Glovo haurà de pagar 79 milions d’euros per donar feina de manera fraudulenta com a falsos autònoms 10.614 repartidors a Barcelona i València. És la sanció més gran imposada fins ara per Inspecció de Treball a l’empresa de repartiment a domicili fundada en la capital catalana i propietat actualment del gegant alemany ‘Delivery Hero’. La ‘policia laboral’ considera provat que el model organitzatiu de Glovo vulnera la llei a fi d’estalviar-se pagaments a les arques de la Seguretat Social i va en detriment de les condicions laborals dels repartidors, tal com ha avançat La Ser i ha pogut confirmar EL PERIÓDICO. Aquestes dues actuacions a Barcelona i València són el resultat d’una macro operació a tot Espanya avançada per aquest mitjà i que va deixar les seves primeres actes a Girona, Lleida i Tarragona.
Glovo ha desafiat des de la seva fundació (el 2014) l’opinió manifestada per jutges (Tribunal Suprem inclòs) i inspectors de treball que els seus repartidors haurien d’estar empleats com a assalariats i no com a autònoms. Malgrat les multes que la Inspecció ha anat emetent –i que fins ara superaven els 20 milions d’euros– i la nova ‘llei Rider’ que va entrar en vigor l’agost del 2021 i que estableix explícitament que els repartidors han de ser assalariats llevat que l’empresa demostri el contrari.
No obstant, en el pols entre Treball i Glovo la velocitat de la Inspecció de Treball juga a favor del segon. Ja que les multes conegudes aquest dimecres a Barcelona i València fan referència a actuacions anteriors a la nova ‘llei Rider’. I sobre elles hi ha la possibilitat de recurs davant els tribunals, cosa que dilataria el pagament final per part de l’empresa, que malgrat això continua operant amb autònoms. La gran quantitat de repartidors implicats en aquests processos retarda el tancament dels processos. «Des del Ministeri de Treball no pararem, compliran la llei», ha declarat la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, als passadissos del Congrés.
Competència deslleial
Fins ara Glovo havia assumit el cost de desafiar les decisions judicials i continuava operant amb falsos autònoms, amb l’objecte de guanyar quota de mercat davant els seus competidors. Operar amb autònoms permet a Glovo tenir flotes de repartidors més grans, ja que només paga per aquells serveis que finalment acaben efectuant i no ha de cotitzar mentre no treballen, ni els ha de pagar vacances ni baixes. Flotes més grans li permeten atendre un número major de comandes i amb més velocitat, cosa que redunda en un millor servei per al client final, en detriment de les condicions del repartidor.
Cosa que genera un avantatge respecte a firmes de la competència com Uber Eats o Just Eat, que sí que van decidir en un primer moment complir amb la llei. En un primer moment, doncs des d’Uber Eats van veure com el desacatament de Glovo no tenia conseqüències immediates i van decidir tornar a operar amb autònoms per disputar-li aquesta quota de mercat en igualtat de condicions.