La UE es planteja cinc línies d’acció per frenar la imparable crisi energètica europea

La inesperada decisió de Rússia divendres passat de tallar indefinidament l’enviament de gas a la Unió Europea a través del gasoducte Nord Stream 1, l’últim exemple del «xantatge energètic» del Kremlin, ha aguditzat la urgència. Els Vint-i-set s’enfronten a un hivern molt crític, amb factures de gas i electricitat estratosfèriques i el risc d’apagades, a més, cada vegada més present. Una situació que ha portat la presidència txeca de la UE a convocar per aquest divendres vinent una reunió d’urgència de ministres d’energia. Sobre la taula dues preguntes a la resta de delegacions: –¿Donen suport a l’adopció de noves mesures abans que arribi l’hivern i, en cas que sigui així, ¿quins instruments estan disposats a recolzar?– i cinc línies d’actuació que inclouen des de límits als preus fins a la suspensió temporal del comerç de derivats de l’energia i l’estalvi d’electricitat. «Els elevats preus de l’energia i la seva volatilitat estan alimentant l’increment de la inflació i tenen greus repercussions en totes les empreses i consumidors, inclosos tot i que no només, els més vulnerables, els pobres en matèria d’energia i, cada vegada més, també les llars de rendes mitjanes», alerta la presidència rotatòria de la UE, que dirigeix aquest semestre la República Txeca, en el document de treball preparat per alimentar el debat entre els Vint-i-set i que serà sobre la taula junt amb l’anàlisi en la qual ja treballa en paral·lel la Comissió Europea. De fet, el document txec es fa ressò també del fosc diagnòstic dibuixat per la Comissió Europea en el seu informe preparatori: menys producció elèctrica a causa de l’escassetat d’energia nuclear en alguns estats membres, disminució de la generació hidroelèctrica europea, baixos nivells d’aigua als rius que han afectat el transport de carbó i condicions molt desfavorables del vent. Factors com aquests han augmentat la demanda de gas, amb uns preus que s’han disparat aquest dilluns, després de la decisió de Gazprom de tancar l’aixeta, un 30%. «És clar que la temporada de calefacció que s’acosta posarà a prova la resistència del mercat energètic de la UE», apunten els txecs, que alerten que les fluctuacions diàries i els problemes de liquiditat suposen un altre desafiament. «Les fluctuacions diàries dels preus han provocat de vegades un augment significatiu dels requisits de marge per als contractes de futurs. Això fa gairebé impossible que un nombre cada vegada més elevat d’empreses pugui mantenir les posicions de cobertura, cosa que en provoca la retirada dels mercats de futurs,» expliquen. Aquest nivell més baix de participació en els mercats de futurs fa que disminueixi la liquiditat als mercats cosa que, al seu torn, exacerba la volatilitat dels preus en un bucle negatiu per al qual plantegen cinc línies de treball. Desacoblar preus La primera aposta per desacoblar els preus del gas dels de l’electricitat, una idea reclama per Espanya, França i Portugal des de l’any passat i que finalment Brussel·les ha inclòs entre les possibles solucions en el marc de la reforma del mercat elèctric que aspira a posar en marxa a partir de principis del 2023. Entre les opcions incloses pels txecs per respondre a l’emergència s’hi inclou des de «limitar temporalment el preu del gas utilitzat per a la producció d’electricitat», fins a «limitar temporalment el preu del gas importat de jurisdiccions específiques», en al·lusió a Rússia tot i que sense esmentar aquest país, així com l’«exclusió temporal de la producció d’electricitat a partir de gas de l’ordre de mèrit i fixació de preus al mercat de l’electricitat». Més liquiditat al mercat La presidència txeca també planteja crear «línies de crèdit immediat per a participants del mercat, incloent-hi una solució específica en l’àmbit europeu a través del BCE. També suggereixen «reformar les regles de negociació en els intercanvis d’energia, com ara modificar temporalment els requisits reglamentaris per a les garanties en el comerç d’electricitat, inclosa la revisió dels ajustos automàtics de preus màxims», «suspensions temporals dels mercats de derivats d’energia europeus» així com «sostenir la negociació de futurs a bandes específiques». Estalvi d’electricitat El document de la presidència també inclou la idea plantejada per Brussel·les de coordinar una reducció de la demanda d’electricitat, en línia amb l’acord per reduir la demanda en el sector del gas assolit el juliol del 2022 amb l’objectiu de reduir el consum un 15% entre l’agost i el març del 2023. Limitar ingressos marginals Entre les possibles mesures plantejades pels txecs també s’hi esmenta, com va fer la Comissió la setmana passada en el seu document preparatori, un límit al preu de les energies inframarginals –diferents del gas– com ara renovables o nuclear amb l’objectiu de destinar aquests ingressos a ajudar les llars i la indústria. Sistema de comerç d’emissions L’última línia de treball que plantegen els txecs per al debat de divendres esmenta l’avaluació de les opcions sobre l’ús del sistema de comerç d’emissions de CO2 amb l’objectiu de buscar solucions als alts preus de l’electricitat actuals.

La UE es planteja cinc línies d’acció per frenar la imparable crisi energètica europea

La presidència txeca de la UE distribueix entre els Vint-i-set una nota amb cinc blocs de mesures per alimentar el debat del consell extraordinari d’energia

Els estats hauran d’opinar sobre la imposició de límits als preus de l’energia

El més llegit