Camil Ros (UGT): «Hi ha empreses que ja estudien reestructuracions»

El secretari general d’UGT de Catalunya, Camil Ros (Vallromanes, 1972), evita els discursos catastrofistes, tot i que tampoc nega que ja hi ha companyies que pensen en eros. Una informació molt semblant a la que ofereix el president de Pimec, Antoni Cañete, com va explicar a EL PERIÓDICO. Ros crida a evitar-ho i denuncia que algunes d’aquestes companyies faran fora treballadors no per mantenir la seva viabilitat i evitar situacions més greus, sinó per mantenir els seus beneficis. ¿Com està el sindicat després d’encadenar la crisi de la covid amb la de l’IPC? En la crisi del 2008 vam perdre afiliació perquè van tancar moltes empreses. A partir del 2015 vam tornar a créixer i amb la covid ens vam tornar a estancar, perquè no vam poder fer molta activitat sindical en les empreses i la gent no podia venir al sindicat. Estem sobre els 110.000 afiliats i anem creixent. Al sindicat, des del punt de vista d’imatge, la covid li ha anat bé perquè s’ha visibilitzat molt el treball que fem. Com per exemple els ertos, que han sigut un element clau per protegir milions de llocs de treball, i nosaltres ja els proposàvem des de la crisi anterior. La meitat de les grans empreses han augmentat els seus marges de beneficis en plena escalada de preus. ¿Per què? El mateix Banc d’Espanya que va fer aquest estudi ens deia que no es podien apujar salaris davant el risc de generar una inflació de segona ronda. I aquest efecte l’han acabat provocant les empreses, perquè per retenir els seus beneficis han hagut d’apujar preus. No és veritat això que diu la patronal que la majoria d’empreses treballen a pèrdues; és al revés, excepte una part de les petites i mitjanes empreses. Els salaris no estan produint la inflació, sinó que l’estan patint. ¿Què reclama a l’Administració? El Govern ha de plantejar clarament a Europa el control de preus de productes bàsics, com carburants i energia. I haurien de cridar a la responsabilitat les empreses perquè no només no continuïn pujant preus, sinó que els abaixin. S’han passat de frenada. Les dades ja ens diuen que la gent està comprant menys, uns perquè no hi arriben i d’altres perquè estan estalviant davant aquest escenari tan terrible que ens dibuixen alguns per a la tardor. Els mateixos, d’altra banda, que ens deien que la inflació seria passatgera. La frenada econòmica l’estan provocant les empreses. ¿Per què, llavors, la conflictivitat laboral no està disparada? Anirà a més. Confiàvem poder arribar a un acord salarial amb la patronal, però per la seva actitud irresponsable no va ser possible. A empreses com Seat puc arribar a un acord i aconseguir que hi hagi una clàusula de revisió salarial, però l’important és arribar a tothom i això la patronal no ho volia. Si abans de la tardor no hi ha una reacció, organitzarem una gran mobilització. ¿S’han contingut fins ara per no desgastar el Govern davant el temor de l’alternativa? No. La millor manera d’evitar que governi la dreta i la ultradreta és amb bones polítiques i cobertures socials. Nosaltres ni posem ni traiem governs, volem influir en les seves polítiques. El salari mínim no estaria avui en 1.000 euros si no fes anys que ho reivindicàvem. Part de la reforma laboral del PP no estaria derogada si no haguéssim pressionat. I ara volem que el Govern sigui més valent en el control de preus. No només cal frenar-los, sinó abaixar-los. ¿Què passarà amb l’ocupació en el que queda d’any? Les dades de juliol han sigut dolentes... Amb la reforma laboral estem més preparats, perquè fins ara, el primer que feien les empreses quan veien una mala temporada era acomiadar els temporals. Ara això ho tenen més limitat. No faré un discurs tremendista, però tampoc m’interessa negar la crisi econòmica. Tinc constància que algunes empreses ja estan estudiant reestructuracions. Que no facin com en l’anterior crisi econòmica i aprofitin per plantejar eros que no són fruit de la crisi, sinó per tenir més beneficis. ¿No seran suficients els ertos en aquesta ocasió? Hem d’aconseguir que ho siguin. I l’Administració ha de pressionar les empreses en aquest sentit, malgrat les seves limitades competències. Estem davant un procés inflacionista que, malgrat que s’està allargant més del previst, és conjuntural. ¿Per què en aquesta crisi sí que ho aconseguiran si no ho van fer en l’anterior? És una crisi diferent i tenim l’experiència de la covid, durant la qual es va demostrar que són un instrument bo per als treballadors i per a les empreses. ¿Creu que ERC es penedeix de no haver votat a favor de la reforma laboral? Això ho han de dir ells. El que està clar és que està funcionant. Tot i que tindrem problemes amb els convenis de multiserveis que han de passar a les condicions del sectorial. Això ha d’aplicar des de l’1 de gener i hi ha empreses que ja han dit que no pensen adaptar salaris i que entenen que la llei els dona més temps per fer-ho. Llavors haurem d’anar als tribunals. ¿La reindustrialització de Nissan acabarà bé per als seus extreballadors? De moment no ha anat bé. Ha quedat en evidència que els governs d’aquest país no tenen una política industrial planificada. Nissan no tanca d’un dia per l’altre, sinó que havia anat enviant senyals des del 2008. Els polítics s’han dedicat més a passejar el cartell d’«es ven nau» que a pensar realment quin projecte industrial volien. També han entonat discursos irresponsables, junt amb algun líder patronal, que recol·locarien tothom, tant llocs de treball directes com indirectes. I això no està clar. ¿Com es podria haver gestionat millor? Necessitem que, per llei, tota empresa industrial que marxi hagi de presentar un pla de recol·locacions viable abans d’anar-se’n. Les companyies han de saber que són lliures de marxar, però que no surt no gratis. Si les lleis no obliguen, les empreses compleixen poques vegades. Només cal veure quants casos hi ha d’indústries que han tancat i les ha substituït una altra indústria. Molt pocs. I un altre problema que tenim és que no hi ha fons d’inversió industrial catalans. Els empresaris catalans han venut les seves empreses a fons de l’estranger i això és un problema. Perquè Nissan, quan tanca una fàbrica, la tanca abans a Barcelona que al Japó.

Camil Ros (UGT): «Hi ha empreses que ja estudien reestructuracions»

El secretari general d’UGT de Catalunya denuncia que moltes empreses plantejaran acomiadaments no per mantenir la seva viabilitat, sinó els seus beneficis

El més llegit