Les construccions en terrenys de domini públic del litoral s’enderrocaran després de 75 anys

Les concessions sobre el domini públic maritimoterrestre tindran una durada màxima de 75 anys. Aquest termini inclou tant l’inicial com les possibles moratòries, amb la qual cosa es deroga l’article 2.3 de la llei de costes del 2013 i en el qual el govern de Mariano Rajoy va introduir les «pròrrogues extraordinàries» per frenar la demolició de milers de construccions erigides en primera línia i abocades ara a la inundació. Així s’inclou en el decret aprovat pel Consell de Ministres de dilluns passat, que modifica el Reglament general de Costes del 2014 i garanteix l’aplicació de la nova llei del 2021. El Ministeri per a la Transició Ecològica justifica els canvis per la necessitat d’adaptar la planificació litoral als impactes d’esdeveniments extrems. La variació en l’article 135, apunten, busca clarificar que els títols i ajornaments «no poden emparar usos prohibits». Sota cap concepte. En la disposició transitòria catorzena, a més, s’introdueix que una vegada extingit el permís d’ús en aquests terrenys les construccions existents «seran demolides». Mentre sigui vigent la concessió, els titulars podran fer obres de reparació, millora o consolidació sempre que no impliquin augment de volum, alçada ni superfície. No hi haurà, per tant, «drets a perpetuïtat, per temps indefinit o sense termini limitat.» La regulació ara aprovada incideix en les «disfuncionalitats i incoherències» de l’anterior, obertament criticada per Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient que va arribar a titllar-la poc menys que d’inconstitucional quan la va aprovar el Partit Popular. El pas de la borrasca Gloria El pas de la borrasca GloriaEl pas del temporal Gloria, el gener del 2020, va desdibuixar tot el litoral mediterrani des de les costes catalanes fins a les andaluses i va situar el focus de nou en la perillosa ocupació de la línia de domini públic marítim terrestre. Una situació que va obligar el Govern de Pedro Sánchez a moure fitxa, i va anunciar llavors una revisió i ampliació de la zona de servei de protecció per evitar mals majors. Aquest reglament que entra en vigor es remunta a la llei de 1988 per col·locar el límit de l’espai maritimoterrestre fins on arribin les onades en els temporals coneguts més greus. I incideix que entre el 1901 i el 2018 la pujada del nivell del mar a les zones costaneres ha sigut de 0,20 metres. Els fenòmens que abans tenien un retorn de 100 anys ara podran passar cada any a finals de segle. «No sembla raonable esperar a constatar cinc abastos en un període de cinc anys, menys encara tenint la certesa que la situació empitjorarà», s’esgrimeix en el preàmbul, en què s’alerta sobre l’increment dels riscos per a la població i els béns erigits a la ribera del mar. El paper de les dunes El paper de les dunesEn aquesta línia, es remarca que l’amenaça per a la segona meitat d’aquest segle és tan greu que totes les dunes poden ser necessàries per garantir l’estabilitat i la defensa de la costa. Únicament contempla l’excepció de les que quedin aïllades «terra endins o penjades sobre una costa rocosa». Transició Ecològica remarca la importància que els cordons dunars estiguin lliures, ja que si la platja s’ha ocupat s’elimina la capacitat d’absorció de l’energia de l’onatge, i dificulta la recuperació una vegada superat el fenomen meteorològic com es pot comprovar després de cada nova borrasca.

Les construccions en terrenys de domini públic del litoral s’enderrocaran després de 75 anys

Així s’inclou en el decret aprovat pel Consell de Ministres de dilluns passat, que modifica el Reglament general de costes del 2014 i garanteix l’aplicació de la nova llei del 2021

El més llegit