Un any després de la ‘llei Rider’: Rebel·lia en un sector que es desinfla

El 12 d’agost del 2021 va acabar el període de gràcia que va concedir el Govern a les empreses del sector de repartiment a través de plataformes digitals perquè reordenessin la seva operativa i complissin amb la ‘llei Rider’. Gairebé un any després de l’entrada en vigor d’una de les normes de la qual més s’enorgulleix –amb permís de la reforma laboral– la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, la principal referència del ‘delivery’, Glovo, continua operant amb una flota eminentment formada per repartidors autònoms. Davant la indignació dels seus competidors, que ha fet que Uber Eats, que havia denunciat Glovo, anunciés que oferirà després de l’estiu l’opció de fer repartiments per compte propi, sense necessitat d’estar contractat per una flota. Treball ja ha anunciat que serà «implacable» amb els incompliments de la norma. Més de sis mesos van estar negociant el Ministeri de Treball, la patronal i els sindicats una llei que recollís les múltiples sentències –Tribunal Suprem inclòs– que indicaven que les plataformes digitals de repartiment estaven operant en frau de llei al sustentar la seva flota en ‘riders’ autònoms. D’aquestes converses va acabar derivant una norma d’un foli de contingut que estipula que les ‘apps’ havien de contractar com a assalariats els seus repartidors. Aquesta presumpció de laboralitat la van integrar totes les empreses del sector llevat d’una: Glovo. L’‘unicorn’ fundat al Poblenou barceloní va decidir que no canviaria el seu model laboral i que el gruix de la seva flota continuaria sent de treballadors autònoms. I gairebé 365 dies després de l’entrada en vigor de la norma segueix amb el mateix model. Un model que li permet ostentar un avantatge competitiu respecte a la resta d’actors que es van quedar en el mercat espanyol. Deliveroo se’n va anar, però Uber Eats, que ha decidit emprendre un camí similar al de Glovo, i Just Eat es van quedar per disputar-li el pastís. El problema dels que no recorren als falsos autònoms és que li falten mans per repartir en les seves flotes, ja que el model de Glovo li permet donar millors pagues als ‘riders’, amb la qual cosa s’estalvia en cotitzacions de Seguretat Social al tenir-los com a autònoms. «¿Hem de seguir l’exemple de Glovo i treballar amb autònoms per poder competir en igualtat de condicions?», li va inquirir per carta aquest març passat la directora general d’Uber Eats a Espanya, Courtney Tims, la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz. «Fa un mal tremend a la competència lliure i justa», es va queixar en una trobada amb periodistes al juny el director general de Just Eat a Espanya, Patrik Bergareche; tal com va recollir ‘eldiario.es’. Doncs el fet d’operar amb autònoms li permet a Glovo tenir molts més repartidors disponibles –als que no els acaba assignant demanats no els ha de pagar– i això provoca que la companyia de les motxilles grogues hagi anat guanyant quota de mercat l’últim any. A costa de les futures sancions que això li pugui acabar derivant per part d’Inspecció de Treball. Sancions, no obstant, que no li serien notificades fins d’aquí diversos mesos i que, via recursos, pot acabar dilatant anys el seu pagament. I és que Inspecció de Treball no pedala al mateix ritme que Glovo i actualment està liquidant actes de sanció prèvies a l’entrada en vigor de la ‘llei Rider’. Les més recents han sigut a les províncies de Girona, Tarragona i Lleida, per les quals Glovo haurà de pagar dos milions d’euros. A partir del setembre està previst que li sigui notificada l’acta de la província de Barcelona, que podria suposar-li una sanció de més de 50 milions d’euros, i a aquesta n’hi seguiran d’altres –a les Canàries, per exemple, s’està notificant les inspeccions aquests dies als ‘riders’-, que poden acabar sumant entre totes quanties pròximes als 100 milions d’euros. I, malgrat que la ‘policia laboral’ ha endurit les seves sancions per reiteració i que els directius de Glovo podrien arribar a afrontar delictes socials, de moment la companyia continua operant amb autònoms. Els supermercats fantasma, en crisi L’entrada en vigor de la ‘llei Rider’ no va suposar un fre a la inversió internacional en el sector del ‘delivery’, en contra del que els seus detractors van pontificar. Diverses firmes han desembarcat l’últim any a Espanya per engreixar-se i disputar-se el pastís del repartiment a domicili, concretament el dels supermercats fantasma. Coneguts en anglès com a ‘Dark Store’, aquestes empreses fan diners portant-li a casa al consumidor la compra del súper en qüestió de minuts. Per a això tenen repartits per la ciutat una sèrie de magatzems –els supermercats fantasma–, on no entra el públic i serveixen als ‘riders’ per carregar els seus paquets. Getir (de capital turc), Gorillas (alemany), Rocket (ucraïnès), Dija (britànic) o Gopuff (nord-americà) van posar el peu després de l’entrada en vigor de la ‘llei Rider’ i tan ràpid com van aterrar se n’estan anant, al no aconseguir retenir quotes suficients de rendibilitat i després de tallar-se, a nivell internacional, l’aixeta de les inversions multimilionàries. D’aquestes cinc firmes citades, Getir continua operant però ha acomiadat treballadors i ha contingut la seva expansió. Gorillas ha tancat un ero de gairebé 300 treballadors i estudia com sortir d’Espanya. Rocket i Dija ja van vendre les seves operatives i Gopuff acaba de tancar un ero de 188 empleats per liquidar la seva. Després de desinflar-se la bombolla de les ‘dark store’, l’actor que resisteix per quedar-se amb tot aquest mercat –a més del de menjar de restaurants a domicili– és Glovo.

Un any després de la ‘llei Rider’: Rebel·lia en un sector que es desinfla

Glovo continua operant amb una flota d’autònoms i Uber Eats anuncia que emprendrà un camí similar després de l’estiu

Les empreses de supermercats fantasma es desinflen en el seu intent d’implantar-se a Espanya

La Inspecció de Treball continua vigilant la firma fundada per Óscar Pierre, a la qual ara anuncia amb sumar-se Uber Eats

El més llegit