Sánchez Llibre: «Sense pacte de rendes hi haurà una fractura social com en la crisi del 2008»

¿Li ha trucat alguna empresa per dir-li que se n’anirà a Andalusia? No, els empresaris catalans ja són prou intel·ligents per saber on han d’invertir. Amb aquestes crides el que està creant el senyor Moreno Bonilla és un conflicte territorial que no és necessari. Foment està a favor de la supressió de l’impost de patrimoni, perquè és confiscatori. Ens hauria agradat que el Govern de la Generalitat fes el que ha fet Ayuso o Moreno Bonilla. Però no és la manera. En els últims anys marxen més empreses de Catalunya de les que arriben. ¿És per un tema d’impostos? Les deslocalitzacions que s’han produït per impostos obeeixen a patrimonis individuals. La fuga massiva de grans i mitjanes companyies, en canvi, no va ser pel tema impositiu, va ser pel procés. ¿Si traguessin l’impost de patrimoni tornarien aquestes empreses? Probablement tornarien els patrimonis de les persones físiques que es van deslocalitzar. Ara bé, si se suprimís aquest impost afavoriria l’emprenedoria de nous negocis i l’arribada d’inversions internacionals lligades a la innovació. Molts d’ells enfocats a les start-ups, que posteriorment es transformaran en els unicorns [empresa valorada en més de 1.000 milions de dòlars] del demà. ¿Creu que el PP promou una guerra fiscal entre autonomies? El PP el que està fent és complir legítimament amb el seu programa electoral aplicant la llei, que ho permet. El Govern de Catalunya hauria de fer el mateix: eliminar tots aquells impostos que són confiscatoris i promouen la deslocalització, no d’empreses, sinó de patrimonis individuals. Un altre impost que estudia el Govern és un d’extraordinari sobre les grans fortunes A falta de conèixer els detalls, considerem que aquest impost extraordinari sobre les grans fortunes atempta contra l’article 31.1 de la Constitució perquè seriosa un impost confiscatori. A més, entenc que en moments greus com els que travessa l’economia espanyola és una irresponsabilitat. No va en la direcció d’una fiscalitat competitiva. Aquesta setmana passada Antonio Garamendi va confirmar que es presenta per repetir com a president de la CEOE. ¿El recolzarà? A Foment prendrem la decisió de recolzar el candidat, Garamendi o d’altres que es puguin presentar, una vegada coneguem els seus programes electorals. Som la territorial més important de la CEOE i el que ens agradaria en un futur és més debat i més participació en la presa de decisions. Sobretot en els problemes reals que afecten l’economia productiva de les empreses. Prendrem una decisió en la nostra junta directiva del novembre. ¿Hi haurà candidat alternatiu? No ens consta, ningú s’ha adreçat a nosaltres per demanar el nostre suport. Qui guanyi haurà de gestionar l’actual crisi de preus, en la qual els salaris són molt lluny de la inflació. Cosa que deixa a una de les parts més mal parada... També les empreses s’estan veient afectades, el 2021 van declarar 100.000 milions menys de beneficis que el 2019. El Banc d’Espanya assenyala que la meitat d’empreses han perdut marges de beneficis, però l’altra meitat els ha augmentat. Algunes empreses en particular hauran augmentat els seus beneficis, però també hauran pagat els seus impostos, l’IVA, la Seguretat Social, l’impost de societats... Tenir beneficis és l’objectiu de les empreses i dels seus accionistes. Com les del sector energètic. Nosaltres vam estar radicalment en contra que el Govern plantegés un impost sobre els ingressos de les empreses del sector energètic o la banca. Perquè ho plantejava sobre vendes, no sobre beneficis. Estem d’acord que es gravin, d’alguna manera, els beneficis extraordinaris que determinades companyies energètiques han obtingut per l’augment de preus derivat de la guerra, perquè reverteixin els consumidors i les empreses. ¿Com proposa repartir els costos de la inflació? El president del Govern ha de liderar el pacte de rendes i incloure el salari dels funcionaris, les pensions o el salari mínim, que ha de pujar. L’Administració ha de fer sacrificis, com ja estan fent empresaris i treballadors, i transferir recursos a les famílies i empreses més vulnerables. ¿Quines conseqüències augura si no arriben a aquest pacte de rendes? No podríem controlar la inflació i això motivaria desajustos, cosa que perjudicaria les inversions i el manteniment dels llocs de treball, les desigualtats cada cop augmentarien més i això provocaria una gran fractura social, com ja va passar en l’anterior crisi. Que ho diguem els empresaris té molt valor, som part de la solució, tenim ànima social. Una de les prioritats del seu nou mandat és recuperar l’ampliació de l’aeroport. Hem d’escollir entre que l’ampliació de l’aeroport de Barcelona es faci al Prat o a Barajas. La connectivitat de Barcelona amb el món és fonamental. La comissió [creada per Foment] ja té tres projectes que contemplen l’ampliació i ho fan respectant el medi ambient. ¿Creu que l’ampliació seria més factible si Colau no guanya les eleccions? Guanyi qui guanyi les eleccions, crec que l’ampliació del Prat es farà. A més qui decideix és la Generalitat. L’objectiu de la Comissió és buscar la complicitat de totes les administracions públiques, inclosos els ajuntaments. ¿Està preocupat per la continuïtat del Govern? Quan es va formar l’actual Govern vam quedar satisfets perquè ens vam convèncer que hi hauria Govern per a quatre anys. I això és important perquè permet a les empreses planificar a mitjà termini. Ara veiem que els socis discuteixen i això pot acabar en una ruptura... Reclamem que es recolzi el president de la Generalitat i que els socis pensin en clau de país i no partidista. I pensin que venen temps molt difícils i que si no es prenen decisions per falta de Govern les pimes, els autònoms i les famílies patiran més.

El més llegit