El mite de la falta de personal: els treballs per cobrir suposen menys de l’1% dels ocupats

«Rotundament, no». Així respon Jesús Cruz Villalón, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat de Sevilla, al ser preguntat sobre si els llocs de treball vacants, treballs que encara no s’han cobert, suposen un problema important a Espanya. Álvaro Gaertner, tècnic del gabinet econòmic de CCOO i un dels responsables de la publicació «Anàlisi de les vacants laborals a Espanya» coincideix plenament amb Cruz. Les dades els donen la raó. El percentatge de llocs de treball vacants, treballs que es calculen en relació amb la xifra d’ocupats, suposaven un 0,9% a principis del 2022, molt per sota del 2,9% de la mitjana europea, segons les dades d’Eurostat. A més, el 94,4% de les empreses declaren no tenir llocs per cobrir, d’acord amb l’Enquesta Trimestral de Cost Laboral de l’INE. Llavors, ¿com s’explica que cada estiu des del turisme lamentin la falta de mà d’obra? O, ¿com pot ser que des de diferents sectors es critiqui que no hi ha personal qualificat? El cert és que tot i que el percentatge relatiu a les vacants és molt baix i «afecta sobretot determinats sectors, s’ha incrementat molt en els últims dos anys», precisa Cruz. Així, mentre que en el primer trimestre del 2021 hi havia un total de 100.041 vacants, aquesta dada era de 133.988 en el mateix període del 2022, cosa que suposa un augment de més del 30% en un sol any. El sector públic és el que més llocs vacants concentra, per la lentitud dels seus processos de contractació. Tanmateix, els sectors que estan molt lligats al turisme, especialment en llocs amb una oferta de lloguers temporals molt limitats i cars com a les illes, també es veuen molt afectats per aquesta problemàtica, que té en aquest cas molta més visibilitat. El tercer i el quart sector amb més afectats pels llocs de treball vacants són les activitats sanitàries i les professions més tècniques, que requereixen una mà d’obra molt qualificada que sovint no es recicla a la velocitat que requereix el mercat laboral. «La pandèmia ha accelerat aquest procés perquè amb els erto l’ocupació estava bloquejada i, quan el mercat s’ha reactivat, ha crescut el nombre d’ofertes de treball i, per tant, el de les vacants», explica el catedràtic. Amb tot, aquest fenomen pot resultar sorprenent si tenim en compte que Espanya té la taxa d’atur més alta de la UE. Una xifra que era del 13,65% a principis del 2022, segons l’enquesta de població activa. ¿Com pot ser que hi hagi vacants amb un percentatge tan alt d’atur? Les explicacions dels experts consultats coincideixen: el problema de les vacants no és general, sinó que està sectorialitzat i el mercat laboral no és àgil, existeix un desajust entre les necessitats d’ocupadors i els candidats. «No existeix un encaix perfecte on un fa una oferta i immediatament el candidat idoni respon, un fenomen a què ens referim com friccions del mercat laboral», detalla Gaertner. A més, asseguren aquests experts, hi ha un problema de formació adequada i continuada, especialment de reciclatge professional d’aquells que perden una feina que ja no es demana en el mercat. L’administració pública concentra el major nombre de llocs de treball vacants «L’administració pública és el sector més afectat per aquest fenomen, perquè els procediments de contractació són lents i rígids», afirma Cruz. Amb 38.685 vacants representa prop del 29% del total de llocs de treball sense cobrir, segons les dades del primer trimestre del 2022 de l’INE. El comerç, d’acord amb les mateixes xifres, ocupa el segon lloc. En aquest cas, precisa, la problemàtica més gran està vinculada a treballs estacionals en què els salaris són baixos i el cost de la vivenda és molt elevat. Bon exemple d’això són els dependents en botigues situades en llocs turístics, com les illes Balears. «Això és el que succeeix en el cas de l’hostaleria», afirma Gaertner, de CCOO. Les condicions laborals, afegeix, són molt dolentes i els preus del mercat immobiliari per fer temporada són inassumibles. Tot i que l’hostaleria no figura entre els sectors d’activitat més afectats per aquestes vacants, les dades de l’INE només retraten la situació que travessava a principis d’any quan es necessitaven 6.949 treballadors, i no respecte del període vacacional, quan es concentren la major part de les ofertes laborals. En aquest sentit, Emilio Gallego, secretari general de la patronal Hostaleria d’Espanya, assegura que dels 100.000 treballadors extres que necessita el sector cada estiu, només se’n poden cobrir la meitat. Tot i així, Gallego afirma que l’hostaleria no és un dels sectors que pateix més dèficit de personal, però sí un dels que tenen més visibilitat i que pateixen sobretot durant el període estival. La falta de reciclatge professional en les activitats científiques i tècniques Les activitats sanitàries i aquelles professionals científiques i tècniques es troben en tercera i quarta posició, respectivament. En aquest últim cas, considera Cruz, el que succeeix és que «tenim un mal funcionament del reciclatge professional i els aturats no poden donar resposta a les vacants més tècniques». És el cas, assegura a tall d’exemple, dels llocs de treball relacionats amb l’àmbit digital, entre d’altres. Així, «mentre en el cas de les vacants de baixa formació, les males condicions laborals i, en certs sectors, els factors associats (com el preu del lloguer) expliquen bona part de la dificultat per trobar treballadors, quan parlem de llocs molt qualificats el problema és la falta de formació, sobretot pràctica», resumeix el catedràtic. «Les empreses han preferit contractar fora que formar la gent que tenien dins, i com que no hi ha tants perfils d’aquest tipus, ara no troben treballadors», explica Gaertner. Tot i així, considera que des del govern s’han impulsat bones iniciatives. Mesures com l’aprovació, a finals de març, de la nova llei per reformular la formació professional que estableix una oferta modular flexible, pensada per donar formació progressiva i continuada. La formació adequada i continuada, però també la mobilitat, són elements clau, segons Antonio Di Paolo, professor afegit del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB). Per donar resposta a les vacants, però sobretot, per resoldre el problema de l’atur de llarga durada (igual o superior als 12 mesos), que afecta la meitat dels aturats, «s’ha de proveir la gent de la capacitat de readaptació a altres sectors» perquè «els aturats no solen buscar feina fora del seu àmbit d’experiència ni en altres parts del país, una cosa que tampoc s’ha incentivat de manera suficient des de l’administració pública».

El més llegit