Últim crit d’auxili de la indústria pels alts costos de l’energia

La crisi energètica provocada per la guerra d’Ucraïna i la pressió del president rus, Vladímir Putin, sobre l’aixeta del gas està passant una costosa factura a la gran indústria espanyola, cristal·litzada en forma d’aturades en la producció i reestructuracions en l’ocupació. Un gegant com ArcelorMittal farà un erto per als seus 8.300 treballadors a Espanya durant tot el 2023. No és el primer, i tampoc serà l’últim. La petició és clara: contractes d’electricitat i gas a preus competitius. I així ho apressava la setmana passada l’Aliança per la Competitivitat de la Indústria Espanyola, que agrupa l’automoció, el refinament, el sector paperer, la indústria química i farmacèutica, alimentació i begudes, ciment, matèries primeres minerals i siderúrgia. En el cas dels grans consumidors elèctrics, com el sector siderúrgic, metal·lúrgic i químic, els alts preus han portat a una caiguda de la demanda de l’11% al juliol, segons Red Eléctrica. Es queixen que no hi ha ofertes a preus «competitius» (60 euros per megawatt-hora) i han de comprar al mercat. «El Govern va anunciar l’any passat subhastes d’energia inframarginal, però ara diuen que les elèctriques tenen tota l’energia del 2023 venuda. Si no abaixen els preus, el futur de la indústria és incert. Això fa pinta d’anar empitjorant», explica el director general de l’Associació d’Empreses amb Gran Consum d’Energia (AEGE), Fernando Soto. Un altre exemple d’aturada és Ferroatlántica, del grup Ferroglobe, que ha paralitzat les fàbriques de manera indefinida i ha plantejat un erto. Subministra els clients des de la seva planta francesa. «El problema és que el que es tanca i es manté molts mesos difícilment s’aixeca», afegeix Soto. A més, l’‘excepció ibèrica’ ha afegit un altre problema: el preu de l’electricitat és més car a la nit que durant el dia i moltes d’aquestes empreses tenien adaptada la producció al període més barat. «Estan intentant readaptar els horaris, parlant amb els sindicats, però no és fàcil», afegeix. D’altra banda, la demanda dels grans consumidors de gas, segons Enagás, es va reduir un 40% aquest mes d’agost, respecte a fa un any, i és especialment sagnant el cas de la indústria tèxtil i del refinament (més del 50%). En aquest cas, el principal problema és l’alt cost de les seves plantes de cogeneració pel preu disparat del gas i després de ser exclosos de l’‘excepció ibèrica’. El president del Govern, Pedro Sánchez, va anunciar canvis fa una setmana, però encara no s’han posat en marxa. Empreses com Pamesa i Azuliber ja han fet ertos. Galvanizados Avilés: estalviar electricitat si deixen els avions La factura del gas s’ha multiplicat per 20 l’últim any a Galvanizados Avilés, pime asturiana de 70 treballadors que compta amb la piscina de galvanització més gran d’Europa, en què el zinc s’ha de mantenir a 450 graus, 24 hores al dia els 365 dies de l’any. Reduir el consum de gas és impossible perquè no hi ha alternativa viable. L’empresa intenta cobrir el sobrecost amb clients a nous mercats, a França i Portugal. El cost energètic d’aquesta planta és «brutal», especialment la factura del gas (10 vegades més que la de la llum). Per ara, s’ha aconseguit reduir el consum elèctric en un 30% amb il·luminació de baix consum i l’empresa té en cartera la instal·lació de plaques fotovoltaiques, una obra que es retarda per un tràmit amb l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, per la seva proximitat a l’aeroport. «Triguen mesos a firmar un paper per dir que no perjudicarem els avions», protesta el gerent de la companyia, Manuel Hernández. A.P. Gijón Caypi: de 35.000 a 102.000 euros al mes Amb 40 treballadors dividits entre les dues seus de l’empresa, l’empresa catalana de recobriment de superfícies (pintura per evitar que les peces metàl·liques es rovellin) Caypi espera tancar l’any amb una facturació de 6 milions d’euros, dels quals uns 800.000 euros s’hauran de destinar a pagar les factures de llum i gas. «¿Quina empresa té marge per assumir aquests costos energètics?», pregunta el director general, Josep Soto, que pertany a la segona generació d’aquesta empresa familiar. «No havíem viscut mai una cosa així», assegura. La companyia, que serveix de manera indirecta grups gegants de l’automòbil com Volkswagen, Renault i Peugeot, ha passat de pagar una factura energètica (llum i gas) el juliol del 2021 de 35.000 euros a 102.000 euros aquell mateix mes aquest any. «Hem estudiat la possibilitat d’obrir només quatre dies, però comportava altres costos, així que el que hem fet és repercutir la pujada de preus al client a principis d’any», explica el director general, Josep Soto, que pertany a la segona generació d’aquesta empresa familiar. Reconeix que van intentar buscar contractes a preu fix per blindar-se davant de noves pujades, però no ha sigut possible. «No els fan», explica. «Veiem en els mitjans que les elèctriques tenen beneficis històrics i moltes pimes viuen amb por o risc a tancar, alguna cosa falla. No és el moment de màxims històrics», afegeix. Sara Ledo Azuliber: el cost s’apuja l’1.047% en un any i obliga a tancar La greu crisi dels costos energètics afecta tots els sectors i empreses, però no de la mateixa manera. En el cas del clúster ceràmic de Castelló, les conseqüències són especialment intenses perquè es tracta de consumidors intensius de gas i més dures encara per a les que utilitzen sistemes de cogeneració (tecnologia que permet aprofitar millor l’energia utilitzada i abocar a la xarxa la sobrant). Van quedar excloses del sistema de l’excepció ibèrica i estan a l’espera de com i quan s’integraran ara que el president del Govern espanyol Pedro Sánchez en va anunciar la inclusió. Un exemple paradigmàtic és el de la companyia Azuliber, una de les principals productores d’argiles atomitzades per a la indústria rajolera, a la qual el desorbitat preu del combustible acaba d’obligar a tancar les portes i posar en marxa un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) per a tota la plantilla, un total de 117 treballadors. L’empresa, que forma part de Pamesa Grupo des del setembre del 2021, ha vist créixer un 1.047% el cost d’atomitzat d’una tona d’argila l’últim any, una evolució «insostenible», que ha portat a aturar-ne l’activitat. Maribel Amoriza Pinturas Pinay: plaques d’autoconsum per pagar com abans de la pujada de la llum L’empresa valenciana Pinturas Pinay ha apostat per l’autoconsum fotovoltaic per fer front a la pujada del preu de l’electricitat. La companyia (amb seu a Aielo de Malferit –València–, 50 treballadors i una facturació de 7,5 milions d’euros el 2021) va decidir l’estiu passat instal·lar plaques solars a la coberta de la seva fàbrica quan va començar l’escalada de l’electricitat. La jugada li ha sortit rodona. En un any ha amortitzat els 70.000 euros d’inversió i ha aconseguit rebaixar la factura elèctrica un 70%. Nacho Espí, gerent de Pinturas Pinay, explica que abans que comencés l’escalada del preu de la llum pagaven uns 5.000 euros al mes, però amb els primers increments la factura es va disparar fins als 16.000 euros. «Al setembre vam decidir posar plaques solars en els 300 metres quadrats de la coberta. Tot i les plaques, a l’hivern encara vam tenir factures altes, però el punt d’inflexió va arribar a la primavera quan es van incrementar les hores de llum», apunta. Espí precisa que les plaques els proporcionen el 70% de l’energia que necessiten. A més, l’empresa ha rebut una subvenció del 30% del cost de la planta d’autoconsum de la Generalitat Valenciana, que impulsa aquesta mena d’instal·lacions. Ramón Ferrando Grupo Rodman: traves creixents en l’accés al crèdit Grupo Rodman és un dels constructors navals de referència a Espanya, amb dues unitats de producció ubicades a la ria de Vigo. Metalships & Docks és una drassana especialitzada en vaixells ‘off shore’, creuers de luxe i pesquers d’última generació, i avui centrat en la reparació. Rodman Polyships, per la seva banda, és líder en construcció d’embarcacions en polièster reforçat amb fibra de vidre. Respira en un mercat inflacionat, com constata el president, Manuel Rodríguez. «Els preus industrials s’han apujat un 40,4% al juliol en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. Els de l’energia ens costen el doble». Poc ajust es pot fer en mesures d’estalvi en un treball intensiu en processos de construcció, com és aquest cas, i en el qual els materials estan pels núvols. «Els preus del ferro, l’acer i els ferroaliatges s’han apujat des de començaments d’any un 20%; els productes metàl·lics, les canonades i els transformats d’acer, entre un 10% i un 15%. Les pintures, vernissos i revestiments s’han encarit un 13%; les fibres sintètiques i resines, un 30%. Tot això repercuteix en els nostres costos de producció», destaca el directiu, que anticipa també que tindrà traves creixents en l’accés al crèdit. «Grupo Rodman no en serà una excepció. De moment no ho hem notat, però serà inevitable»./Lara Graña Famosa: maquinària i sistemes de refrigeració més eficients per combatre la pujada de costos Famosa: maquinària i sistemes de refrigeració més eficients per combatre la pujada de costosFamosa, el vaixell insígnia del sector joguinaire espanyol, amb seu a Alacant, ha vist com la seva factura energètica és en aquests moments més del doble que la que abonaven el 2020. Segons explica el director d’operacions de l’empresa, José Manuel Rodríguez, «des d’un principi vam tenir clar que era impensable repercutir íntegrament aquesta pujada de costos en els consumidors», motiu pel qual han optat per invertir en la cadena de producció. Ja feia anys que la companyia treballava en un pla d’inversió que, pressupostat en 400.000 euros, es va avançar a principis del 2022 davant la imparable escalada dels preus. Entre les actuacions portades a terme hi destaca la instal·lació de motors de maquinària i sistemes de refrigeració més eficients, que permeten reduir l’impacte econòmic de la inflació i, de passada, millorar l’empremta mediambiental de la firma. Famosa, amb tot, demana suport tant nacional com europeu a les empreses en aquest tipus d’actuacions. Miguel Vilaplana Inoxpaser: plaques solars per reduir la factura L’autoconsum elèctric és la principal alternativa davant la crisi energètica que estan adoptant les empreses de la Regió de Múrcia. Ana Bernal, directora financera de la companyia dedicada a la fabricació de maquinària industrial Inoxpaser, de Molina de Segura, explica que, a més d’instal·lar sistemes d’aprofitament de les energies renovables, està adaptant totes les instal·lacions per reduir el consum. Entre les mesures destinades a rebaixar la factura elèctrica hi destaca «el control de la il·luminació, donant prioritat a la natural i instal·lant led, i la instal·lació de plaques fotovoltaiques», que permeten generar electricitat per a l’autoconsum. També s’està rebaixant al màxim «els sistemes de climatització, donant descans als equips de treball quan no s’estan utilitzant, la millora en el manteniment de les instal·lacions, la revisió de les xarxes elèctriques i de fontaneria per evitar ruptures i la renovació de les finestres aïllants tèrmiques». El seu pla d’estalvi inclou, a més, «renegociar el contracte de subministrament elèctric i apostar per les energies renovables. Tota mesura és poca. Per això, és important que l’Administració continuï ajudant les empreses en aquests processos», precisa la directiva d’Inoxpaser. María José Gil María José GilHitachi: aposta per l’eficiència energètica i l’autoconsum La planta de Hitachi Energy a Còrdova fabrica transformadors de gran potència, per a la qual cosa necessita maquinària especialitzada. Els equips, a més, són sotmesos a proves per homologar-los abans de l’entrega al client, uns controls que requereixen «un gran consum energètic a l’haver d’assajar-los per suportar altes intensitats i voltatges de la xarxa elèctrica», expliquen des de l’empresa. Sobre les conseqüències de l’augment dels preus de l’energia en la seva activitat, Hitachi Energy assenyala que, com en tot el sector, «mantenint el consum elèctric el cost s’ha duplicat». Per això, a curt termini ha plantejat una campanya de conscienciació individual, mentre que a mitjà i llarg termini ha previst el canvi de la il·luminació a una de més eficient i l’autoconsum amb energia fotovoltaica. Paral·lelament, Hitachi Energy realitzarà una auditoria d’eficiència energètica sota l’ISO 50002. El 2022, l’empresa ha invertit entorn d’1,5 milions d’euros per continuar actualitzant les seves instal·lacions, una actuació que s’emmarca en un pla global per adaptar la fàbrica de Còrdova a la demanda del mercat. Segons afirmen, les perspectives de futur «continuen sent molt optimistes, en especial, en el sector nuclear, de les renovables i tot el relacionat amb l’electrificació de l’economia». Pilar Cobos Leche Gaza: estalviar amb plaques, economitzadors i recuperació tèrmica A l’empresa Leche Gaza de Zamora, l’alça de l’energia i dels subministraments, i el temut control de com s’utilitzen, es combat a través de la reducció dels consums i de l’esforç per millorar la sostenibilitat. Aquesta tasca es va reforçar amb el trasllat a una nova fàbrica en plena pandèmia, i s’ha intensificat amb la instal·lació recent de més de mil plaques solars amb què la firma busca reduir el seu consum elèctric en un 25%. Aquesta mesura s’afegeix a d’altres com la col·locació d’economitzadors a les calderes per limitar en un 7% la despesa de gas natural o el centre de recuperació tèrmica que permet aprofitar determinats processos de tractament de la llet per reutilitzar l’energia. «Són coses que sorgeixen gradualment, perquè no podem estar desaprofitant recursos», explica la responsable de l’àrea de sostenibilitat, Michelle Prieto. Aquesta inquietud ha portat els responsables i treballadors de l’empresa a anar donant forma a més accions que van en la mateixa línia d’estalvi energètic i d’altres subministraments, en un context de creixement dels preus en el qual qualsevol mesura d’aquesta mena es pot notar de manera palpable a la factura que es paga a final de mes. Manuel Herrera Saica: alta tensió en la indústria aragonesa La indústria aragonesa viu amb preocupació els efectes de la crisi energètica, que té el principal detonant en la invasió de Putin a Ucraïna. Els alts preus de l’electricitat, el gas i els combustibles han disparat els costos de producció de manera transversal a tot el sector, però són les empreses més intensives en energia les que pitjor ho estan passant. El primer avís de la gravetat de la situació l’han fet les companyies que fan servir la cogeneració –producció de llum aprofitant la calor de la mateixa activitat de les fàbriques–, una tecnologia molt fixada en aquesta comunitat amb 512 megawatts de potència instal·lats en 35 plantes d’aquest tipus. Els elevats preus del gas, que s’han disparat un 300% en només 8 mesos, i l’exclusió de la cogeneració de les compensacions del mecanisme de l’excepció ibèrica del mercat elèctric, van posar contra les cordes aquest sector, que es va veure obligat a apagar les instal·lacions. Així ho va fer el gegant paperer Saica, que va arribar a aturar l’agost tres de les seves quatre plantes que funcionen amb aquesta modalitat, cosa que va posar en risc la seva producció fabril al dependre d’aquest sistema per assegurar-se la competitivitat. La companyia, que compta amb dues fàbriques de paper a Saragossa en les quals treballen de manera directa 600 treballadors, va arribar a advertir dels efectes en l’activitat i en l’ocupació que es produirien si no es feia un gir en la protecció de la cogeneració, que se sentia discriminada en relació amb els cicles combinats. Finalment, la sang no ha arribat al riu gràcies al fet que el Govern va anunciar la setmana passada que finalment sí que inclourà aquesta tecnologia en les compensacions del mecanisme d’excepció ibèrica. J. Heras Pastor

Últim crit d’auxili de la indústria pels alts costos de l’energia

Les aturades en la producció i els ertos s’intensifiquen davant d’un futur incert si no s’abaixen els preus

El més llegit