¿En què es diferencien el sistema de fixació de preus majorista de la llum a Espanya i Europa?

La Unió Europea s’ha obert per fi a reformar el sistema pel qual es fixen els preus majoristes de l’electricitat, més d’un any després que aquests comencessin a disparar-se fins a nivells màxims històrics per l’encariment dels drets per emetre CO2 i, sobretot, del gas natural. La presidència txeca de la UE espera rebre una proposta de reforma del mercat elèctric per part de la Comissió Europea a temps per a la reunió de ministres d’energia d’emergència, que ha convocat per al 9 de setembre. Sobre el continent penja l’amenaça del tall del subministrament de gas rus, que encariria encara més els preus. 1 ¿Com es fixa el preu majorista de l’electricitat a Europa? Els mercats majoristes europeus d’electricitat es regeixen per un sistema de fixació de preus marginalista, segons el qual la font de generació més cara és la que acaba establint el preu en una hora determinada. L’energia es compra i ven de manera diària en els aquests mercats, coneguts com a ‘pool’. L’operador del sistema elèctric de cada país (Red Eléctrica, en el cas espanyol) fa una previsió de la demanda elèctrica de l’endemà i els productors presenten les seves ofertes a un preu determinat, que són classificades per un algoritme europeu. A través d’una subhasta, s’adjudiquen els diferents paquets fins a cobrir el total de la demanda. Així és com s’estableix el preu de la llum per a cada una de les 24 hores del dia. Les primeres energies a entrar a la subhasta a casar oferta i demanda solen ser les energies més barates (renovables i, després, nuclears), però de vegades no arriben per cobrir el total demandat, per la qual cosa s’hi afegeixen d’altres, que entren en últim lloc i solen ser les més cares (cicles combinats que cremen gas per produir electricitat i carbó). El problema és que el mercat es regeix per un sistema marginalista en què totes les tecnologies es retribueixen al preu que marca l’última que casa oferta i demanda. Per tant, si aquestes marquen un preu molt alt, com passa des de fa més d’un any pel brutal encariment del gas, el preu majorista de l’electricitat es dispara. 2 ¿Quines diferències hi ha respecte a com es fixa a Espanya (i Portugal)? Fins al passat 15 de juny, cap. Llavors va entrar en vigor la coneguda ‘excepció ibèrica’, aprovada per la Comissió Europea després de més de dos mesos de negociacions amb Espanya i Portugal. Aquest mecanisme suposa establir un límit al preu del gas, cosa que rebaixa la factura de l’electricitat. Al posar un límit al gas que s’utilitza per generar electricitat s’evita que totes les tecnologies de generació es vegin retribuïdes al preu real del gas, com passa ara a la resta d’Europa, per la qual cosa els usuaris s’estalvien part de la sobreretribució que tenien la majoria de tecnologies i només han de compensar aquelles centrals que realment utilitzin gas (cicles combinats i centrals de carbó). En principi, la durada de la mesura serà fins al 31 de maig del 2023, tot i que el límit de 40 euros MWh es mantindrà només els sis primers mesos. A partir del desembre, el límit augmentarà en cinc euros cada mes, fins als 70 euros MWh al final del període. Brussel·les va aprovar aquest «alleujament temporal» per donar temps a Espanya a reformar la tarifa minorista PVPC i reduir la seva exposició als preus majoristes. El Govern va calcular, quan el mecanisme va entrar en vigor, que els consumidors domèstics es beneficiarien d’una reducció mitjana de preus d’aproximadament el 15%; mentre que per als industrials la rebaixa seria d’entre el 18% i el 20%. 3 ¿Quin impacte ha tingut l’‘excepció ibèrica’? Entre el 15 de juny i el 15 d’agost, el preu de la llum al mercat majorista espanyol ha registrat una mitjana de 254,74 euros per megawatt hora (MWh) –suma del preu ‘pool’ i la compensació–, un 35% superior a la mitjana del mes anterior a l’entrada en vigor d’aquest mecanisme (del 15 de maig al 14 de juny), segons les dades de l’operador del mercat ibèric, OMIE. Mentrestant, l’increment mitjà als sis principals països europeus (França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i el Regne Unit) va ser del 102%. És a dir, la pujada de preus a Espanya és tres vegades inferior a la de la mitjana d’aquests països. 4 ¿Què passarà ara? Tradicionalment, la Comissió Europea ha defensat que el sistema marginalista de fixació de preus «és el més eficient» per als mercats d’electricitat liberalitzats i el «més adequat per fomentar un comerç d’electricitat eficaç» entre els estats membre al mercat majorista, perquè a més promou «la integració d’energies renovables, que baixen els preus gràcies als seus costos operatius nuls». Ara bé, la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, va anunciar aquest dijous que treballa en una intervenció d’emergència i una reforma del mercat elèctric per fer front a la crisi dels preus del gas impulsada per Rússia com a represàlia per les sancions que ha patit després d’envair Ucraïna. «Els preus exorbitants de l’electricitat estan exposant ara les limitacions del nostre disseny de mercat elèctric actual. Va ser desenvolupat per a diferents circumstàncies i per això ara la Comissió està treballant en una intervenció d’emergència i en una reforma estructural del mercat elèctric. «Necessitem un model de mercat de l’electricitat que realment funcioni i que ens torni a l’equilibri», va argumentar. La política alemanya va apuntar que la reforma ha d’estar tècnicament preparadaa principis del 2023 i que els preus del gas i de l’electricitat han de quedar «desacoblats» entre si.