Similituds i diferències entre l’impost energètic espanyol i l’europeu

A falta de conèixer els detalls de l’impost que proposa Europa per gravar les energètiques i que avanci el tràmit en el Congrés sobre la proposició de llei suggerida per PSOE i Podem, tots dos parteixen de la mateixa filosofia: retallar els «beneficis caiguts del cel» de grans empreses per reduir la despesa dels consumidors, però utilitzen fórmules diferents. En cap cas, però, es parla d’un impost o d’una taxa: en el cas espanyol es disfressa en forma de «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària» i en el cas europeu es defineix com a «contribució solidària», a partir de la qual cada país ha de decidir la figura legal que utilitza per arribar a l’esmentada finalitat. Aquestes són algunes de les grans diferències: Beneficis contra ingressos La proposta d’«impost» espanyol –en realitat és una «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària» per mirar de superar esculls legals– consisteix a gravar amb un 1,2% durant dos anys els ingressos de totes les energètiques que tinguin una facturació superior als 1.000 milions d’euros. En el cas europeu, en canvi, la «contribució de solidaritat coordinada, única i temporal» afectaria els beneficis extraordinaris (els obtinguts el 2022 per sobre dels de 2019, 2020 i 2021). L’impost europeu deixa fora les elèctriques L’impost energètic dissenyat pel Govern espanyol va dirigit a tot el sector energètic (elèctriques, gasistes i petroleres) i afecta, en concret, els grups considerats com a operadors principals per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. En total són 11 empreses: Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP, Acciona, Repsol, Cepsa, BP, Península Petroleum, Petronieves i DISA, segons l’últim informe publicat per l’organisme que dirigeix Cani Fernández publicat el juny del 2021. En canvi, el gravamen europeu incumbeix només companyies del sector petroli, gas, carbó i refinament i deixa de banda les companyies elèctriques. Una mostra és que el president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va donar dimecres el seu beneplàcit al pla europeu i va recordar que els beneficis de petroleres i gasistes «són absolutament pròspers» en aquest moment. La durada La denominada «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària» grava els ingressos durant dos anys (2022 i 2023), mentre que la fórmula europea s’estén únicament durant l’any fiscal 2022. Si bé és cert que la regulació proposada per Brussel·les afegeix que la Comissió Europea revisarà la situació cap al 15 d’octubre de l’any que ve, «quan les autoritats nacionals tinguin visibilitat sobre la recaptació portada a terme per la contribució solidària». ¿On van els diners? La contribució solidària dissenyada per Europa estableix clarament el destí de la recaptació, mentre que en el cas espanyol no. Això és així perquè la fórmula legal de prestació patrimonial de caràcter no tributari no té per què ser finalista, és a dir, la recaptació no s’ha de dedicar a una despesa concreta. En el cas de l’impost europeu, segons la regulació proposada, s’ha d’utilitzar, en primer lloc, per a mesures de suport financer per a clients d’energia, sobretot a les llars vulnerables per mitigar els efectes de l’alça de preus de l’energia. En segon lloc, per a mesures de suport financer per ajudar a reduir el consum d’energia. En tercer, per a mesures de suport financer per recolzar les empreses en indústries intensives en energia i, finalment, mesures de suport financer per desenvolupar l’autonomia energètica de la UE. És a dir, una part dels fons s’habilitarà per a inversions en transició energètica i noves tecnologies «a nivell europeu».

Similituds i diferències entre l’impost energètic espanyol i l’europeu

Totes dues comparteixen la mateixa filosofia, però es diferencien pel concepte que graven, a qui afecta, la seva durada i destí

El més llegit