Un euríbor imparable arrossega la quota de la hipoteca

El dia a dia de molts xoca amb les múltiples traves per arribar a final de mes. L’alt cost de la vida es reflecteix en els supermercats, les gasolineres i fins i tot en les subscripcions. El panorama de les hipoteques, però, supera totes les expectatives. El creixement de l’euríbor –índex que serveix de referència per a la majoria d’aquests crèdits– ha passat d’una mitjana del -0,477% el gener d’aquest any a l’1,249% al tancament d’agost. És l’escenari més car de l’última dècada, tot i que l’escalada no cessa i la mitjana el mes de setembre ja s’acosta a l’1,9%. Això no concerneix les persones que van firmar una hipoteca fixa, tot i que sí que hauran de tenir-ho en compte aquelles que n’hagin contractat una de variable. La pujada en el pagament mensual serà d’uns 122 euros de mitjana, uns 1.500 euros més a l’any. Però, ¿com afrontar la pujada?, ¿fins quan durarà? Si persisteix el context actual, el 2023, la hipoteca absorbirà pràcticament quatre de cada deu euros que guanya una família, com indica l’últim estudi immobiliari de CaixaBank Research. El 2021, les circumstàncies eren més favorables i l’esforç per pagar la hipoteca no arribava al 34% del total d’ingressos. «A moltes famílies ja els començarà a fer efecte la pujada. I si l’euríbor acaba en el 2%, l’encariment passarà a ser de 200 euros al mes», considera Ricard Garriga, CEO de Trioteca. D’altra banda, la pujada de l’euríbor crearà una barrera d’entrada per a aquells més vulnerables econòmicament. «El 7% dels que demanen una hipoteca es veuran fora del mercat», explica Juan Villén, responsable d’hipoteques a Idealista. Pendents de la inflació El ritme de creixement de l’índex és tan elevat que les previsions d’experts van quedant curtes així que avancen les setmanes. «Respecte a l’evolució de l’euríbor, el temps ho dirà, perquè tot depèn de l’avenç de la inflació», segons Miquel Riera, responsable d’hipoteques de HelpMycash. És la lluita per contenir aquests preus que no donen treva la que empeny els bancs centrals a apujar els tipus d’interès de forma ràpida i agressiva, i això s’acaba traslladant a les hipoteques. Dijous passat, de fet, el BCE va emprendre la seva última pujada de tipus fins a l’1,25% davant les expectatives d’inflació elevades, i no serà l’últim. Si la política monetària té èxit, l’escenari de futur permetrà que l’euríbor es pugui contenir. El dilema apareixerà si no funciona com s’espera, perquè llavors requerirà continuar en la mateixa línia, amb el perill de frenar l’economia i generar morositat. És difícil fer una previsió a futur, però la majoria dels experts creuen que l’euríbor continuarà alt fins al 2024 i llavors començarà a baixar. «Encara som molt lluny dels màxims que es van registrar en la crisi financera del 2008», assenyala Judit Montoriol, experta de CaixaBank Research. Els experts aclareixen que la crisi actual no té «res a veure» amb la crisi financera de llavors: els bancs responen millor perquè tenen diners i volen deixar-los i les llars tenen més estalvi. Aquest canvi d’escenari brusc ha obligat les entitats financeres a canviar la seva estratègia. Davant un llarg escenari de tipus negatius com el que es va viure anteriorment a la pandèmia, els bancs fomentaven les hipoteques fixes. Amb aquesta pujada de l’euríbor, ara intenten fer el mateix amb les variables. «Les hipoteques variables baixen cada vegada més de preu i les fixes pugen. Hi ha bancs que les han apujat radicalment al 3% o al 4%, tot i que encara n’hi ha que les ofereixen mixtes o fixes entorn de l’1,5%», afegeix Garriga. Els que encara tinguin una hipoteca variable hauran de fer càlculs. «És cert que fa sis mesos hi havia millors opcions perquè les fixes no havien pujat tant de preu, però encara n’hi ha», apunta Villén. Les opcions són: subrogació, cancel·lar i formalitzar-la en una altra entitat o renegociar el préstec amb el mateix banc. Com evitar la fallida No obstant, hi ha nuclis familiars que no veuran la manera de poder tirar endavant amb els pagaments dels préstecs hipotecaris. Aquestes famíies poden trobar un bot salvavides en el codi de bones pràctiques, un mecanisme que permet als qui s’hi acullen –si compleixen certs requisits– obtenir facilitats per poder pagar. «Una de les facilitats és la possibilitat d’abonar només els interessos durant cinc anys o la reducció de l’interès a euríbor +0,25% durant un lustre», segons HelpMyCash. A més, si les mensualitats superen el 50% dels ingressos de la família, el banc podrà perdonar una part del capital pendent del préstec. El negoci immobiliari Els preus dels immobles no faciliten embarcar-se ni acabar de pagar una hipoteca. El preu de la vivenda va pujar un 5,2% a l’agost respecte al mateix mes de l’any anterior, segons Fotocasa. Tot i que aquest creixement podria alentir-se a partir del 2023. Precedeix una etapa de ‘boom’ immobiliari gràcies als baixos tipus, la necessitat de comprar una casa més gran arran del confinament, l’estalvi per la baixa despesa i l’accés al mercat per part dels mil·lennistes. Ara el sector canvia de rumb i s’entreveu una desacceleració per l’esgotament de la demanda i la pujada del preu dels diners. Tot i que, a diferència del que va passar el 2008, no s’espera que la situació desemboqui en una contracció de l’activitat. Es preveu que el nombre de compravendes descendirà un 2,8% el 2022 i un 10,8% el 2023, com reflecteix el «rellotge immobiliari» de CaixaBank Research. S’esperen 550.000 compravendes aquest any i 491.000 el següent. Arran d’aquest estancament, els preus haurien d’anar darrere, tot i que trigaran una mica més a seguir la tendència. S’estima que l’augment del cost de la vivenda passarà d’un creixement del 6,6% el 2022 a un del 2,2% el 2023. L’economista de CaixaBank Research afirma que «el cicle serà curt i el 2024 ja es podrà veure un creixement sostingut dels preus de la vivenda». Reptes per al sector El sector immobiliari s’enfronta a nombrosos reptes, com l’encariment dels costos de construcció o la situació del mercat del gas. Tot i que un dels que mostren més problemàtica és la dificultat d’accés a la vivenda, segons Sergio Nasarre, catedràtic de Dret Civil a la Universitat Rovira i Virgili. El professor remarca que la dificultat d’accés a la vivenda per part de la població fa que d’altres comprin per ells per «convertir-los en arrendataris», mentre que les polítiques públiques promouen el lloguer com el futur. «Si es paga un lloguer no es pot estalviar. I el preu de l’arrendament està completament desbocat», afegeix. Segons el catedràtic, el 2007 hi havia un 80% d’espanyols propietaris, amb o sense hipoteca, mentre que la xifra ha descendit fins al 75,1%. «La tendència és ser una societat de propietaris», conclou Nasarre. Por de no menjar

Un euríbor imparable arrossega la quota de la hipoteca

Les quotes pujaran 200 euros de mitjana en els préstecs de tipus variable si l’índex de referència arriba al 2% en els pròxims mesos

El més llegit