Els últims empresaris premiats amb títols per Joan Carles van ser Villar Mir i Álvarez Díez

A mesura que s’acostava el moment de la seva abdicació, el 18 de juny del 2014, el rei Joan Carles I va incrementar l’ús de la seva facultat per concedir títols nobiliaris, en termes comparatius amb el seu regnat anterior. L’any 2011 va ser un de més «premis» amb sis títols atorgats. Entre ells van destacar, els publicats el 3 de febrer del 2011 al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) el del premi Nobel Mario Vargas Llosa «per la seva extraordinària contribució, apreciada universalment, a la literatura i a la llengua espanyola», a qui li va atorgar el Marquesat de Vargas Llosa. Va ser l’any en què li va donar el títol de marquès a Vicente del Bosque, l’exseleccionador de futbol d’Espanya, vencedora en el Mundial del 2010. I aquell 3 de febrer del 2011 també Juan Miguel Villar Mir, president d’OHL, conglomerat nascut de la fusió d’Obrascón, Huarte i Laín, tres firmes de la construcció i els serveis, va aconseguir el Marquesat de Villar Mir. «La destacada i dilatada trajectòria de Juan Miguel Villar Mir, al servei d’Espanya i de la Corona, mereix ser reconeguda de manera especial, per la qual cosa, volent demostrar-li el meu Reial apreci, vinc a atorgar-li el títol de Marquès de Villar Mir, per a si i els seus successors, d’acord amb la legislació nobiliària espanyola», es deixa constància en el BOE. La seva empresa multinacional negociava en aquelles dates, juntament amb onze firmes espanyolesmés, el contracte de 6.736 milions d’euros per construir l’anomenat AVE del Desert que connectaria els 450 quilòmetres entre les ciutats de les ciutats Medina i la Meca, a l’Aràbia Saudita. Un contracte en el qual es van pagar diverses comissions i que va ser adjudicat al consorci hispanosaudita Al Shoula el 26 d’octubre del 2011. Segons la Fiscalia Anticorrupció, es va fer un contracte amb una empresa de Shaphari Zanganeh, viuda del venedor d’armes saudita Adnan Khassoghi, per 95,7 milions d’euros, per a la coordinació dels treballs amb empreses saudites i subcontractes. Zanganeh va viatjar el 2006 a l’Aràbia Saudita, abans d’una visita dels Reis a l’esmentat país, amb una carta de Joan Carles datada el 13 de març del 2006, dirigida al príncep i ministre de Defensa de l’Aràbia Saudita, sultà Bin Abdulaziz, en la qual presentava Zanganeh com una «persona de confiança» i confiava que poguessin celebrar una trobada durant la seva pròxima visita d’Estat, concretada el 8-10 d’abril del 2006. L’empresària nega que això tingués a veure amb l’AVE del Desert. En aquella ocasió, mentre el rei, la seva dona Sofia i Corinna zu Sayn-Wittgenstein van viatjar en un avió de la Força Aèria Espanyola, Shaphari es va desplaçar a l’Aràbia Saudita en un jet privat a invitació de Jose Miguel Villar Mir. Les converses fetes públiques parcialment el juliol del 2018 entre l’excomissari José Villarejo i Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I, aborden a diversos passatges referències a Villar Mir i a la seva relació amb l’exrei sobre el pagament d’una comissió per a ell segons s’ha publicat fa unes setmanes. Aquesta quantitat no està relacionada, al seu torn, amb els 100 milions de dòlars o 64,8 milions d’euros transferits pel ministeri saudita de Finances a Joan Carles I el 8 d’agost del 2008 en el seu compte Lucum 505523 del banc Mirabaud de Ginebra, i que han sigut l’objecte de la investigació oberta i més tard arxivada del fiscal suís Ives Bertossa. L’altra distinció empresarial rellevant va passar a quatre setmanes de l’abdicació. Joan Carles I va concedir, el 13 de maig del 2014, el Marquesat de Crémenes a David Álvarez Díaz, president i fundador de l’empresa espanyola i multinacional grup Eulen i de Bodegas Vega Sicilia, a través de l’empresa Los Enebros. «La dilatada i fructífera trajectòria de David Álvarez Cano en el sector empresarial, on ha destacat per la seva capacitat d’adaptació a les necessitats del mercat i la seva preocupació per la formació professional, mereix ser reconeguda de manera especial, per la qual cosa, volent demostrar-li el meu Real apreci, vinc a atorgar-li, amb caràcter vitalici, el títol de Marquès de Crémenes. Donat a Madrid, el 13 de maig del 2014», diu el BOE. La distinció tenia un error. El cognom matern d’Álvarez no era Cano sinó Díez. I va ser rectificat en el BOE l’endemà. Mentre els altres títols ressenyats van ser firmats per Joan Carles i el llavors ministre de Justícia Francisco Caamaño, durant el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, el d’Álvarez Díez ho és per Joan Carles i Alberto Ruiz-Gallardón, ministre de Justícia del govern de Mariano Rajoy. Álvarez Díez, el patriarca del conglomerat Eulen, travessava des de feia 10 anys una cruenta lluita de poder en el seu grup en aquells dies del 2014. Els seus fills qüestionaven l’exercici personalista de presa de decisions i van arribar a arrabassar-li la «joia de la corona», les Bodegas Vega Sicilia, controlada per la firma Los Enebros, què ell va aconseguir recuperar després d’un plet judicial el 2017. El marquesat és vitalici, és a dir, no pot ser transmès als seus hereus. En una entrevista amb el diari ‘La Razón’, després de ser-li concedit el marquesat, Álvarez Díez contestava a la pregunta sobre si el rei Joan Carles I li havia trucat per donar-li la benvinguda a l’aristocràcia: –Sí, em va trucar i vaig estar amb ell, dimecres a la tarda, però no hem parlat res més que de la malaltia seva i de la meva, que és una cosa que l’ha preocupat molt. Hem estat tots dos malalts alhora. Al rei no li faig preguntes, tot el que li pregunto és per la seva salut, és clar que parlem de coses, però no li pregunto sobre les seves intencions. Ell m’anomena David i jo l’anomeno Majestat perquè sempre seré David Álvarez, a més de marquès. Dimecres em va distingir rebent-me amb una abraçada i acompanyant-me fins a l’ascensor amb una altra abraçada. Crec que el Rei té bon concepte perquè em coneix d’altres ocasions. Va bastant bé, em va donar el braç perquè li agafés jo i li vaig dir: «Sí, sí, m’agafaré perquè vostè porta tres peus i jo dos». –¿Van brindar amb un Vega Sicilia «Únic»? –No, però em consta que el Rei té molt interès pel nostre vi. Ell beurà Vega Sicilia quan tingui coses excepcionals, però no crec que ho faci diàriament. Sa Majestat té quota i paga el vi que demana i, d’altra banda, la Casa Reial també té quota i el que demanen per als seus actes oficials també ho paguen. El Príncep no en té, jo crec que beu poc. Preguntat per què el Marquesat atorgat era vitalici, el patriarca, no sense sentit de l’humor va explicar: –Perquè jo tinc un problema familiar d’alguns dels meus fills que estan fora de la meva jurisdicció perquè han volgut caminar sols i sense la meva autorització. El Rei sap això i sense conèixer qui estan amb mi i qui no, suposo que l’opinió de sa Majestat ha sigut: «Ves tu a saber on cau aquest marquesat», i per això és vitalici.

El més llegit