Elegeixi cinc empresaris per a un sopar, per Martí Saballs

Imagini per un moment que el president del Govern de torn, és igual el color polític, és amic íntim seu. Confia en els seus coneixements, agenda i capacitat de convicció. Un dia li truca i li demana que, en nom seu, li organitzi una reunió privada amb cinc representants de l’empresa i/o les finances espanyoles per tenir una llarga conversa sobre aquest país. Que siguin personalitats, les seleccionades, capaces de realitzar de manera espontània, amb les cartes cap amunt, un DAFO (Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) d’Espanya. La reunió seria privada, sense llums ni taquígrafs. Objectiu: preguntar, escoltar i conversar. ¿Quina seria la seva elecció? Aquesta pregunta, canviant alguns detalls (per exemple, qui demana la reunió pot ser el president dels Estats Units o de França; Putin millor que no) l’he efectuat moltes vegades. Les respostes han sigut múltiples i variades. Hi ha persones que han sigut capaces de realitzar una dissecció dels elegits per intentar formar un grup el més divers possible. Tant per edat com per gènere. D’altres han preferit anar a allò segur i apostar pels capitostos més reconeguts de l’Ibex 35, per alguns representants de grans empreses familiars o pels representants de la patronal o d’institucions de la societat civil. S’han seleccionat empresaris de soca-rel (llegeixi’s: propietaris o destacats primers accionistes) i alts directius. Alguns d’aquests últims, a més, CEOs de grans empreses multinacionals. Són els casos d’Enrique Lores (HP), Belén Garijo (Merck) i de Ramón Laguarta (Pepsico). També hi ha hagut mencions a algun dels fundadors de ‘start-ups’ que, amb els anys, s’han convertit en unicorns, amb valors ja en borsa superiors als 1.000 milions d’euros. És el cas d’Enric Asunción, cofundador dels carregadors elèctrics WallBox. Aquesta empresa cotitza a l’índex Nasdaq de Wall Street i té un valor en borsa de 1.600 milions d’euros. Va arribar a valer gairebé el doble fa un any. De la llarga llista de noms que m’han respost n’hi ha tres que es repeteixen constantment. De fet, són els primers que solen proposar-se, gairebé sense pensar. Es tracta d’Amancio Ortega, Juan Roig i Ana Botín. Els seus cognoms marquen la història empresarial i financera d’Espanya des de finals del segle passat. Ortega va iniciar des de Zara el 1975 l’imperi Inditex, que s’ha convertit en l’empresa més valorada de la borsa espanyola –rivalitza amb Iberdrola– després d’haver sortit al mercat el maig del 2001. Juan Roig reconverteix el negoci familiar, petites cadena de carnisseries i d’ultramarins, en el primer grup d’hipermercats d’Espanya. El 1981, Roig, la seva dona i tres germans compren el negoci, format per vuit botigues, al seu pare, Francisco Roig. I Ana Botín hereta la presidència de Banco Santander després de la mort del seu pare, Emilio Botín, el setembre del 2014. Dels tres, Amancio Ortega és qui més ha volgut preservar la discreció i la seva presència pública. Hi ha molt poques fotos d’ell. El 2011 va cedir la presidència de l’empresa a Pablo Isla, que exercia des del 2005 com a primer executiu. Aquest any, Isla cedia la presidència d’Inditex a la filla d’Amancio Ortega, Marta Ortega. Amancio Ortega continua sent el primer accionista d’Inditex, amb un 59,2% del capital a través de dues societats: Pontegadea (50,01%) i Partler (9,28%). Més enllà de tenir la majoria a Inditex, dels dividends del qual beu per invertir, Pontegadea s’ha consolidat com el fons d’inversió privat, també definit com a ‘family office’, més gran d’Espanya. Des del negoci immobiliari, amb una presència destacada com a propietari de grans edificis a les ciutats més rellevants d’Europa i els EUA, fins a la seva entrada en el sector logístic i de les energies renovables. Inditex/Pontegadea sempre ha volgut tenir en propietat la majoria dels edificis on es troben les seves grans botigues a les ciutats més importants del planeta. A l’Ibex 35 destaca la seva presència en el 5% del capital d’Enagás, la mateixa participació de l’Estat en aquesta companyia, i que està valorada a preus de borsa actuals en 224 milions. Pontegadea també compta amb el 5% de Redeia (antiga Red Eléctrica Espanyola) i s’ha aliat amb Repsol per al desenvolupament d’una inversió fotovoltaica a Ciudad Real després d’invertir 27 milions. En l’àmbit de les telecomunicacions, és soci de Telefónica en la desenvolupadora de cables submarins, Telxius. Són només uns exemples. Aquesta setmana, a Actius hem volgut destacar els altres negocis d’Amancio Ortega. Un imperi valorat en 15.000 milions d’euros del que no tot es coneix i que va creixent pas a pas. ¿Què podria explicar o aconsellar Amancio Ortega al president del Govern? Mai ho sabrem tret que, en cas de produir-se la trobada, vulguin explicar-ho els seus protagonistes. Aquell petit empresari que, en els seus inicis, es va proposar vestir millor els seus conciutadans, «socialitzar la moda» com va esmentar en una reunió privada, s’ha convertit en un referent mundial amb un pensament sobre política i economia que s’ha mantingut en la intimitat. Per ell ja parlen els fets i els números.

Elegeixi cinc empresaris per a un sopar, per Martí Saballs

Amancio Ortega, Juan Roig i Ana Botín són els noms més repetits quan es respon la pregunta d’aquesta setmana

El més llegit