Les indagacions de Corinna detecten que la firma Eulen va encarregar espiar-la a Mònaco

La investigació privada sobre el presumpte assetjament, seguiment il·legal i difamació que es desenvolupa a Londres en relació amb la demanda civil de Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I, ha detectat, segons fonts familiaritzades amb les indagacions consultades per EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, que el grup espanyol Eulen va encarregar l’abril del 2012 una operació de «control» de Corina zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I. El seu apartament –un dúplex que acollia vivenda i oficina– a la planta 17 d’un edifici davant el mar, a la badia de Mònaco, va ser objecte d’una entrada i registre per part de personal de seguretat de l’agència Algiz Security, de Mònaco, operació que es va estendre durant diverses setmanes, a la recerca de documents comprometedors per al llavors rei d’Espanya i cap d’Estat, Joan Carles I. Els intents d’aquest diari, per correu electrònic i via telefònica, per obtenir una valoració de la notícia per part del president executiu d’Algiz Security, Sascha Kunkel, no van donar resultats. Tampoc el contacte des de divendres passat, dia 9, amb Ana Patricia Lago, cap de comunicació del grup Eulen, va tenir millor sort. Després d’assenyalar que el grup «no sol dir res», aquest dimarts va afegir: «Em temo que no direm res». Tot just havien transcorregut nou dies des que Corinna i Joan Carles I van tornar precipitadament a Madrid des de Botswana, on havien participat junts amb el fill d’aquella, Alexander, de 10 anys, i el seu pare Philip Adkins, exmarit de l’empresària-consultora alemanya, també amic del rei, arran de la ruptura de maluc que va patir el monarca la matinada del 13 d’abril, en un safari per caçar elefants. Va ser el 22 d’abril del 2012, quan va rebre un missatge de text d’un número desconegut. «Hem sigut contactats pels seus amics de Madrid i ens han dit que hauríem de posar-nos en contacte amb vostè amb referència al viatge que van fer amb vostè». Així mateix, el missatge donava la seva procedència: «De l’empresa de seguretat contractada pels seus amics de Madrid per proporcionar-li protecció». Corinna, segons la seva declaració jurada del 9 d’abril del 2019 dictada a Londres, es va dirigir al seu antic amant i ara amic, Joan Carles I. «Em vaig posar en contacte amb ell per missatge de text copiant-li el missatge que havia rebut, perquè pogués donar-me una explicació. Em va trucar per dir-me que s’aplicarien mesures de seguretat per protegir-me i per evitar que els paparazzis es presentessin a casa meva i oficines. En aquell moment m’ho vaig prendre al peu de la lletra». El 23 d’abril, el president d’Algiz Security, Sascha Kunkel, va escriure a Corinna. «Els amics d’Espanya m’han informat». Segons narra en l’esmentada declaració jurada (affidavit), li va dir que ja s’havien fet visites sobre el terreny «tant a casa meva com a la meva oficina a Mònaco». És a dir: la missió que es «venia» de Madrid era de «protecció». Quatre dies més tard, un tal Paul Bon li va enviar un correu electrònic que posava: «S. M. R [Sa Majestat Reial] m’ha indicat l’informe sobre les mesures preses en els últims dies. Lamentablement no es poden divulgar la majoria d’aquestes. Si creu que es poden prendre més mesures, pot informar-me sobre els passos que vol fer». Cap al 30 d’abril, amb Corinna de viatge, la seva secretària el va informar: «La conselleria és perplexa per la seguretat permanent, estan astorats» Mentre l’operació estava en curs, Joan Carles I, segons la declaració jurada de Corinna i el relat de la demanda civil contra el rei emèrit a Londres, li va informar que el llavors director del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), general Félix Sanz Roldán, viatjaria per mantenir una trobada amb ella. Sanz Roldán va arribar al matí a The Connaught Hotel, al barri londinenc de MyFair, i va pujar a l’anomenada suite del príncep, l’habitació número 519. «Durant la reunió em va amenaçar a mi i a la meva família a l’afirmar que no podia garantir la meva integritat física o la dels meus fills llevat que acatés el que el va definir com recomanacions... Las paraules per si mateixes eren sinistres, però adquirien més transcendència pel fet que les pronunciés el director del CNI en nom de Joan Carles I al Regne Unit i mentre l’operació de Mònaco estava en marxa», s’apunta en el punt 19 de la demanda civil. El 10 de maig, Algiz va enviar un correu electrònic en el qual comunicaven que «transportarien les vuit caixes negres i 16 caixes fortes a l’apartament». Segons Corinna era «la referència a les caixes en les quals em van dir que fiqués els documents sobre assumptes personals i privats, així com correspondència oficial, informes polítics confidencials, i transaccions financeres i comercials en què s’havia involucrat el rei i altres membres de la família reial» Algiz va enviar l’11 de maig un altre correu a Corinna: «Una trucada dels amics de Madrid va informar que l’equip d’escombrada espanyol necessitaria cinc dies complets per fer l’escombrada de l’apartament i l’oficina». Segons Corinna, un membre d’Algiz -Pedro Resende, que ha abandonat la companyia, d’acord amb informació de la companyia– la va informar que l’«equip espanyol volia que me n’anés de les instal·lacions durant aquesta operació i que tampoc es permetria a membres d’Algiz ser-hi presents». Corinna s’hi va oposar. Un correu de Paul Bon, que segons l’examant és el ‘nome de guerre’ de Sanz Roldán, li va assenyalar que ja no era necessari mantenir els serveis prestats el 17 de maig, però que «seria aconsellable, que, fins al moment que enviï les caixes negres amb els documents al lloc de la seva elecció, tingui un guàrdia de seguretat a les instal·lacions» En una trucada, sosté Corinna, Sanz Roldán la va amenaçar dient-li que hi hauria conseqüències si feia qualsevol cosa en contra dels interessos de Joan Carles l. Corinna va trucar al seu examant, Joan Carles I, a Madrid per explicar-li aquesta amenaça. I el 18 de maig del 2012, «Paul Bon» va enviar un correu electrònic afirmant que «havia sigut un malentès». Aquell mateix dia, Corinna va confirmar a Algiz que no autoritzava l’escombrada i exigia ser traslladada a l’aeroport per anar-se’n fora. El 19 de maig del 2012 va sortir de Mònaco cap a Londres i, posteriorment va fer arranjaments per traslladar els documents a la capital britànica. Les caixes negres estan en poder dels seus advocats de la firma Kobre & Kim UK. Corinna també va fer enviar el 5 de març del 2019 una carta a l’atenció de Jaime de Alfonsín, cap de la Casa de Sa Majestat el Rei Felip VI, en la que narrava els fets. En la seva sentència del 24 de març passat, el jutge a càrrec de la demanda de Corinna a l’Alt Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les, Matthew Nicklin, s’ocupen en el punt 71 de l’operació a Mònaco. Assenyala que considerar aplicar la «immunitat d’Estat» exigeix puntualitzar que «hi ha una gran diferència entre una missió per entrar al domicili de Corinna que hagi sigut autoritzada, dirigida i executada per agents del CNI, i una missió portada a terme per ‘contractistes’, amb els quals l’Estat espanyol no té vinculació. Totes dues van poder ser ‘dirigides’ per Joan Carles I, però només per a la primera podria haver-hi una petició concebible d’immunitat funcional». El jutge assenyala que es «requereix una investigació sobre els fets, sobre qui va portar a terme l’operació i en quina funció. Estic molt lluny d’estar convençut que pot prosperar una exigència d’immunitat funcional. Si l’estat Español desitja fer un pas endavant i sostenir que l’entrada a la seva casa de Mònaco (o altres actes de vigilància) estan protegits per immunitat d’Estat, llavors tindrà l’oportunitat de fer-ho». Costa imaginar que el Govern pot intervenir, com raona Nicklin, i demanar la immunitat d’Estat per a l’operació de Mònaco. En el grup Eulen hi ha una empresa dedicada a la seguretat molt sofisticada, segons fonts del sector, que estén els seus tentacles fins als Estats Units. Eulen Seguridad, segons les indagacions, hauria utilitzat Algiz Security com un instrument o, com assenyala Corinna en les seves denúncies, com una tapadora. David Álvarez Díez, president del grup, va obtenir dos anys exactes després d’aquesta operació a Mònaco el premi del marquesat que li va concedir Joan Carles I el 13 de maig del 2014. 35 dies abans d’abdicar, doncs, el rei el va col·locar entre els últims quatre títols nobiliaris atorgats al finalitzar el seu regnat: el de marquès de Crémenes. Qualsevol semblança amb la realitat és ¿pura coincidència?

El més llegit