¿Quant pagaran les famílies després de la reforma legal sobre les treballadores de la llar?

Les treballadores de la llar ja poden cobrar la prestació i els subsidis d’atur. El Govern central ha donat llum verda al Consell de Ministres d’aquest dimarts a la reforma d’aquest règim especial de la Seguretat Social i ha posat fi a una discriminació injustificada que privava fins ara aquest col·lectiu de proteccions fonamentals. La nova norma beneficiarà directament les 373.121 treballadores de la llar donades actualment d’alta a la Seguretat Social. Més drets per a les treballadores que comportaran més esforç contributiu per part de les famílies que les fan servir, així com de les mateixes treballadores. Si bé el Govern central ha habilitat bonificacions per a les famílies durant l’entrada en vigor de la nova normativa, per esmorteir aquest increment de costos, les llars sí que hauran d’assumir més contribució. Cada família haurà d’assumir un increment més o menys gran de cotitzacions en proporció del nombre d’hores que estigui donada d’alta la treballadora de la llar. No seran els únics, ja que també les mateixes treballadores veuran com l’Estat reté una petita part de la seva nòmina per costejar futures prestacions. L’Executiu ha centrat les seves bonificacions en el cas de les famílies i, de moment, aplicarà un 80% en les noves cotitzacions per atur i accés al Fons de Garantia Salarial (Fogasa). A això es podrà sumar una reducció extra del 20% en el cas de contractar per primera vegada una empleada de la llar, o del 45% si són família nombrosa. Prenent com a referència una família que tingui empleada una persona a 40 hores setmanals, cosa que per a la resta d’assalariats vindria a ser una jornada ordinària a temps complet, i li pagui el salari mínim interprofessional (el més freqüent entre el gremi), el sobrecost mensual que suposarà la nova norma ascendeix a 24,4 euros. Aquest seria un exemple aplicable a aquelles famílies que tenen una treballadora interna i assumeixen ells íntegrament el cost de les cotitzacions socials. Si, en canvi, la treballadora de la llar ve només unes hores al dia o uns dies concrets a la setmana, el cost addicional per a una jornada de 20 hores setmanals seria de 12,2 euros al mes. Segons fonts consultades del col·lectiu de gestors professionals, una pràctica habitual a l’hora de contractar treballadores de la llar és que els ocupadors assumeixin íntegrament el cost de les cotitzacions socials. És a dir, aquests 24,4 euros addicionals que implica la nova norma els paga directament la família. No obstant, si l’ocupador decideix redactar una nòmina i repartir les cotitzacions tal com fa qualsevol empresa amb els seus assalariats, el repartiment del sobrecost serà més semblant entre uns i d’altres. Ja que les treballadores veuran com se’ls descompta 12,2 euros de la nòmina per costejar el dret a l’atur, i les famílies ocupadores pagaran 12,1 euros més al mes; sempre prenent com a referència una jornada de 40 hores setmanals i un sou de l’SMI. El resultat d’aquests càlculs té en compte la bonificació del 80% habilitada des del Govern central per a l’ocupador. És una suma important la que assumeix l’Estat, ja que, si no s’apliqués, els nous drets implicarien una contribució addicional de 60 euros per a les famílies, en el cas d’una jornada laboral de 40 hores. O de 25,6 euros, en el cas d’una mitja jornada. Reduccions per primera contractació El Govern central ha mantingut una xarxa de bonificacions ja existents i l’ha ampliat amb la intenció d’evitar que l’augment de la contribució exigida provoqui que algunes famílies decideixin incomplir la llei i forçar les seves empleades de la llar a operar en ‘negre’. Després de la nova norma es manté la bonificació del 20% sobre contingències comunes per a aquelles famílies que contractin per primera vegada una empleada de la llar. I es pot ampliar fins al 45% en cas de ser una família nombrosa. Un canvi que obligarà les famílies a recalcular els seus pressupostos envers les seves empleades de la llar és l’entrada en vigor a partir de l’1 de gener del 2023 del mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI). Aquesta és una ‘mini guardiola’ de les pensions creada pel Govern central, que començarà a regir a partir de l’any que ve i que obligarà els ocupadors –ja sigui d’una empresa industrial, com de serveis, com amb una treballadora de la llar contractada– a pagar un ‘extra’ de cotitzacions socials. En el cas de les treballadores de la llar, l’ocupador haurà d’assumir un ‘plus’ de 5,8 euros mensuals, en el cas d’una jornada de 40 hores a la setmana i un sou de 1.000 euros bruts (en 14 pagues). En el supòsit esmentat, la treballadora, per la seva banda, haurà de pagar 1,2 euros més al mes a la Seguretat Social.

¿Quant pagaran les famílies després de la reforma legal sobre les treballadores de la llar? | Taula

El nou dret a cobrar l’atur exigeix que treballadores i ocupadors cotitzin cada mes per finançar les prestacions

El més llegit