monitor’ per tornar a remarcar que les ajudes públiques contra la inflació s’han de concentrar a reforçar «les xarxes de protecció social» a favor dels col·lectius més vulnerables i evitar mesures generals, per al conjunt de la població. En lloc de rebaixes d’impostos –que qualifica de «costoses» i «ineficaces»– l’FMI advoca, per exemple, per aplicar descomptes en serveis bàsics a favor dels col·lectius desfavorits.
L’organisme també qüestiona mesures com la rebaixa fiscal de l’energia i les ajudes directes (com els 20 cèntims per litre de combustible que s’aplica a Espanya, als quals no es refereix de manera explícita), ja que l’FMI considera essencial que no es distorsionin els «senyals de preu» al mercat. Remarca que mesures d’aquest tipus retroalimenten la inflació i deriven en una «transferència més elevada de renda» a favor dels països productors de combustibles fòssils.
A més, l’organisme remarca la conveniència que els països dissenyin plans d’estabilitat financera a mitjà termini, ja que –argumenta– poden servir per contenir la tensió a l’alça dels tipus d’interès en les decisions de política monetària contra la inflació que estan adoptant els bancs centrals: «En temps d’elevada inflació, les polítiques per contenir els preus dels aliments i de l’energia no han d’augmentar la demanda afegida. Les pressions sobre la demanda forcen els bancs centrals a apujar els tipus d’interès encara més, fent més elevat el cost del deute públic per als governs. Una política fiscal continguda envia un poderós senyal que els polítics estan alineats [amb els bancs centrals] en la seva lluita contra la inflació».