Aragó demana a Ribera poder investigar si hi ha petroli a Osca

La crisi energètica desencadenada per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia està trencant els esquemes i dogmes que a la Unió Europea s’havien instaurat en la seva aposta per la descarbonització de l’economia. El carbó i les nuclears ressorgeixen en alguns països davant la urgent necessitat de guanyar independència i seguretat de subministrament davant els colls d’ampolla i els preus desorbitats als mercats de l’electricitat, el petroli i, sobretot, el gas. En aquest context disruptiu, Aragó ha demanat al Govern central que es replantegi el veto a l’exploració i investigació de jaciments d’hidrocarburs amb l’objectiu de poder buscar petroli en diversos punts de la província d’Osca. Aquesta és una de les propostes que ha traslladat el vicepresident d’Aragó i conseller d’Indústria, Arturo Aliaga a la Conferència Sectorial d’Energia mantinguda aquest dimecres entre la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, i les comunitats autònomes de cara a l’elaboració del pla de contingència per a l’estalvi energètic que el Govern central enviarà a Brussel·les. El Govern d’Aragó va rebre l’any 2018 la sol·licitud de l’empresa Helios Aragón Exploration SL, filial a Espanya de la multinacional British Petroleum i Axion, per a la concessió de dos permisos d’investigació d’hidrocarburs a Barbastre i Montsó. El Departament d’Indústria del govern d’Aragó va donar el seu vistiplau el maig del 2020 però la llei de canvi climàtic i transició energètica –en vigor el febrer del 2021– impedeix noves autoritzacions d’exploració o explotació d’hidrocarburs. Davant aquesta prohibició, el mes de juliol passat, la Direcció General d’Energia i Mines va donar el vistiplau a l’«extinció parcial per renúncia voluntària» dels dos permisos d’investigació per part de l’esmentada empresa, però el Govern d’Aragó vol revertir aquesta restricció. «Estem en un procés incipient, però hem demanat la modificació de la llei perquè s’obri la possibilitat de poder investigar», va assegurar aquest dimecres Aliaga en declaracions als mitjans de comunicació després de la Conferència Sectorial d’Energia. «Fins a arribar a explotar i determinar si hi ha recursos o si l’extracció és econòmicament viable, han de fer-se una sèrie de passos. Nosaltres volem avançar en la investigació i l’exploració», va precisar el conseller, que va dir que els permisos sol·licitats per l’esmentada companyia no són «explícitament» amb la tècnica de fractura hidràulica o ‘fracking’, prohibida a la comunitat des del 2012. En aquest sentit, va precisar que el govern d’Aragó no parla de ‘fracking’ en la seva petició sinó que es puguin concedir permisos generals per buscar hidrocarburs, una cosa que ara no és possible per la llei de canvi climàtic. «Solidaritat europea» per l’energia el govern d’Aragó no parla de ‘fracking’ llei de canvi climàtic. «Solidaritat europea» per l’energiaSobre el pa de contingència, Aliaga va explicar que el ministeri «estan maquetant i construint» la seva proposta després d’obtenir les idees dels sectors afectats i les autonomies, però va dir que s’ha de prestar la màxima atenció al consell extraordinari de ministres europeus d’Energia que se celebra aquest divendres perquè s’adoptaran «mesures especials» en forma de possibles «restriccions» davant la gravetat de la situació pel tall del subministrament del gas rus. Entre les decisions «per preparar-se per a l’hivern» figura, va dir, la de «limitar o recomanar» que es redueixi el consum d’electricitat en les hores punta. «Tots hem de ser conscients que estem en una guerra energètica i cal defensar-se amb les armes que tenim: estalviant i sent més eficients. Arribat el moment, si es plantegen mesures d’un altre tipus... de vegades hi ha talls d’aigua i no passa res», va afirmar. Entre les distorsions que s’estan produint, va apuntar que el 25% de l’electricitat que consumeix Portugal ve d’Espanya, que al seu torn està transferint més energia a França per un desajust a la seva producció nuclear. «En aquest context complex, hi ha una paraula màgica que és la solidaritat europea per atendre aquesta amenaça d’estrangulació energètica que ha provocat la guerra d’Ucraïna. I en això està Espanya i les comunitats autònomes», va recalcar. Impuls de les comunitats energètiques Aliaga també es va congratular que finalment el Govern central apliqui a la cogeneració les compensacions pel límit del gas al mercat elèctric, fet que beneficiarà les 35 plantes d’aquest tipus que hi ha a l’Aragó, que sumen una potència instal·lada de 512 MW. En aquest segon avenç de propostes de les autonomies per al pla de contingència, Aragó també ha apressat que s’aprovi la regulació de comunitats energètiques, ja que segueix pendent la transposició de les dues directives comunitàries que regulen un model «que necessitem» perquè aquest tipus d’instal·lacions «puguin fluir com a element de substitució d’energies fòssils», igual com va passar amb l’autoconsum. Finalment, Aliaga va reivindicar que les polítiques energètiques vagin de la mà d’industrials. «No es poden separar», va remarcar. També va apostar per prestar una «atenció especial» a la pobresa energètica perquè «ningú es quedi privat» del subministrament bàsic com el gas. En aquest sentit, va assenyalar que la DGA està tramitant 27.000 expedients del bo social tèrmic, amb un import d’ajudes de 7 milions d’euros.

El més llegit