Ibex i Estat: relacions eternes

L’empresa de biotecnologia PharmaMar, amb un valor de mil milions d’euros, és la més petita de l’Ibex 35. Fundada el 1986 per José María Fernández-Sousa, aquest continua sent el president degà de la gran empresa espanyola. Fa 36 anys que està en el càrrec. Del seu consell d’Administració en formen part els qui van ser dos pesos pesants de la política espanyola. Un, procedent del PSOE, l’ex totpoderós ministre d’Indústria, després d’Economia, Carlos Solchaga; l’altre, que va ser ministre de Defensa amb el Govern de José María Aznar, Eduardo Serra. La presència d’expolítics a les empreses espanyoles continua sent habitual. Procedeixen de gairebé tots els colors. Gas Natural, abans de convertir-se en Naturgy, va tenir en el seu consell l’expresident del Govern, Felipe González (2010-2015), que va coincidir amb el seu exvicepresident Narcís Serra. En l’energètica Iberdrola coincideixen un altre exministre aznarista, Ángel Acebes, amb una exministra del govern de Mariano Rajoy, Isabel García Tejerina. Un altre exministre socialista i avui responsable de la política exterior de la Unió Europea, Josep Borrell, ha sigut conseller d’Abengoa del 2009 al 2016, abans de fer fallida. En aquesta companyia també hi va exercir de conseller del 2017 fins al gener del 2021 un altre exministre d’Afers Exteriors, a més d’Indústria, Josep Piqué, que, entre altres càrrecs va ser president de Vueling, president de la constructora OHL i conseller d’EADS/Airbus. Qui va ser home fort de CiU als anys vuitanta i primera meitat dels noranta a Madrid, fundador d’un bufet amb els seus cognoms, Miquel Roca i Junyent, és conseller d’ACS, presidida per Florentino Pérez, a més de secretari del consell de Banc Sabadell. En aquest banc és conseller un exsecretari d’estat d’Economia amb el govern de Zapatero, David Vegara. També treballava en el Sabadell Maurici Lucena, exdiputat i portaveu del PSC al Parlament català, abans de ser nomenat president d’Aena. Belén Romana, que va ocupar alts càrrecs en el ministeri d’Economia amb Rodrigo Rato, és avui consellera de Banco Santander. Javier de Paz, ex secretari general de les Joventuts Socialistes (1984-1993), conseller de Telefónica des del desembre del 2007, sempre ha tingut una llarga carrera com a conseller d’empreses. Des de Tabacalera fins a Panrico. En són alguns exemples. Les relacions i implicacions entre el poder polític espanyol i les grans empreses han sigut sempre molt estretes. Del desenvolupament industrial dels anys vuitanta fins a les privatitzacions dels grans grups estatals de la dècada següent. «Les portes giratòries són necessàries entre política i empresa sempre que les capacitats d’aquests consellers estigui per davant de les experiències. Hi ha sectors en què l’agenda és molt important», explica Santiago Tarín Puig, soci director general de Màster Consultoria. «Tenir un polític amb bona preparació en un consell és positiu. Saben com funcionen les administracions, el Govern, tenen molt bons nivells de relació», afegeix Consuelo Castilla, presidenta i sòcia de la firma de cercatalents Adqualis. A aquests expolítics que, en teoria, tenen l’Estat al cap, se’ls uneix la presència d’altres expolítics que s’han anat col·locant a dit, com executius o consellers independents, a les empreses de l’Ibex 35 on l’Estat encara manté una participació. En són cinc, amb un valor de mercat sumat que supera els 16.000 milions d’euros. La joia de la corona és el gestor aeroportuari Aena. El seu president, Lucena, fins i tot va arribar a ser esmentat com a possible conseller d’Economia de la Generalitat en cas que Salvador Illa, guanyador de les últimes eleccions catalanes, hagués pogut formar Govern. El seu nom també sempre ha sonat com a ministrable. A Aena hi ha com a conseller independent l’expolític de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, home fort del nacionalisme català a Madrid abans de la deriva independentista. Tres exministres (un expresident de la Generalitat), Ana Palacio (PP), José Blanco (PSOE) i José Montilla (PSOE), són consellers d’Enagás, la xarxa que controla la distribució de gas a Espanya. Enagás està presidida des del 2007 per Antoni Llardén. Aquest va iniciar la seva carrera al PSC i va ser sotssecretari d’Obres Públiques amb Josep Borrell de ministre abans d’incorporar-se al sector privat a Gas Natural. Llardén ha aguantat a la presidència d’Enagás sota governs del PP i del PSOE. Beatriz Corredor, exministra socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero i registradora de la propietat, presideix Redeia, propietària de la distribuïdora d’electricitat Red Eléctrica i de l’operadora de satèl·lits Hispasat, presidida per l’exalcalde socialista de Barcelona Jordi Hereu. Corredor va substituir en aquest càrrec un altre exministre del PSOE, Jordi Sevilla, el febrer del 2021. A CaixaBank, la presència com a accionista de l’Estat a través del Frob és producte de la compra de Bankia. La consellera Cristina Garmendia, exministra de Ciència i Investigació amb Zapatero, ocupava el càrrec anteriorment. L’última tempesta protagonitzada per l’Estat en una empresa de l’Ibex ha sigut a Indra. El nomenament el maig del 2021 de Marc Murtra, exsoci del grup inversor Closa, com a president d’Indra proposat per la Sepi, va servir per recordar el seu pas com a excap de gabinet d’un altre antic alcalde de Barcelona, Joan Clos. Després de la tempestuosa sortida de cinc consellers independents, el comitè de nomenaments del consell d’Indra ha proposat després d’un descart realitzat per la firma de cercatalents Korn Ferry sis potencials consellers, que estan pendents de ser analitzats i aprovats. Mentrestant, el fons Amber Capital, primer accionista de Prisa, editora d’‘El País’, amb un 29,7% del capital, elevarà la seva participació a Indra al 9,99%. ¿Poder econòmic ocult? Mentre hi hagi transparència, res a témer.

El més llegit