La despesa que la Generalitat desplaçada d’un any a l’altre creix fins a més de 2.600 milions

I la pilota s’infla i augmenta de mida. El volum de despesa no recollida al Pressupost de la Generalitat augmenta i el Govern es veu obligat a traslladar d’un exercici al següent les factures per a les quals no hi ha partides als comptes públics. El Compte general del 2021, que elabora la Intervenció General i que recull i supervisa els comptes públics catalans, recull un volum de la denominada ‘despesa diferida’ (incorreguda durant un exercici i liquidada el següent) que es va elevar l’any passat fins als 2.669 milions d’euros davant els 2.505 milions d’exercici precedent. Aquesta evolució, que reflecteix la insuficiència de recursos financers del sistema, està dominada per la despesa diferida del Servei Català de Salut (SCS) i de l’Institut Català de Salut (ICS), en què les partides pressupostàries corresponents a concerts sanitaris i farmàcia, en general, es queden curtes, segons l’informe, entregat a la Sindicatura de Comptes. I un fet que destaca la Intervenció: malgrat que, en termes generals, les dotacions pressupostàries cobririen la pràctica totalitat de la despesa anual, el fet d’haver d’afrontar factures diferides de l’exercici precedent «cronifica l’existència de despesa desplaçada cada any». En canvi, la despesa d’aquesta mena de l’Administració general i dels ens autònoms no respon a insuficiències pressupostàries, sinó «a les especificitats pròpies d’algunes despeses, com el diferiment en el pagament de les quotes socials, el llarg termini de tramitació de les ajudes a la dependència o l’abonament de compromisos pendents en les ajudes a llars d’infants locals». Tendència a l’alça L’evolució de la variació interanual de la despesa diferida en el període 2011/2021, que va arribar al seu màxim fins ara el 2019 amb més de 2.900 milions, segueix en general una tendència a l’alça, tret dels exercicis en què, com el 2015, «es van implementar les ampliacions de crèdit per finançar la despesa diferida d’exercicis anteriors». L’evolució a la baixa del saldo del 2020 del SCS i de l’ICS s’ha d’atribuir principalment a l’augment de la disponibilitat de crèdit derivada dels fons estatals Covid que va posar en marxa el Govern central. A Catalunya li van correspondre 3.294,7 milions el 2020 i 2.161 milions el 2021, però no tenen rèplica el 2022. Catalunya destina, sobre el paper, més de 10.000 milions anuals a la sanitat. Això és el que reflecteixen els comptes públics. Però només són una aproximació a la despesa real. Ni en un sol exercici s’ha complert el que constava en la llei de pressupostos. L’arrel del problema és que el sistema està infrafinançat, denuncia la Generalitat, i que va ser víctima d’una retallada gegant durant els 4 anys en què Artur Mas va ser president. El pressupost del 2013 va caure fins als 8.134 milions, 1.770 milions menys que en el seu punt més alt, el 2010, amb José Montilla al comandament. Però aquestes xifres no són del tot certes, ja que una cosa és el pressupost i una altra el que realment es va gastar. En el punt més baix després de les retallades, en comptes de 8.134 milions, la despesa real va ser de 8.774 milions. Tot per efecte de la despesa desplaçada d’exercicis anteriors. En resum, es gasta més del pressupostat, però no perquè s’inverteixi més, sinó perquè amb diners del nou exercici es paguen factures endarrerides. La diferència tendeix a créixer, però, en aquest cas, per una crisi sobrevinguda provocada per la Covid. Es nota als exercicis 2020 i 2021. El 2020 la despesa real al final va assolir els 13.132,1 milions, 2.127,3 milions més i 1.930,2 milions dels quals corresponen a despeses relacionades amb la Covid. El 2021 va ser de 13.674 milions, 541,9 milions més i amb 1.855,4 milions relacionats amb la Covid. El pressupost, d’aquesta manera, és més una estimació que emmascara un infrafinançament que experts com el catedràtic Guillem López Casasnovas, al seu treball ‘La malaltia de la sanitat catalana’, van xifrar el 2020 en uns 5.000 milions. Aquesta és la quantitat en què s’hauria d’incrementar el pressupost anualment per arribar al nivell de la mitjana dels països de l’OCDE amb un PIB i un grau d’envelliment de la població similars. Després de la presentació dels Pressupostos de la Generalitat per al 2022, a finals de l’any passat, Metges de Catalunya (MC) va advertir que la partida d’11.171 milions d’euros es quedava «molt curta». L’increment previst respecte al pressupost del 2020 era, van dir, «insuficient» per afrontar les despeses derivades de la pandèmia i la postpandèmia i per revertir «per complet» les retallades aplicades en la sanitat des del 2010. Aquesta organització entén que, si es treuen els fons extraordinaris habilitats per a la lluita contra la Covid, el pressupost és «merament continuista» i deficient, ja que no s’aproxima als 12.000 milions que va demanar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, partint del pressupost executat els dos anys anteriors.

La despesa que la Generalitat desplaçada d’un any a l’altre creix fins a més de 2.600 milions

L’àmbit més afectat pel desfasament entre el pressupostat i els costos reals en què s’incorre és la sanitat

Haver d’afrontar factures diferides «cronifica l’existència de despesa desplaçada cada any», adverteix la Intervenció General.

El més llegit