Els bancs centrals es debaten entre la inflació disparada i el risc de recessió

La vida dels banquers centrals va canviar radicalment fa uns dotze mesos. Durant més d’una dècada, la seva principal preocupació havia sigut combatre –amb tipus d’interès baixos i negatius i compres massives de deute– una inflació que estava persistentment per sota del seu objectiu (2% a mitjà termini, el nivell considerat òptim per afavorir el creixement econòmic sa). L’estiu passat, però, els va esclatar sota els peus una espiral inflacionista que van infravalorar al principi com un fenomen «transitori» i que un any després estan lluny d’aconseguir embridar, sobretot per la incertesa derivada de la guerra a Ucraïna De fet, ara s’enfronten al dilema de si mantenir el ritme accelerat de la pujada de tipus per combatre l’escalada dels preus o moderar-lo davant el creixent risc de recessió. Aquest serà de segur el tema principal de la cimera anual de banquers centrals de Jackson Hole (Wyoming), que la Reserva Federal de Kansas City celebra des de fa més de quatre dècades i que, després de dos anys en remot, tornarà a tenir lloc de manera presencial entre aquest dijous i dissabte. El plat fort és la intervenció divendres del president de la Reserva Federal nacional, Jerome Powell. Després de les pujades borsàries del començament de l’estiu, propiciades per l’expectativa d’un alentiment en els increments dels tipus de referència, els inversors fa unes setmanes que estan en suspens davant els missatges que pugui enviar el responsable del banc central més gran del món. Revisar expectatives La Reserva Federal (Fed), així, ha encarit el preu dels diners en 2,25 punts percentuals aquest any, fins a un interval del 2,25%-2,5%. Al juliol, després d’elevar els tipus en 0,75 punts, el mercat va interpretar que Powell deixava la porta oberta a una alça de 0,5 punts al setembre i a posteriors increments de 0,25 punts. Però als inversors els han entrat els dubtes i alguns veuen possible que la pujada sigui una altra vegada de 0,75, una possibilitat alimentada ahir pels presidents de les Reserves Federals d’Atlanta i Kansas City, Raphael Bostic i Esther George. «Davant d’una inflació tan elevada, que continua sent difícil de predir a curt termini, s’espera que la Fed reiteri la prioritat absoluta de lluitar contra l’alça dels preus i la voluntat de continuar endurint la seva política monetària. Els mercats, que anticipen un pic de pujades de tipus a finals del 2022, haurien de revisar les seves expectatives a l’alça, cosa que podria provocar volatilitat», ha advertit Franck Dixmier, d’Allianz Global Investors. Situacions diferents La situació dels Estats Units és diferent de l’europea, com demostra la recent caiguda de l’euro per sota de la paritat amb el dòlar. La seva economia ha acumulat dos trimestres de caigudes (0,4% intertrimestral en el primer i 0,2% en el segon). Malgrat això, el seu Govern i la Reserva Federal consideren que no està encara en recessió. I els analistes estimen que, en cas d’entrar-hi, serà suau, cosa que dona marge al banc central per continuar endurint la seva política. «És difícil afirmar que els Estats Units estan en recessió, tenint la taxa d’atur en el 3,5%, amb aproximadament 11 milions de llocs de treball sense cobrir», ha destacat David Norris, de Vontobel. La inflació va baixar el juliol del 9,1% al 8,5%, més de l’esperat, i hi ha signes que podria haver arribat ja al pic, però continua sent històricament elevada. En aquestes circumstàncies, l’opinió més estesa entre els experts ara com ara és que la Reserva Federal apujarà els tipus fins al voltant del 3,5-3,75% a finals d’aquest any o principis del vinent. Però caldrà veure si canvien d’opinió després del missatge de Powell de divendres. La presidenta de la Reserva Federal de Kansas City, de moment, ja ha deixat la porta oberta a portar-los per sobre del 4%. Dur hivern A Europa la situació és ben diferent. El Banc Central Europeu (BCE) no va apujar tipus fins a finals de juliol (0,5 punts, fins a portar el tipus de referència al 0,5% i deixar de cobrar els bancs per guardar-los els diners). I la inflació de la zona euro continua sense donar treva. El juliol va marcar un nou màxim històric del 8,9%, des del 8,6% de juny, i tot i que l’atur està en mínims històrics (6,6% al juny) i el PIB continua creixent (0,6% en el segon trimestre), hi ha indicadors que apunten cap a una recessió. Sobre el continent penja l’amenaça d’un possible tall del subministrament del gas rus, del qual és molt dependent Alemanya (motor i més economia de l’euro). «L’eurozona s’enfronta a una dura segona meitat de l’any. El pic de la inflació és difícil de determinar, ja que els preus de l’energia actualment són increïblement impredictibles. Un pic per sobre del 9% de la inflació interanual general és lògic en aquest punt, però un salt per sobre del 10% clarament no és inimaginable atesos els alts preus del gas al mercat», ha apuntat el departament d’anàlisi d’ING. A Espanya, de fet, ja està en el 10,8%. Marge per endurir Tot sembla que indica, en conseqüència, que el BCE no moderarà de moment el ritme de pujada dels tipus. «Al juliol vam decidir un augment de 50 punts bàsics en vista de les perspectives d’inflació. De moment no crec que aquesta perspectiva hagi canviat fonamentalment», va afirmar la setmana passada Isabel Schnabel, un dels membres més influents del comitè executiu del banc central de l’euro, que també tindrà una intervenció rellevant a Jackson Hole aquest dissabte. Significativament, la banquera central no va descartar una recessió, però va assegurar que no hi ha «cap indicador» que pugui ser «prolongada i profunda». És a dir, que veu marge per endurir la política monetària. El mercat preveu actualment que la institució elevi els tipus fins a l’entorn del 1,5-2% a principis de l’any que ve. Un nivell que podria semblar no gaire elevat en comparació amb el de l’IPC, però cal tenir en compte que les pujades de tipus serveixen per refredar la inflació encarint el finançament i frenant, amb això, la demanda, però la seva efectivitat és molt més dubtosa quan els preus pugen per altres motius, com l’encariment de l’energia. Si l’economia cau amb força i amb això la demanda, es produeix el mateix efecte que amb una pujada de tipus sense que aquesta sigui necessària. El nivell màxim a què arribin els tipus, així, dependrà de la persistència de la inflació, fortament condicionada pel subministrament del gas rus i la guerra d’Ucraïna, i de la severitat del seu impacte en l’activitat. La tempesta perfecta per als bancs centrals continua.

Els bancs centrals es debaten entre la inflació disparada i el risc de recessió

La Reserva Federal nord-americana fa la seva reunió anual a Jackson Hole amb el mercat en suspens pel missatge que llanci Powell

Les autoritats monetàries han d’escollir entre mantenir la pujada accelerada de tipus per embridar els preus o moderar-la per la debilitat econòmica

El més llegit