Mites i veritats de la inflació més gran en quatre dècades

La inflació es nota. La despesa anual de les famílies en el cistell de consum és 830 euros més cara que fa un any, segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), i la prolongació de l’escalada de preus ja està repercutint a les llars, com adverteix l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF). Per primera vegada en 11 anys, el Banc Central Europeu ha apujat els tipus d’interès per contenir la inflació, mentre s’apropa el perill d’una nova recessió i la guerra a Ucraïna s’allarga. «La inflació, els preus de l’energia són responsabilitat única de Putin i de la seva guerra il·legal a Ucraïna». Aquestes van ser les paraules que el president del Govern, Pedro Sánchez, va pronunciar al Congrés el 9 de març, 13 dies després del començament de la invasió russa. Tanmateix, més de tres mesos abans de l’esclat de la guerra, l’octubre del 2021, la inflació ja se situava per sobre dels nivells més alts en 29 anys amb un 5,4%. Això sí, l’Índex de Preus de Consum (IPC) es va disparar encara més després del primer mes de la invasió: del 7,6% de febrer es va passar al 9,8% al març. I al juny, amb un 10,2%, Espanya arribava a la pitjor dada d’inflació en 37 anys. Aquest mes també es convertia en el primer a superar la barrera dels dos dígits des d’abril del 1985. Evolució IPC 2002-2022 (ESP) La guerra influeix, però també la pandèmia «De manera molt sintètica, hi ha dues grans causes», explica Ernest Pons, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i professor de la Universitat de Barcelona (UB). En primer lloc, Pons apunta a «un xoc de demanda», ja que «al llarg del 2021 es va iniciar un procés d’increment de preus, relacionat amb el procés de recuperació de l’activitat habitual després de les restriccions derivades de la pandèmia.» Montserrat Guillen, catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia de la UB, hi coincideix i assenyala que «amb la represa de l’activitat ja s’esperava un rebot». La segona causa és «l’impacte del conflicte armat a Ucraïna», afegeix Pons. La guerra ha contribuït a l’augment dels preus perquè «no se sap si hi haurà problemes de subministrament a l’hivern i, per tant, es vol tenir els dipòsits plens» i, a més, «es prefereix tancar contractes ara i no esperar que la situació pugui empitjorar», segons especifica Guillen. Per al doctor en Economia, «de les dues causes, sens dubte la més important és la segona». Pons afirma que «és cert que abans ja s’havien vist taxes d’inflació a l’alça [...], però eren taxes molt moderades». Guillen, per la seva banda, adverteix que «només una part és atribuïble a la guerra d’Ucraïna, bàsicament el preu de cereals i gas». La rebaixa dels carburants A Espanya, entre els productes que més influeixen en aquesta escalada de preus hi ha els carburants i l’electricitat, junt amb els aliments i les begudes no alcohòliques, com indiquen les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). El cost de la gasolina i el dièsel es va disparar amb l’esclat de la guerra i, tot i que en les últimes setmanes ha descendit, encara es troba en nivells superiors als anteriors a l’inici de la invasió russa. En resposta, el Govern va aprovar la bonificació de 20 cèntims per litre en el preu del combustible, que finalment es prorrogarà fins al 31 de desembre. Evolució preu carburants (ESP): Ernest Pons manté que «aquesta bonificació ha tingut un impacte inicial clar en el preu que paguen els consumidors», però adverteix que amb aquesta mena de polítiques «sempre hi ha cert marge perquè les empreses que comercialitzen el producte puguin aprofitar per apujar els preus». El doctor en Economia assenyala que així ha passat: depenent de l’estudi que es consulti, «es parla de 5 o 7 cèntims». Malgrat això, afegeix que «ningú ha apuntat a una pujada que s’acosti als 20 cèntims»; és per això que «com que aquestes pujades són inferiors a la bonificació, sí que s’ha notat a la butxaca de la ciutadania, tot i que amb un impacte real més baix al ‘teòric’». Per la seva banda, una anàlisi de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) publicada el 7 de juliol va concloure que, en termes generals, les gasolineres no han apujat el preu per aprofitar-se de l’ajuda de l’executiu. El subministrament de gas El canvi de posició del Govern de Pedro Sánchez respecte al Sàhara Occidental va fer detonar l’actual crisi amb Algèria, proveïdor clau de gas a Espanya, enmig d’una crisi energètica a tot Europa per la guerra a Ucraïna. En principi, Algèria en garanteix el subministrament, però episodis com l’avaria en el gasoducte notificada i resolta el 24 de juliol passat mantenen les alertes, mentre la Unió Europea es prepara pel possible tancament total de l’aixeta de gas rus. El preu de la llum ha superat rècords històrics en els últims mesos i, per contrarestar-ho, l’executiu va aprovar l’anomenat «mecanisme ibèric», vigent des del 15 de juny, per limitar el preu del gas i rebaixar el preu de la llum. Ernest Pons explica que, «malgrat que encara falten més estudis» i «el càlcul no és gens senzill», els primers apunten que la mesura ha sigut efectiva, com és el cas d’una anàlisi publicada al portal Nada es Gratis pels catedràtics de la Universitat Complutense Rafael Salas i Miguel Jerez i el doctor en Economia Francisco Álvarez. Evolució preu llum (ESP): Espanya no és una anomalia En tot cas, s’ha de tenir en compte que «els nivells d’inflació a Espanya són similars als països del nostre voltant», la qual cosa «té molt a veure amb el fet que les causes són comunes i afecten de manera similar tots aquests països», segons manifesta Ernest Pons. El mes de juny, l’Índex de Preus de Consum Harmonitzat (IPCH), que calcula la inflació de la mateixa manera a tots els països per poder comparar-los, va situar Espanya (10%) pròxima a la mitjana de la Unió Europea (9,6%), d’acord amb les dades d’Eurostat. Inflació Unió Europea (ESP): ¿Fins quan durarà? A finals de juliol, la vicepresidenta primera i ministra d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, va preveure en declaracions a La hora de La 1 que la inflació es mantindria en nivells elevats durant l’estiu, però que començaria a moderar-se a la tardor. Pons és més previngut: «Ningú pot saber fins quan durarà aquest període d’elevada inflació». El doctor en Economia explica que «la majoria d’analistes apunten que el pic d’inflació màxima es produirà aquest estiu, al juliol o l’agost, i que després la taxa d’inflació s’anirà reduint» i preveu que «a finals d’any la taxa es trobi entre el 7% i el 8%». Amb tot, aclareix que «les previsions estan sempre afectades per molta incertesa» i «en el context actual, d’incertesa molt elevada (conflicte a Ucraïna, pujades de tipus d’interès, possibles mesures de política econòmica...), resulten més incertes de l’habitual».

Mites i veritats de la inflació més gran en quatre dècades

El Govern afirma que la guerra a Ucraïna és la principal causa de l’actual encariment dels preus. Abans de la invasió russa ja s’havia iniciat un procés de carestia vinculat a la recuperació econòmica posterior a la pandèmia

El més llegit