La banca afronta una batalla judicial de fins a vuit anys pel nou impost

Al contrari que altres companyies com les energètiques, els bancs no han sigut tradicionalment gaire actius en impugnar davant la justícia lleis que els perjudiquen. Però tot apunta que això canviarà amb el nou ‘impost’ a les entitats grans i mitjanes anunciat per sorpresa per Pedro Sánchez el juliol passat. El sector el considera inconstitucional en el seu disseny actual. I a l’espera dels canvis que pugui experimentar la proposició de llei durant el tràmit parlamentari, la idea més estesa ara com ara a la banca és recórrer-la als tribunals. Podria ser, això sí, una batalla judicial molt llarga, de fins a vuit anys, segons apunten fonts financeres. Al tractar-se d’una proposició de llei presentada pel PSOE i Unides Podem, els únics que podrien portar la norma al Tribunal Constitucional, una vegada aprovada, serien els grups parlamentaris o un col·lectiu d’almenys 50 diputats o 50 senadors. Els bancs alimentaven alguna mínima esperança que el PP o Vox poguessin fer-ho, però ho veuen molt poc probable pel cost polític de prendre una iniciativa que podria resultar impopular en un any preelectoral i amb l’espiral inflacionista menjant-se el poder adquisitiu de les llars. Fonts de la direcció del PP no aclareixen si presentaran recurs davant el Constitucional o no, informa Pilar Santos. Asseguren no saber les «particularitats de l’impost» i demanen temps per conèixer els detalls i prendre la decisió. En tot cas, donen per fet que el seu grup presentarà esmenes «per millorar tot el que sigui possible» el gravamen. Vox, per la seva banda, no ha contestat a les preguntes d’aquest diari sobre la seva posició. Influir en les esmenes Els bancs, precisament, estan treballant per intentar que alguns grups parlamentaris presentin esmenes que beneficiïn el sector, com rebaixar el nivell d’ingressos mínim que obliga a pagar el gravamen (800 milions d’euros el 2019). Si s’aconseguís, més entitats se’n veurien afectades, una cosa que miren d’aconseguir les més grans per no veure’s perjudicades competitivament i que permetria al Govern obtenir la recaptació estimada (1.500 milions a l’any) amb un tipus menor al previst (i, per tant, amb una contribució menor de cada entitat). En qualsevol cas, el que sembla més probable és que els bancs hagin d’esperar que Hisenda els passi la primera liquidació avançada de l’‘impost’ el febrer de l’any que ve per portar el cas als tribunals. Llavors les entitats el podran recórrer, al·legar que va en contra de la Carta Magna i demanar als jutges que l’elevin al Tribunal Constitucional. Si el jutge l’accepta i l’admet a tràmit el Constitucional, l’esmentat tribunal «trigaria entre sis i vuit anys a resoldre», apunten fonts financeres. Doble imposició Els serveis jurídics del sector veuen arguments legals per tombar el gravamen. Una qüestió clau és si s’està produint o no una doble imposició, és a dir, si s’està obligant la banca a tributar dues vegades per la «mateixa manifestació de riquesa», una cosa que les lleis prohibeixen en certs casos. L’‘impost’ s’imposarà sobre el marge d’interessos (ingressos per la diferència entre el que les entitats cobren pels crèdits i paguen pels dipòsits) més les comissions. Aquestes són les dues primeres partides dels comptes de resultats dels bancs que, després de molts altres elements (com les despeses i les provisions per afrontar pèrdues), donen lloc al benefici, que està gravat per l’impost de societats. Per dificultar que es consideri doble imposició, el Govern ha dissenyat el gravamen com una «prestació patrimonial de caràcter públic de naturalesa no tributària», en lloc de com un impost. La proposició de llei presentada pel PSOE i Unides Podem dona mostres que l’Executiu és conscient que la banca utilitzarà aquest fet davant els tribunals. Així, cita set articles de la Constitució i quatre sentències del Tribunal Constitucional per justificar l’ús d’aquesta figura. «L’exigència de la prestació als obligats al pagament no s’incardina en l’àmbit d’una relació juridicotributària, sinó en el context de la intervenció de l’Estat en l’economia a fi del compliment dels principis i valors constitucionals que regeixen el nostre contracte social», justifica el text. Els bancs, però, consideren que és un tribut emmascarat, una mena d’«impost de societats bis», i que, per tant, es produeix una doble imposició inconstitucional. «És com posar una prestació patrimonial als salaris de certes persones; seria un impost i hi hauria doble imposició, perquè els sous ja estan gravats per l’IRPF», argumenten. Confiscatori o no Amb tot, diverses sentències i interlocutòries del Constitucional (com la relativa a l’impost de la generació elèctrica del 2018) han destacat que l’única doble imposició que està prohibida en qualsevol cas és la que es produeix per tributs autonòmics en relació amb els locals o estatals. En la resta de casos, ha exposat el tribunal, dependrà de si el nou gravamen s’adequa a la «capacitat econòmica» de qui l’ha de pagar i no té «abast confiscatori» (principis que apareixen a l’article 31.1 de la Constitució, que, segons ha afirmat Pedro Sánchez, avala la seva iniciativa). Els bancs al·leguen que no es compleixen aquests principis perquè el pagament del nou impost més el de societats suposarà una quantia «molt elevada» sobre els seus beneficis. El text de la proposició de llei anticipa també aquest argument: l’expectativa de recaptar 1.500 milions d’euros a l’any «no sembla que suposi un import desproporcionat si es consideren els beneficis passats o estimats per als pròxims anys i dividends distribuïts als accionistes». Les entitats també al·leguen que no es compleix el principi constitucional d’igualtat, perquè les més petites han sigut excloses del pagament del gravamen. Malversació Un altre argument legal que manegen rau en el fet que el Ministeri d’Hisenda hagi estudiat com articular l’‘impost’ perquè després el presentin el PSOE i Unides Podem. En això hi veuen un mal ús de l’administració o fins i tot una malversació de fons públics, perquè els grups parlamentaris no formen part del Govern. També critiquen que s’hagi encarregat a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) vetllar perquè no repercuteixin el gravamen als clients, quan hauria d’estar més preocupada per l’efecte en la competència que algunes entitats hagin de pagar-lo i d’altres no. Tot i que hi ha dubtes sobre com interpretar el projecte, en principi sembla que el gravamen afectarà el Santander, el BBVA, CaixaBank, el Sabadell, Bankinter, Unicaja, Ibercaja, Cajamar, Kutxabank, Abanca i BNP Paribas. Només CaixaBank i el BBVA han revelat la seva estimació de quant els costarà el gravamen: 400-450 milions i 250 milions a l’any, respectivament. Extrapolant els resultats fins al juny al total de l’any, al Santander li correspondrien més de 335 milions i al Sabadell, més de 170 milions (la xifra final serà més elevada, perquè la pujada de tipus s’ha accelerat en el segon semestre). Els quatre grans bancs, així, haurien d’aportar més del 75% dels 1.500 milions previstos per l’Executiu.

La banca afronta una batalla judicial de fins a vuit anys pel nou impost

Les entitats estimen que el gravamen contravé la Carta Magna, però veuen difícil que el PP o Vox el portin al Constitucional

Els bancs estimen que hauran d’esperar que Hisenda els passi el primer cobrament al febrer per acudir a la justícia

El més llegit