Pluja de crítiques a Alemanya per mantenir dues nuclears en reserva fins a l’abril

L’abandonament de l’energia nuclear a finals de 2022 era una decisió que havia pres Alemanya fa anys i que pràcticament no generava debat. Però llavors va arribar la invasió russa d’Ucraïna i la crisi energètica que arrossega la primera economia de la Unió Europea cap a la recessió. Després de rebre els resultats de l’últim test d’estrès al sistema de subministrament energètic del país, el vicecanceller i ministre d’Economia i Protecció Climàtica, el verd Robert Habeck, va anunciar dilluns que dues de les tres centrals nuclears encara en funcionament es mantindran «en reserva» fins a l’abril del 2023. La decisió pretén ser un pla b en cas que les actuals fonts d’energia que alimenten el consum privat i la indústria estiguin en perill. És el que el ministeri de Habeck denomina «ús d’emergència» per «protegir-se d’un perill concret per al subministrament». Entre els escenaris dibuixats apareixen, per exemple, que les centrals de carbó reactivades per suplir la falta de gas rus deixin de funcionar per la falta de carbó, que sol arribar per transport fluvial, que aquest estiu ha estat molt restringit per la sequera. Altres escenaris són que moltes centrals nuclears franceses –que exporten energia a Alemanya– deixin d’operar o que el preu del gas continuï pujant, com sembla que passarà. Consens trencat Consens trencat«No hi haurà una prolongació de l’energia nuclear durant aquesta legislatura» ni tampoc la construcció de noves centrals nuclears, va assegurar Robert Habeck en la seva compareixença dilluns. Per als ecoliberals dels Verds, el no a l’energia nuclear, una de les seves bases fundacionals que encara conserven, és innegociable. A Alemanya s’ha escampat històricament un consens sobre l’abandonament de l’energia nuclear. La catàstrofe de Txernòbil, amb conseqüències ambientals que arribar a afectar algunes regions alemanyes, van deixar empremta en l’opinió pública del país. La catàstrofe de Fukushima va acabar animant el Govern de Merkel a anunciar el 2011 l’apagada definitiva el 2022. La llavors cancellera va assumir una de les posicions històriques dels Verds i va col·locar el seu partit, els conservadors de la CDU, encara més al centre del tauler polític. Aquell futur ja és aquí, però el consens forjat durant dècades sembla ara trencat per la greu crisi energètica a la qual s’enfronta Alemanya, molt dependent històricament d’importacions d’energia fòssil, de la Unió Soviètica primer i de la Federació Russa després. Mentre l’SPD del canceller Scholz saluda la decisió de Habeck, els liberals de l’FDP, la tercera pota del tripartit que governa Alemanya, la rebutgen obertament. «És una qüestió de sensatesa fer possible que cada kilowatt-hora que no generi emissions», ha escrit a Twitter Jogannes Vogel, vicepresident de l’FDP. Els liberals aposten per mantenir en funcionament les tres centrals nuclears del sud d’Alemanya, la regió amb menys alternatives a les energies renovables. Per la seva banda, els democristians de la CDU, primer partit de l’oposició, no deixen passar les divisions internes dins del Govern per endurir el seu to contra l’Executiu. El president democristià, el dretà Friedrich Merz, va qualificar dijous en el Bundestag la decisió de Habeck com una «bogeria». Operadors i ecologistes Els problemes se li acumulen al vicecanceller Habeck, que s’ha convertit les últimes setmanes en el centre de les crítiques contra el Govern federal. L’operador de la central Isar 2, l’empresa Preussen Elktra, va dir dimecres que el pla de mantenir en reserva la central fins a mitjans de l’any vinent «no és tècnicament realitzable», un anunci amb el qual Habeck s’ha mostrat molest. El polític verd acusa l’empresa de no haver atès la informació que li va fer arribar el seu ministeri. A l’allau de crítiques s’afegeixen també organitzacions mediambientals, que se senten traïdes pel ministre ecoliberal. Greenpeace Deutschland considera irresponsable no apagar les tres centrals nuclears que queden al país el 31 de desembre, com està establert en l’acord de Govern tripartit. «Assumir un important risc de seguretat amb les tres antigues centrals nuclears és una irresponsabilitat de Habeck, malgrat la crisi de subministrament energètic», diu Martin Kaiser, president de l’oenagé ecologista a Alemanya.

Pluja de crítiques a Alemanya per mantenir dues nuclears en reserva fins a l’abril

La decisió divideix l’Executiu de Scholz, endureix el to de l’oposició i fa enfadar organitzacions mediambientals

El més llegit