El metall de Barcelona i Tarragona aniran a la vaga l’última setmana d’octubre

El metall de les províncies de Barcelona i Tarragona està en peu de guerra. UGT i CCOO han convocat vagues durant l’última setmana d’octubre atès el bloqueig de les negociacions per apujar sous i actualitzar els convenis col·lectius. Les centrals inicien així una onada de mobilitzacions en un sector clau i en el qual tenen força organitzativa. L’objectiu és anar elevant la conflictivitat laboral sector a sector per obligar la patronal a asseure’s a negociar increments salarials generalitzats. I és que de moment les empreses estan renunciant a apujar sous o ho fan de manera moderada, fins al punt que els preus estan creixent gairebé deu vegades més que les nòmines. La «tardor calenta» amb què fa temps que amenacen les centrals si les empreses no s’asseuen a repartir-se els costos de l’escalada de preus comença a prendre forma. La indústria del metall de Barcelona i Tarragona, bastió històric del sindicalisme i amb capacitat per posar en dificultats un ampli perímetre d’empreses, anirà a la vaga. Així ho han votat en assemblea els congregats per UGT i CCOO. Dijous va ser el torn de Tarragona, on els treballadors estan cridats a parar els entorns de la petroquímica el dilluns 24 i el dimarts 25 d’octubre. El testimoni l’agafaran els seus companys de Barcelona, que el dijous 27 i el divendres 28 estan cridats a fer el mateix a la seva província. Els vallesos prometen ser un dels epicentres de la protesta a què estan congregats directament més de 200.000 treballadors. Un dels sectors històricament tractors de l’economia catalana i que fa mesos que està immers en una conflictivitat laboral fins ara latent. La patronal del sector pugna a capa i espasa per apujar salaris segons ho marqui l’IPC, que continua disparat malgrat la moderació que va marcar al setembre (9%). La pugna va arribar fins al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ja que les parts tenien acordada una clàusula de revisió salarial en l’antic conveni que obligava les empreses a apujar sous el 6% l’any passat. Les companyies s’hi van resistir i només després del veredicte de l’alt tribunal van acabar acatant el que s’havia pactat. Des d’aleshores les negociacions del nou conveni no han donat avenços significatius. Els sindicats es queixen que la patronal posa a sobre de la taula «propostes salarials inassumibles» i que no està disposada a tornar a firmar clàusules que obliguin a actualitzar nòmines en funció de l’IPC. Actualment al voltant d’un de cada cinc treballadors amb conveni en vigor estan coberts per una clàusula d’aquest tipus i els empresaris del metall no volen ser un dels sectors esmentats. «Salari o conflicte» CCOO i UGT han iniciat aquest mes el seu calendari de mobilitzacions, després d’estar tot l’estiu dirigint avisos perquè la patronal es tornés a asseure a la taula i aconseguissin així tancar un acord marc que servís de referència a tots els sectors amb convenis pendents de renovar. Aquests avisos no han tingut cap efecte i les centrals han hagut d’escalar la pressió, sota el lema «Salari o conflicte». Just aquest divendres, després que el metall de Barcelona voti anar a la vaga, hi ha una manifestació programada a les portes de la seu de Foment del Treball. La mateixa estampa es repetirà a les principals ciutats del país, on CCOO i UGT han convocat protestes de delegats sindicals per a una primera pressió als empresaris. La idea després és anar organitzant mobilitzacions –tant vagues com concentracions– sector a sector i culminar el cicle amb una gran manifestació a Madrid el pròxim 3 de novembre. El cicle de mobilitzacions que inicien les centrals busca posar fi a una fase de pau social bastant dilatada durant els últims anys. Fins al maig, últimes dades registrades pel Departament de Treball i just el mes en què es van trencar les negociacions entre la patronal i els sindicats per a un acord salarial, s’havien produït un total de 50 vagues a Catalunya, en les quals havien participat 34.058 treballadors i en les quals s’havien perdut un total de 825.009 hores de jornada. El nivell d’incidència de les aturades era del 10,7%, és a dir, de 100 treballadors convocats a les protestes només 10,7 les havien secundat. És el segon nivell més baix d’incidència de l’últim lustre a Catalunya i es troba lluny dels nivells de conflictivitat derivats de la crisi del 2008. No obstant, des de CCOO i UGT ultimen moviments per revertir aquestes dades i agitar el carrer aquesta tardor.

El metall de Barcelona i Tarragona aniran a la vaga l’última setmana d’octubre

Els sindicats inicien una onada de mobilitzacions en un sector clau atès el bloqueig de la negociació salarial

El més llegit