Dues feines per arribar a final de mes

L’any passat Kike Canet va arribar a tenir 11 pagadors per a, entre tots, guanyar un sou decent. És vigilant privat i habitualment treballa cinc hores als matins en una oficina de Labora. És la feina més fixa que té. A les tardes gira una ruleta en la qual no sap gaire bé ni on ni per a quina empresa del sector treballarà. Pot ser un festival de música, un concert, un partit del Vila-real, una empresa privada, una residència per a persones amb trastorns mentals o un darrere de l’altre a qualsevol hora. Cada mes treballa, almenys, dos caps de setmana. Inestabilitat. Tot i que en el seu cas, parcialment triada. Té un fill de 13 anys amb qui viu setmana sí, setmana no. Així que li va bé tenir algunes tardes lliures. La setmana que el nen no hi és, aprofita i fa totes les hores que pot. D’altra banda, reconeix que els sous que marca el conveni de la seguretat privada no donen per viure: «Fent 40 hores no et dona per pagar la vida. Si tens lloguer, un nen, gasolina, que ara està al doble de preu, i despeses per pagar, el nostre salari base no et dona per mantenir-te», explica Canet. Ell és un dels aproximadament 67.000 valencians i valencianes que tenen una segona feina, segons estimacions dels grans sindicats partint de les dades de la Seguretat Social. Són al voltant de 31.800 homes i 33.200 dones. En l’àmbit estatal, les dades ja són comparables a les de l’any 2008, després de diversos cursos de pujades. La pluriocupació està tornant, si és que alguna vegada se’n va anar. Però no tots els casos són com el del Kike, que té certa capacitat de decidir la seva jornada i la va canviar lliurement a temps parcial. La realitat és que la majoria de persones es veuen forçades a acceptar dues feines parcials i precàries per poder guanyar un sou digne a final de mes. És el cas d’Augusto Juan Epam, que treballa de captador de socis al carrer per a una oenagé al matí i, a la tarda, intenta tirar endavant una empresa d’organització d’esdeveniments en escoles i instituts. Va crear l’empresa amb un soci després d’organitzar alguns jocs per als nens del seu barri i l’objectiu era que aquest fos el seu aliment de vida. Al principi ho va ser, però va arribar la pandèmia, que va destrossar el sector cultural, i va acabar buscant una altra feina que l’ajudés a sortir a la superfície. Va arribar a acumular 4.000 euros de deute malgrat que treballava. L’empresa encara no s’ha recuperat i necessita aquests diners extres per a literalment sobreviure. Fa 8 anys que està així. «Arriba un moment en què et veus amb una feina i una empresa, treballant per pagar els impostos i acabes demanant a final de mes per al transport públic», lamenta. És la manera que té de sortir a la superfície, unint dues fonts d’ingressos, però com remarca, «no és el mateix la gana que has triat que la gana imposada». Juan Carlos Gallart és responsable d’ocupació de CCOO PV, i explica que, «d’una banda, estem creant llocs de treball de manera molt notable», i això es deu a la reforma laboral. Però d’una altra, l’ocupació disponible és precària. «La gran majoria de la pluriocupació és forçada, no voluntària. Hi ha moltes persones que tenen una feina més o menys fixa però mal pagada i a jornada parcial, i han de buscar-se’n una altra d’igual per a almenys assegurar-se que no es queden sense res», remarca. Els sectors que més concentren la pluriocupació són el de serveis, l’hostaleria i d’altres com la vigilància privada. I solen ser, afegeix, diversos contractes a jornada parcial. És molt complicat tenir una ocupació a jornada completa i una altra a jornada parcial». Algunes províncies com Alacant són les que concentren més pluriocupació precària sobretot pel seu gran sector hoteler. Al nord, en canvi, preval encara la indústria «amb feines que necessiten formació i que solen ser més estables i completes», diu Gallart. «Hi ha una relació molt clara entre el sector serveis, la feina precària i la pluriocupació. Deu ser molt més comú entre els cambrers i empleades d’hotels que en la indústria de la zona de Castelló». Ismael Sáez, secretari general d’UGT PV, aclareix que «no es pot dir que hi hagi una tendència d’augment de pluriocupació». Matisa que, mentre que a Espanya representa el 2% del mercat laboral, en altres països com Holanda és molt més comú i arriba fins al 4 per cent. També és freqüent en altres països europeus. D’altra banda, no hi ha un perfil d’edat més procliu a tenir dues feines, però sí que hi influeix molt l’origen de la persona i si són estrangers. «Tothom reconeix que dins de l’hostaleria hi ha molt treball en negre, com al camp, que sol recaure sobre immigrants,» explica Sáez. Malgrat tot, recorda que la reforma laboral s’ha enfocat a reforçar la inspecció de treball i ha posat mesures més dures, amb la qual cosa confia que tota aquesta economia submergida aflori en els mesos vinents. Així que la pluriocupació, en aquest sentit, no ha de ser necessàriament dolenta si almenys cotitza. Per contra, els que treballen dues vegades al dia tenen moltes paperetes per tenir un accident laboral. «Acumular jornades llargues o maratonianes és un risc per a la salut laboral, sobretot quan les feines s’enllacen de manera habitual sense gairebé descans. Encara té més perill si es tracta d’activitats monòtones, perquè poden afectar la salut mental i hi ha una relació directa amb els accidents de trànsit,» explica Gallart. També hi ha qui tria i compatibilitza dos llocs de treball amb una vida. És el cas d’Ana Vanaclocha, comptable als matins en un magatzem de fruita de Carlet, i a les tardes en una acadèmia a Alginet. Exerceix en totes dues des de l’any 1992. «La gent es preocupava quan van entrar en erto perquè tenien dos pagadors en la declaració de la renda, jo fa que estic així gairebé 30 anys», assenyala. Explica que ella prefereix aquest ritme de vida molt més que el d’una feina fixa. «M’agrada cuinar cada migdia a casa i tenir lliure entre la una i dos quarts de quatre», explica. Ella ja va tenir l’opció de teletreballar a finals dels 90, quan l’acadèmia li va instal·lar un ordinador a casa, i ara mateix els dos llocs de treball li ofereixen molta flexibilitat laboral: «Puc entrar-hi abans o després sempre que faci les meves hores i acabi la feina, així que em va molt bé», apunta. Fins i tot li ofereixen la possibilitat d’ampliar les hores en alguna de les dues feines en cas de necessitar-ho. En el seu cercle també hi ha persones amb dues feines, tot i que més estacionals. És el cas de moltes de les dones que treballen a temporades al magatzem de fruita i alhora cuiden els interns d’una residència de gent gran que hi ha a Carlet. Una feina per si sola no els donaria per pagar les factures, però totes dues, sí. Els vigilants privats estan en plena negociació del conveni col·lectiu. Actualment les empreses del sector ofereixen pocs torns de 40 hores que donin per mantenir una vida, així que la majoria prefereix treballar en diverses empreses i fer més hores. «Hi ha vegades que acabes empalmant un servei amb l’altre, viatges, et canvies d’uniforme i acabes fent 11 hores, o que la gasolina et surt gairebé més cara que el poc temps que hi seràs si és, per exemple, un partit de futbol». Per això reivindica millores salarials al conveni. «Cada vegada faig més hores perquè tot ha pujat; el menjar, la llum, l’aigua, la gasolina, absolutament tot. Pots deixar de fumar per estalviar, però no deixar de posar gasolina per anar a treballar», assegura. En el cercle de l’Augusto Juan sí que hi ha moltes persones amb una pluriocupació indesitjada. «Ara tenim pobres que treballen. I que tenen dues feines. Em venen al cap uns quants casos però que no volen exposar-se. Una persona que té dues feines i tot i així se li acumula deute al pis. Acabes ocupant tot el dia per arribar rebentat de treballar, sense cap mena de vida familiar i veus com has de menjar el més barat que hi ha per tirar endavant. Tinc coneguts que fan jornades de 16 hores pencant en xiringuitos. I tot i així no els hi arriba».

Dues feines per arribar a final de mes

La pluriocupació creix fins a arribar als nivells del 2008

La gran majoria és forçosa i fruit de veure’s obligat a compaginar diversos contractes precaris per tenir un sou decent

El més llegit