La banca proposa concursos públics per portar caixers a 243 municipis rurals

El Ministeri d’Economia i la banca tenen previst presentar en els pròxims dies –en principi en el que resta de setmana o principis de la següent– el pla de mesures en què estan treballant des de fa mesos per millorar l’accés als serveis financers bàsics a l’Espanya buidada. El principal punt que queda per tancar és com s’instal·len caixers automàtics als 243 municipis de més de 500 habitants (amb uns 211.000 habitants) que al tancament de l’any passat no comptaven amb cap via d’accés directe a l’efectiu. El sector financer preveu proposar el Govern que es faci mitjançant concursos públics, segons ha pogut confirmar EL PERIÓDICO. Fonts financeres apunten que el departament que dirigeix Nadia Calviño va transmetre al sector fa algun temps que prefereix una solució que passi per instal·lar caixers de marca blanca, sense l’ensenya de cap entitat concreta, i pagats per tots els bancs en funció de la seva quota de mercat. Les entitats han explorat complir aquesta petició a través de l’empresa de serveis de mitjans de pagament Redsys. Tanmateix, aquesta alternativa no agradava a alguns bancs, particularment entre els més grans i de xarxa més extensa, per la qual cosa el sector té previst proposar finalment a Economia que es faci a través de licitacions públiques. L’argument de les esmentades entitats és que, ja que han d’assumir el cost, és just que puguin posar la seva marca. Coordinat a través de les seves patronals AEB, CECA i UNACC, el sector està ultimant els últims detalls de la seva proposta, però la idea és plantejar que durant uns sis mesos es convoquin els concursos, seguint el model aplicat des de fa temps en comunitats autònomes com la valenciana. També ofereixen que, si passat aquell termini algun dels 243 municipis es queda sense cobrir (una cosa que consideren poc probable a causa del seu baix nombre), s’instal·li en ells un caixer de marca blanca. Repartiment del cost Un altre punt rellevant és el repartiment del cost d’instal·lació i manteniment dels caixers. La banca vol que el sector públic (bé l’Estat, bé les Diputacions o Ajuntaments afectats) assumeixi part de l’esmentat cost i almenys garanteixi la disponibilitat d’un espai físic adequat, les connexions a les infraestructures tecnològiques necessàries (com internet) i el compliment dels requisits de seguretat imprescindibles. En el sector, emperò, hi ha certs dubtes que Economia accepti la fórmula proposada per instal·lar els caixers i el repartiment del cost. Els treballs s’estan ultimant en els nivells tècnics de les patronals i amb els del ministeri, però està previst que el pla s’anunciï després d’una reunió entre la vicepresidenta Calviño i els responsables de les patronals: Alejandra Kindelán (AEB), José María Méndez (CECA) i Cristina Freijanes (UNACC). En principi havia de ser aquest dimarts, però es va ajornar. En la trobada, la ministra també vol tractar amb el sector la situació dels hipotecats després de la pujada de l’euribor, per a qui Economia ja estudia possibles mesures de suport als més vulnerables. 1,4% de la població Segons un estudi presentat per les patronals abans de l’estiu i encarregat a Joaquín Maudos (catedràtic d’anàlisi econòmica de la Universitat de València i director adjunt d’investigació de l’Ivie), el 54,4% dels municipis espanyols (4.422), on resideix el 3,3% de la població (1.555.688 habitants), no compta amb sucursal bancària, tot i que sí amb alguna altra via d’accés físic als serveis més bàsics (com els caixers, els ‘ofibusos’ o la xarxa de Correus). En canvi, el 39,7% dels municipis (3.230) i 1,4% de la població (657.557 espanyols) no té accés a l’efectiu, amb dades del tancament del 2021. El pla que ultima el sector i Economia se centra en aquest últim col·lectiu. Els municipis que no tenen cap punt d’accés als serveis bancaris són de mida molt petita (només 204 habitants de mitjana, davant 9.968 de la resta de municipis), amb una densitat de població molt reduïda (6,1 habitants per km2 davant 117,8) i de caràcter majoritàriament rural (ho són el 99,3%, davant el 73,3% de la resta). El problema es concentra en províncies com Zamora, Salamanca, Palència, Lleó, Burgos, Sòria, Guadalajara, Àvila, Conca, Segòvia, Lleida, Valladolid, Navarra, Càceres, Osca, Terol i Girona. Mesures A més de la instal·lació dels caixers als municipis de més de 500 habitants (al principi la banca ho va plantejar en els de més de 700), el pla inclou mesures com ampliar la flota d’oficines pròpies mòbils (els anomenats ‘ofibusos’); incrementar el nombre d’agents financers (persona o empresa que actua per compte d’una entitat de crèdit sense pertànyer a aquesta); i arribar a més acords de ‘cashback’, és a dir, de retirada d’efectiu en establiments comercials com gasolineres i farmàcies. Així mateix, com va avançar aquest diari, el sector va arribar abans de l’estiu a un acord amb Correus per posar a disposició de les entitats el seu servei Correus Cash, que permet realitzar retirades i ingressos d’efectiu en els 4.675 punts d’atenció i a través de 6.000 carters rurals de l’empresa pública postal.

La banca proposa concursos públics per portar caixers a 243 municipis rurals

El sector i el Govern preveuen presentar en dies el pla per garantir l’accés a l’efectiu de l’Espanya buidada

Les entitats prefereixen licitacions en lloc de caixers de marca blanca per a poblacions de més de 500 habitants desateses

El més llegit