La complexa successió d’Antoni Brufau a Repsol

El terratrèmol energètic que viu Europa està incidint radicalment en les estratègies dels principals grups del sector i sobre el futur dels seus responsables. Entre ells, el d’un dels líders més rellevants dels últims 25 anys dins la gran empresa espanyola: Antoni Brufau (Mollerussa, Lleida, 1948). President de Repsol des de l’octubre del 2004; Brufau va anunciar en l’última renovació del seu càrrec, maig del 2019, que iniciava els últims quatre anys presidint la petrolera espanyola. Tanmateix, la decisió d’abandonar aquesta posició podrà ajornar-se depenent de la conjuntura del sector. El primer i destacat candidat a succeir Brufau és el conseller delegat de la companyia, Josu Jon Imaz, que va ser nomenat primer executiu de la companyia el maig del 2015. Des d’aquesta data, Brufau va adoptar una posició més institucional, però no per això menys rellevant, dins de Repsol. La petrolera arriba al setembre aportant el millor comportament borsari entre les empreses de l’Ibex 35, que pateix un exercici nefast. Les accions de la companyia s’han revaloritzat un 37%, fins ara afavorides per l’augment del preu del petroli i els constants rumors sobre futures operacions empresarials en què pugui ser protagonista. Repsol també està executant al llarg d’aquest any un programa de recompra d’accions amb l’objectiu d’augmentar el seu benefici per acció (BPA). El valor de l’acció de Repsol ha donat grans alts i baixos al llarg de la presidència de Brufau. D’un màxim de 30,35 euros el juliol del 2007 va passar a un mínim de 5,23 euros a l’octubre del 2020. Avui es mou al voltant dels 13,7 euros. En cas de ser una de les cinc empreses espanyoles més capitalitzades fa 15 anys, pugna per tornar a situar-se entre les deu primeres. El protagonisme d’Antoni Brufau a Repsol comença el 23 de juliol de 1996, data en què és nomenat conseller com a representant de La Caixa. Brufau ocupava la direcció general adjunta de la caixa catalana, càrrec que compartia amb Isidre Fainé. La Caixa, que va arribar a tenir fins a un 15% del capital de la petrolera, es va desprendre gradualment de totes les seves accions fins a quedar-se en zero participacions el juliol del 2019. El juliol de 1997, La Caixa també decideix proposar Brufau com a president de Gas Natural (avui Naturgy). Substitueix en aquest càrrec Pere Duran Farell, l’històric empresari que va tenir la visió de dissenyar i emprendre el gasoducte entre Algèria i Espanya. Repsol eren llavors accionista de referència de Gas Natural, on va arribar a tenir el 30% del capital. Se’n va desprendre totalment el 2018. Avui, Naturgy, hereva de Gas Natural i en què la Fundació Caixa a través de Criteria conserva el 26,7%, val en borsa gairebé 7.000 milions més que la petrolera. La presideix Francisco Reynés. El 2004, també proposat per La Caixa i amb el vistiplau del nou Govern de Zapatero, Brufau va substituir Alfonso Cortina, col·locat pel Govern d’Aznar, a la presidència de Repsol. Allà Brufau va haver d’emprendre la desinversió de la filial argentina YPF i defensar-se contra la pretensió de la constructora Sacyr, unit al grup mexicà Pemex, de voler controlar Repsol el 2011. Just Sacyr va vendre el juny d’aquest any el 2,9% que li quedava a Repsol, tot i que manté Manuel Manrique, el seu president, com a conseller. Serà el consell d’administració de Repsol qui, en darrer terme, decideixi qui succeirà Brufau. El grup petroler no té avui accionistes de referència. Són les grans gestores de fons internacionals que lideren l’accionariat: BlackRock, Norges Bank, Santander i Amundi, segons dades ofertes per la companyia. Només un 6,2% dels accionistes són espanyols. El mateix Brufau té 618.992 accions, valorades en 8,3 milions d’euros. «Ara mateix, ningú posa en dubte que Josu Jon Imaz en serà el successor», afirmen sense dubtar fonts coneixedores del procés. Imaz (Zumarraga, Guipúscoa, 1963) va fitxar per Repsol després d’haver sigut president de la seva filial Petronor. Abans, va tenir una extensa carrera en la política al PNB. Al mercat es va especular que la presidència de Repsol podia dependre que hi hagués noves operacions d’envergadura. Entre les travesses hi havia la possibilitat que la decisió de Naturgy de dividir les seves activitats en dos negocis separats –operació batejada com Geminis–, fos el preludi a acords entre les grans energètiques espanyoles. Com sempre, en les apostes intervé Iberdrola, els festejos i ruptures del qual per unir-se amb Repsol són històrics. L’únic segur és que el redisseny del mapa energètic a Europa és imparable i el neointervencionisme de la UE anticipa la necessitat d’accelerar la transició del sector que obligarà a noves combinacions empresarials. Repsol no vol quedar-se enrere. I Brufau podria seguir per participar-hi.

La complexa successió d’Antoni Brufau a Repsol

El president de la petrolera va anunciar la seva decisió de retirar-se el maig del 2023. Aquesta decisió queda a expenses de la reordenació del mapa energètic.

El més llegit