Quatre hores amb Carlos Lesmes, per Ernesto Ekaizer

Guirigall: Llenguatge difícil d’entendre; xivarri o sarau; soroll confús de veus o crits o de sons discordants; escena de confusió i desordre (segons el diccionari). Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (Madrid, 1958), renunciant ‘in pectore’, va presidir aquest dijous 29 el que podria ser el seu últim ple ordinari. Van ser quatre hores en què l’assumpte més rellevant era l’últim punt de l’ordre del dia: el nomenament de dos magistrats del Tribunal Constitucional per substituir els magistrats Santiago Martínez-Vares (conservador) i Juan Antonio Xiol (progressista) que el CGPJ anterior a l’actual va designar el juny del 2013 per nou anys que van vèncer el passat 12 de juny. Si es llança una mirada a l’acta d’aquell nomenament, el ple presidit pel magistrat Gonzalo Moliner, llavors president del CGPJ, va començar a les 10.00 hores i la votació va acabar a les 10.40 hores. Potser aquesta única dada representa millor que qualsevol altre el deteriorament del sistema judicial i constitucional a Espanya si es compara amb l’obligació incomplerta el passat 13 de setembre de nomenar els substituts dels magistrats esmentats. Una obligació deliberadament incomplerta per la política del Partit Popular, com ho és la de bloquejar la renovació del CGPJ, que es dirigeix, si ningú hi posa remei, a complir dos mandats quan va ser elegit, segons la llei, per un de cinc anys, Sobre les 11.40 d’aquest dijous 29, Lesmes va presentar l’últim assumpte de l’ordre del dia: els nomenaments. Relaxat, va explicar que la competència per a això havia sigut restituïda: «Els nomenaments cal fer-los perquè així ho diuen la Constitució i la llei orgànica del poder judicial, sense esperar a res i sense esperar ningú. I quant a la renovació del CGPJ espero algun gest que hi ha negociacions serioses. Si no es produeix la setmana vinent, jo me’n vaig i ja està. Que me n’aniré. Així de clar ho dic». I llavors va demanar retre comptes de per què els negociadors no han arribat a acord des del 8 de setembre passat. Al primer que li va donar la paraula va ser al negociador del sector conservador, José Antonio Ballestero, que va explicar que havien disposat de molt poc temps, i que en dues o tres reunions no es podia resoldre l’assumpte. «Ja sé que ha passat. Però quins són les previsions en el dia d’avui», va tallar Lesmes. «Què és el que hem d’esperar, ¿quin sentit té que es prolongui tant la decisió? ¿Es guanya alguna cosa amb això? Lesmes llavors va arribar a increpar-lo. Però Ballestero no es va intimidar. «Els mètodes que apliquem ara són els mètodes utilitzats durant els últims nou anys pel president i han donat bons resultats. Mai ha importat el temps dedicat. No entenem perquè ara aquesta metodologia resulta tan incòmoda al president». Entrar al drap Lesmes va entrar al drap: «Estem parlant de coses molt diferents». I va demanar al grup progressista. Van parlar Rafael Mozo i Álvaro Cuesta. «Tenim una llista de nou candidats de tots els colors. Que ens vinguin amb l’argument que no hi ha candidats. Nosaltres no som responsables del retard injustificat que s’està produint». La vocal Concha Sáez, que havia advertit en el ple del 8 de setembre que qualsevol negociació requeria d’un calendari precís, va assenyalar que estaven en el mateix punt. Un vocal, ja en un conciliàbul desordenat, va dir: «És clar que hem de posar una data, perquè si el president marxa...» José María Macías, que s’havia erigit el 8 de setembre en un experimentat negociador per rebutjar qualsevol calendari, va advertir: «No podem treballar així, amb aquesta pressió. I caldrà veure el que diu el comissari europeu Didier Reynders que ha viatjat a Madrid. I no només Reynders. Ell presideix una comissió. Caldrà veure la Comissió Europea. Ell haurà de donar compte a la CE i aquesta farà un informe i farà el que hagi de fer» Un altre vocal, a l’altre extrem de la taula, va vociferar: «Sí, ¿per què no? I esperem també a veure que opina l’OTAN de tot això». Una vocal, llavors, va intentar resumir la situació. «No. Hem de fixar una data, perquè mentrestant el president se’ns en va i ens deixa penjats. A veure dilluns, dimarts, serà una mica aviat, però potser si ho deixem per al 5 d’octubre i si el 5 tenim una proposta. L’hi diem al president i aquest convoca per al 6 es convoca el Ple extraordinari. Que en aquestes dates no hi ha res, llavors la setmana següent». I per afinar, un altre va objectar. «La setmana següent hi ha pont i la Festa Nacional». I, és clar, Lesmes ha d’acudir al Palau Reial a saludar els Reis. «Llavors quedem millor el 13» «La majoria ha donat per fet que la data límit és el 13 d’octubre [un mes exacte després del termini del 13 de setembre que el sector conservador va aconseguir que el CGPJ incomplís la llei al negar-se a fer els nomenaments], però jo no he sentit Lesmes dir-ho clarament» ¿Amb Lesmes o amb Lesmes renunciat? «Jo compto que hi serà. Però tampoc ha dit que hi serà. Altrament hauria dit que el seu compromís era fins a la primera setmana d’octubre», va assenyalar la vocal a aquest diari. El president del TS i el CGPJ es va comportar en aquest guirigall amb calma, gairebé alliberat de tensió, una tensió continguda que es respirava en la reunió, que no aspre. «Un Lesmes passota». Va riure molt gairebé al final de la reunió. «Escolta, mira el que estan dient aquí. La presidenta de l’Associació Professional de la Magistratura (APM) demana la teva dimissió, li va dir un vocal. «A veure, deixa’m veure» El vocal li va passar el telèfon mòbil. Lesmes ho va llegir mentre estava intervenint un vocal conservador. María Jesús del Barco, presidenta de l’APM I Lesmes li diu: «Mira el que diu la teva presidenta María Jesús del Barco... La presidenta de l’APM ha emplaçat a dimitir el president del CGPJ a la sortida d’una reunió que ha mantingut amb el comissari europeu de Justícia, de visita a Madrid, El vocal va replicar: «Jo no tinc presidenta, jo tinc president» Lesmes va riure. «La faré molt feliç, a la María Jesús», va replicar. El sector conservador vol Lesmes fora. «Els que li han fet la pilota tants anys, els seus, estan desitjant que marxi. Ja és un empipament», va dir la vocal consultada. Si volen treure’s la pressió dels nomenaments que ve exercint Lesmes, ¿desitgen que ara el substitueixi el president de la Sala Primera del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán? És a dir: un substitut que no ha sigut elegit pels vocals, que no té legitimació democràtica, que cau com un paracaigudista. Per al sector conservador això permetria començar una altra vegada amb la pel·lícula i postergar ‘sine die’ els nomenaments al TC, la renovació del CGPJ i prolongar l’agonia de les dues institucions

Quatre hores amb Carlos Lesmes, per Ernesto Ekaizer

Guirigall en el Ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per no nomenar els dos magistrats del Tribunal Constitucional el mandat dels quals va vèncer el 12 de juny del 2022

El més llegit